divendres, 31 de maig del 2013

Llibre- Desmuntant la caverna -Jofre Llombart


Desmuntant la caverna

Respostes a les mentides que ens volen fer creure




 
 
 
El dimarts passat dia 28 de maig, vaig anar a la presentació del llibre "Desmuntant la Caverna" del periodista Jofre Llombart, al MAC de Cerdanyola del Vallès. La presentació del llibre i autor va està a carreg d'Alfons Escoda. El llibre neix per totes les mentides que que es llancen des del govern i mitjans de comunicació espanyoles.
 
Des de declaracions grandiloqüents fins a opinions que freguen l'absurd. Els falsos arguments contra la independència de Catalunya, i, en primer terme contra el dret a decidir,han estat proclamats com a veritats absolutes per tots els altaveus dels que ha disposat la caverna mediàtica i política:

-que Catalunya no pot decidir sola
-que se'ns farà fora d'Europa
-que haurem de sortir de l'Euro
-que Catalunya serà un estat pobre
-que els títols universitaris no seran homologats
-que les pensions seran molt precàries
- que s'imposarà el català com a llengua única

           L'objectiu és que els catalans actuem amb por i no lliurement. Però Jofre Llombart ha desmuntat un per un aquests arguments, enfrontant-los amb les opinions d’experts en cada una de les materies. El resultat: un llibre que desmunta les mentides que ens volen fer creure.
 
 
 
 
 
Va ser un plaer estar escoltant els seus arguments, així com totes les contestacions en la tanda de preguntes que es va efectua després de l'exposició del contingut del llibre. com dic tot un plaer.



dimarts, 28 de maig del 2013

La lluita pel dèficit a Catalunya



         Catalunya ha fet un gran sacrifici en qüestió de retallades. Va començar abans que ningú a aplicar mesures i totes les posteriors que han pres des de Madrid és per seguir augmentant tals retallades, en cap moment han tingut en compte els "deures" fets.
Ara amb el dèficit, que no és cap premi, ja que solament significa que podem endeutar-nos més, tampoc volen ser conscients que no podem retallar d'on no hi ha. Baixar del 2% de dèficit, significa deixar de tenir la base del benestar social que encara tenim amb molta dificultat, però que està en perill de mantenir-se. Simplement no podem rebaixar més les partides al benestar social.


         Per tenir un finançament més correcte i just, el govern espanyol hauria de cedir la tercera del dèficit que els imposa Brussel·les, però no vol, tal qual, s'ho queden ells i punt. Al final les autonomies paguem per tot i algunes rebem les sobres com en el cas de Catalunya. És una situació kafkiana, mentre uns paguen uns altres viuen de subvencions i damunt els "insolidaris" som els que paguem. A més si observem veurem que es volen carregar tot l'eix Mediterrani, És casual? Dèficit a València 3'4, Murcia 3, Balears 1'8, Catalunya 1'9. Tots i València de llarg pansa de l'1'2 que ens volen imposar. Però són tan maldestres, tan il·lusos per no dir-los catets, que el govern Español no pensa que si l'eix Mediterrani no funciona Espanya no funcionara, perquè la resta estan vivint de les subvencions d'aquests. Extremadura per exemple que és la comunitat que menys aporta i més li donen a proporció de la seu pib, demostra la seva ignorància quan diuen les barbaritats que diuen de la igualtat, i fins i tot, podria estar d'acord, però a l'hora de repartir i pagar també. Parlen de solidaritat en una sola direcció: la de cobrar, però a l'hora de pagar res de res.

        Tot això ens mostra als catalans que no hi ha sortida, que estem tractant amb gent poc seria i amb un país que no té visió d'Estat, la paraula per Espanya és mentida, cadascun mira pels seus propis interessos encara que sigui en perjudici de l'altre. Ara Catalunya ha de mirar per ella i els seus habitants, i nomes pot sortir airosa d'una manera, la independència, és a dir tenir hisenda pròpia i que els impostos que paguem siguin per cobrir les nostres necessitats. D'Espanya ja no podem esperar res.

dilluns, 20 de maig del 2013

Desconnexió emocional amb Espanya


Avui la pregunta de Tv3 ha estat: Us sentiu desconnectats d'Espanya? Ha sortit unes imatges del president Mes en la qual feia  unes declaracions sobre la reforma escolar i la nomenada "llei *Wert" de com repercuteix o repercutirà en els catalans. Entre altres coses ha declarat, que aquesta forma d'actuar d'Espanya l'única cosa que està aconseguint és que "els catalans sentin una desconnexió emocional amb Espanya"

Reflexió:
En primer lloc, la premsa d'Espanya i els mitjans de comunicació el problema català i els de la seva llengua, ni els va ni els ve o el que és el mateix els importa un "bledo".
En segon lloc, si preguntem als ciutadans espanyols, des del seu punt de vista, veuen incomprensible que a Catalunya no s'estudiï en castellà, és l'idioma nacional, l'idioma català sempre és considerat com a secundari, folklòric, però per descomptat no important.

Amb aquest punt de vista la Cospedal fa unes declaracions i ens manipula i adoctrina a vella "usanza" del franquista, per a mostrar fervor a la pàtria. S'inventa una Espanya irreal, única, i menysprea les diferents cultures i llengües de les quals està composta Espanya. Senyors des d'ara Espanya és Castella.
És clar que el seu discurs, si no en tot si en molta part, està dirigit als catalans. Ja ho va dir Cessar fa segles "Divideix i venceràs" i pretén creà un conflicte amb la llengua on no ho hi ha. Pretendre espanyolitzar a tota Catalunya amb la llengua, amb l'excusa de 17 o 19 famílies es antidemocràtic, però, que pesin més que tota la resta de famílies, no te nom o la diria molt grossa. Per què no fan el mateix a València? 100.000 famílies han demanat que les seves classes siguin en català, porten anys lluitant i no els fan ni cas, però, 17 famílies sí.
És més, estan volent arribar tan lluny en aquest atropellament sobre la llengua catalana, que volen pagar a les 17 famílies. Para això si hi ha diners? Carai! no hi ha per pagar el deute que tenen amb Catalunya, ni per a sanitat, ni per a llei de dependència, etc. però si, per anar en contra de la llengua catalana, ah! llavors sí.

Després ens demanen respecte, com vaig a respectar a els qui maltracta, insulta, menysprea la meva identitat, la qual cosa sóc i que van ser els meus avis i els pares dels meus avis. També haig de renegar de la seva identitat? Dels contes que m'explicà la meva àvia, les anècdotes del meu avi. Tots vam ser i som catalans, la nostra llengua és el català i la nostra bandera les 4 barres.
Amb tants despropòsits l'única cosa que aconsegueixen és que cada dia més persones confirmin i vulguin sortir d'Espanya.

diumenge, 19 de maig del 2013

Gran estelada humana per la independència a Igualada

Un total de 2.014 voluntaris han format aquest dissabte al migdia una estelada humana per la independència a la plaça de l'Ajuntament d'Igualada.




Vestits amb samarretes i gorres grogues, vermelles, blanques i blaves, els participants han fet possible la primera 'stop motion' per la causa sobiranista. Aquesta tècnica d'animació consisteix a crear un vídeo a partir de la unió de moltes fotografies consecutives per donar la sensació de moviment. Prop de vint fotògrafs i més de 170 coordinadors s'han repartit per diferents balcons de la plaça per capturar aquesta acció a través de les fotografies. Paral·lelament, la fira itinerant Estelània s'ha instal·lat a la plaça de Cal Font de la capital de l'Anoia. 

Segons els organitzadors de la gran estelada humana d'Igualada, més de la meitat dels inscrits han estat gent de fora de la comarca. Pep Valls, un dels impulsors, va declarar a l'ACN el passat 10 d'abril que l'objectiu de l'esdeveniment és "donar visibilitat i projecció internacional a la nostra ensenya per fer sentir la veu que aquí hi ha un país que vol ser lliure i autogestionar-se". A banda de la fira Estelània, durant el mateix dia les diferents entitats que donen suport a la iniciativa organitzaran activitats paral·leles com castells, enlairament de globus o animació infantil. 

http://www.directe.cat/noticia/298438/gran-estelada-humana-per-la-independencia-a-igualada

dijous, 16 de maig del 2013

Estat propi per millorar l'esport

La Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC) crea l'Àrea de Transició Nacional.

La nova estructura federativa té com a objectiu col·laborar amb diferents estaments i organitzacions esportives de Catalunya caracteritzades per la defensa dels nostres drets nacionals. A partir d'ara  el col·lectiu excursionista català tindrà representativitat en la Sectorial d'Esports de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) per tal de mostrar les seves inquietuds i sumar esforços per a consolidar les estructures esportives del país i així contribuir en el procés cap a la independència. La iniciativa, pionera en el món federatiu, té l'assessorament del Cercle Català de Negocis (CCN), així com també el suport de la Plataforma ProSeleccions Esportives Catalanes, amb qui hi ha previst fer iniciatives conjuntes.
Més de quatre-centes entitats excursionistes per la independència
La FEEC vol que les més de quatre-centes entitats excursionistes que formen part de la Federació participin de la manera més activa possible en les diferents etapes i decisions que l'Àrea de Transició Nacional porti a terme durant aquest projecte. Des de la Federació es faran diversos reconeixements a esportistes que han demostrat compromís amb Catalunya. També està prevista l'organització de diversos actes esportius per fer ressò de la necessitat d'assolir un estat propi per a la nació catalana, uns objectius que la FEEC comparteix amb les institucions esmentades.

La independència permetrà el reconeixement dels nostres esportistes

La Federació aposta per l'estat propi com a solució als problemes de caire polític, econòmic, social o cultural, entre d'altres. Però també pels temes esportius catalans tant pel que fa al treball de base com a l'alt nivell o a la representació internacional dels nostres esportistes. A més, es proposaran xerrades per tal de saber els pros i contres de pertànyer a la Federació Espanyola d'Esports de Muntanya i Escalada (FEDME) i es treballarà perquè les entitats i clubs puguin decidir si volen que la seva federació continuï formant part de l'espanyola o no, entre d'altres iniciatives que aniran agafant forma en un futur immediat.

http://www.directe.cat/noticia/297904/estat-propi-per-millorar-l-esport

dimarts, 14 de maig del 2013

DECLARACIÓ DE MAIG -ANC

L'ANC, després de la reunió que possiblement serà l' última del Secretariat Nacional abans de les noves eleccions, han elaborat aquesta declaració, que han volgut anomenar DECLARACIÓ DE MAIG. Espero que tothom en faci la máxima difusió posible. Crec que l'ANC està avançant fermament cap al destí final, que no pot ser altre que la Independència del nostre país.
Junts, ho farem posible.
 
DECLARACIÓ DE MAIG -
Les provocacions continuades i l’hostilitat a la qual massa sovint estem exposats els catalans, la desarticulació del nostre autogovern, la submissió a un espoli fiscal sense fi ni condicions que ens ha dut a una situació semicolonial i d’empobriment global de les classes populars i mitjanes ens han convençut que el moment actual és un punt de no retorn en el qual tenim l’obligació d’expressar d’una forma clara la nostra voluntat col·lectiva.
Per tant, l’Assemblea Nacional Catalana, en tant que organització civil transversal i independent del poble de Catalunya, manifesta:
1. que en la condició de subjecte polític i jurídic sobirà que té el poble català, les decisions del Tribunal Constitucional espanyol sobre la nostra sobirania són irrellevants i inoposables a aquesta condició.
2. que la sobirania significa per a nosaltres poder decidir lliurement sobre els lligams que ens uneixin amb la resta de les nacions del món, també amb Espanya.
3. que per a la salvaguarda dels drets del poble català, volem viure en un estat català sobirà el més aviat possible.
4. que, els fonaments de l’estat català han de ser:
—el ple respecte als drets humans, la llibertat i la protecció de les minories;
—la democràcia, que inclou el pluralisme polític i social;
—una societat organitzada per assegurar als ciutadans el benestar material i un ambient favorable per a la llibertat cultural i intel·lectual d’acord amb les circumstàncies pròpies del país, les nostres capacitats humanes i la nostra diversitat d’orígens.
11 de maig de 2013
ASSEMBLEA NACIONAL CATALANA

divendres, 10 de maig del 2013

Les JERC denuncien a Saragossa la nova llei de llengües del Parlament d’Aragó

 

El Jovent Independentista ha realitzat l'acció davant mateix del Parlament aragonés

Aquest matí les Joventuts d’Esquerra Republicana han protagonitzat una acció de protesta davant les portes del Parlament aragonès a Saragossa per denunciar la nova llei de llengües que ha aprovat aquest matí la cambra i que suposa el canvi de nom de la llengua catalana a la Franja, en que segons el Govern aragonès passa a dir-se "llengua aragonesa pròpia de l'àrea oriental" LAPAO

Una quinzena de membres de les JERC amb les boques emmordassades han protestat per la nova llei de llengües que el Parlament aragonès ha aprovat aquest mateix matí. En l'acció davant la cambra aragonesa, una quinzena de membres de les JERC han desplegat una pancarta on es podia llegir “A la Franja en català” per protestar davant l’atemptat que ha patit aquest matí la nostra llengua. L’acció s’ha dut a terme a les portes del Parlament mentre a dins la cambra es discutia i s’aprovava la llei.

El portaveu de les JERC, Gerard Gómez, ha declarat que “no podem permetre més atemptats a la nostra llengua. La Franja és una de les zones dels Països Catalans on més es parla el català i cap canvi de nom podrà canviar aquesta realitat”. A més, Gómez ha denunciat “l’actitud dels governs de Rudi, Bauzà i Fabra, que constantment intenten esquarterar la llengua i el nostre país” alhora que ha confirmat “la voluntat de lluita del  jovent dels Països Catalans, que malgrat totes les imposicions seguirem defensant la nostra llengua, la nostra cultura i el nostre dret a ser lliures”.

Des de les JERC afirmen que seguiran les mobilitzacions a favor del català i contra lleis absurdes que només tenen per objectiu realitzar un  genocidi lingüístic al nostre país.

http://www.directe.cat/noticia/296943/les-jerc-denuncien-a-saragossa-la-nova-llei-de-llengues-del-parlament-darago

divendres, 3 de maig del 2013

Món Petit- documental





Ahir vaig anar a veure la Pel·lícula "Món Petit". És una pel·lícula documental sobre el viatge de vuit mesos que va realitzar el jove de 20 anys Albert Casals amb la seva parella Anna Socías.

Albert va començar a viatjar sol, als 15 anys, la seva joventut no deixaria a ningú impassible. Ho faria pel fet de viatjar solitud, però si a més afegim que ho fa amb una cadira de rodes l'efecte és com menys impactant.
A través del documental anem coneixent la personalitat d'aquest atrevit noi i les motivacions que el mouen a buscar una aventura rere l'altra.

La meva opinió és molt contradictòria. Valoro la capacitat de superació d'Albert, les seves ganes de viure, el seu esforç i tenacitat en el que es proposa.
Només així ha pogut aconseguir arribar tan lluny amb les grans dificultats que hi ha al camí.
He omès expressament la paraula perill, perquè és l'únic que veig que falla a Albert. No és conscient del perill a què s'exposa, i això és molt temerari. És com un nen jugant a les aventures, gaudint de la seva "joguina" però sense veure cap risc, per a ell o per a la seva parella de 19 anys. Passen per diferents països i les persones els acullen a casa seva, els donen menjar i recer, el que em dóna a entendre que sempre hi ha gent bona a tot el món, però també n'hi ha dolenta. Compra d'òrgans, prostitució, etc. passen per països sols, on aquestes organitzacions són l'ordre del dia i entren en cases i es relacionen amb gent amb total innocència.
Com he dit molt perillós i inconscient.

En aquest documental, el viatge ho van fer amb tot l'equip
 de càmeres, de no ser així, Albert estaria mort, perquè en un moment del viatge es va posar tan malalt que li va falta ... res. Anteriorment l'Anna va haver de tornar a Barcelona també malalta, encara que una vegada va estar sana, es va retrobar amb Albert.

Mai he estat aventurera, la prudència em pot i sincerament crec que exposen molt a tot tipus de perills.

Dit això, crec que és un documental per veure perquè el que està clar és que no deixa indiferent.