No em sorprèn veure que després de la "teràpia de grup" produïda a Madrid on Rubalcaba apareixia com el mestre reconduint a les seves ovelles i dirigint-se a Pere Navarro, en pla patriarcal, li lloava la seva labor. I Navarro fent mostres del bon polític que és, es va emocionar... si no ho dic revento, Pere Navarro ets un xitxarel·lo! O encara no has après el que és un joc polític, un pla de maquillatge o un pla de màrqueting, cridi-se-li com es vulgui que és el mateix. Doncs aquest xitxarel·lo, que s'emociona per res, sembla que no ho sap. Per això deia al principi que no em sorprèn que després d'aquesta anècdota vergonyosa, el Pere Navarro que des d'avui li podrem cridar Pedro, hagi decidit en una conferència especial a les seves altres ovelletes, tancar la porta a la voluntat dels catalans, no escoltar la veu del poble en el seu desig per exercir el dret a decidir i posicionar-se en la veu del seu amo Rubalcaba-Espanya.
Quan un polític no respecte al poble que representa, no vol escoltar el que diu, quina classe de polític és? I a qui li segueix què són? Jo no ho dic perquè em sortiria infinitat d'adjectius i tots serien certs, perquè en el fons, costa classificar en una sola paraula aquesta actitud.
És mereixedor de pena, per ser penós, que un partit com el PSC tiri la tovallola a Catalunya, quan ha estat un dels grans i en lloc de lluitar per tornar a aconseguir-ho es conformi a ser un partit mediocre i petit. Pedro Navarro perdut en la incomprensió de molts dels seus i sense entendre res com sempre.
Avui et dic aquella famosa frase de la història adequada per a tu: "Plora com un nen el que ens has sabut defensar com un home ni com a bon polític"
