CATALUNYA BATEGA AMB UN SOL COR

 

 

Enguany el dia 11 de setembre, coincidia amb els tres-cents anys de la caiguda de la ciutat de Barcelona i la pèrdua de les llibertats catalanes.

         Aquest any segons la guàrdia urbana, 1'8 milions de catalans es van concentrar en els carrers de la Gran via i diagonal formant un gran "V", tot fen a les 17'14 h. una gran estelada com mai s'havia fet en tota la historia. Una demostració clara que el poble català vol votar, vol decidir el seu futur. Gent vinguda de tots els recons de Catalunya, amb autocars, trens o cotxes particulars omplien els carrers, amb alegria i cantant, joves, grans, famílies senceres. Va ser una festa d'esperança pel nostre futur. Un moviment d'aquestes característiques, va traspassar fronteres i tot el món es va fer reso. Més de dos-cents periodistes vinguts de tot arreu donaven la informació minut a minut en directe.

        Moltes són les notícies que ens toca viure dia a dia. Després d'aquesta memorable diada, hem viscut l'aprovació de la llei de consultes. L'actitud de determinació a la qual s'havia referit el president Mas va ser compartida per la resta de diputats del bloc sopranista. Sabien i no ha sigut cap sorpresa que aquesta llei seria suspensa cautelarment pel govern espanyol. Però això no ens farà decaure, i el govern català amb majoria dels partits, CIU, ERC, IVC, CUP, han revocat la voluntat de votar el 9-N i units.

         I dissabte quatre d'octubre, 920 dels 947 consistoris catalans, van fer entrega dels certificats dels acords de ple suport a la consulta del nou de setembre. Els alcaldes representen el 96% dels municipis catalans. És un fet històric que feia més cent anys que aquesta unió no es produïa.

         Estem més units que mai en tots els àmbits, com va dir Guardiola: "Si ens aixequem ben d'hora, i sense retrets, som un país imparable"

 

Tessa Barlo

La querella contra el president Mas

Molt es parla que la política s'ha judicialitzat i els fets demostren que és veritat.

Una vegada més, després del diumenge 9n, on els catalans vam anar a una participació voluntària a les urnes, el govern espanyol, en lloc de mirar el "problema" en clau política, ho resol, enviant a la fiscalia de l'estat un escrit, perquè procedeixi a una querella contra el president Mas per desacatament. Dubto que aquesta querella avenci en contra del President Mas, no hi ha base jurídica i així ho manifesten els professionals d'aquest ram. Crec que per part del Sr. Rajoy hi ha una aversió personal, no com a representant d'un partit català, no tant perquè és president de la Generalitat catalana, sinó que és alguna cosa en contra de la seva persona. Vol destruir-ho com a subjecte, no com a rival polític.

      Rajoy en aquests moments, es troba en una posició delicada dins del seu partit, ho culpabilitzen de què el 9n s'hagi realitzat. Segons els seus detractors, mai hauria hagut de consentir tal consulta, utilitzant per a això, qualsevol instrument per impedir-ho, fins i tot en les condicions que s'ha fet. El seu cap penja d'un fil, i si la querella arriba al fi que espera, o sigui, la substitució de Sr. Mas, mataria dos ocells d'un tret. Quedar bé davant dels seus i la seva venjança personal; humiliar-ho.
     Però molt em temo que aquesta querella no prosperarà, les seves amenaces són llenya per al foc de l'independentisme que creix i creix com més parla. A més, de quina negociació està parlant? Siguem clars, políticament està mort o molt feble, no està capacitat per negociar res. I una altra vegada van a la sortida fàcil; el de la justícia, perquè com he dit si guanya, creu que sortirà reforçat políticament.


     D'altra banda, el PP català fica la pota, quan Alicia Sánchez Camacho avança el que la fiscalia pensa fer. Error monumental, que crispa més a tot el personal del Partit. Els juristes, es posicionen en declaracions per televisió, queixant-se per les pressions que reben del PP, aquest fet accentua la seva credibilitat gairebé nul·la, fins i tot per als juristes que estan farts. La imatge del partit com el president del govern espanyol, el Sr. Mariano Rajoy, la qual cosa està demostrant és una incapacitat total de fer política, davant del seu propi partit, davant dels ciutadans i fins i tot internacionalment, que també veuen a un president feble incapaç d'asseure's a dialogar com qualsevol demòcrata faria.

Correllengua 2014-Festa diumenge 26-10

Octavian Mocanu és el president de la Federació Internacional de Scrabble en Català (FISC),, va ser l'encargat de donar vida al jocs en català.

Nuria Terrides del Servei Local de Català va aportar experiència amb la gran feina que es far al "Voluntariat per la Llengua" i amb dues més, van que pertanyen al voluntariat també van explicar la seva experiència com a parella.

 

Jaume Sobrevals com Ómnium cultural                    Jordi Condal Que pertany al Ramat de Pedres

                                                                                    en va recità unes poesies.

obria els actes.

 

La música ens va vindre de la ma de Ramon Sauló, on va delaità en algunes de les seves cansos.

 

I per acaba, ballada de sardanes i ball de bastons.


Un mati, o el temps ens va acompanya amb altes temperatures perquè tothom i particpes i tots junys passessin un mati molt agradable.

Jofre Llombart amb la presentació del seu darrer llibre "Doncs jo, ara, votaré Sí".

Amb la presentació del llibre Doncs jo, ara, votaré Sí del periodista Jofre Llombart es tancaven ahir els actes de programa del Correllengua 2014 a la ciutat.

El llibre és un recopilatori de nou testimonis que, tenint en compte el seu entorn familiar o geogràfic i la seva tradició ideològica, haurien d'oposar-se a la consulta sobiranista o votar 'no', segons Llombart, però que finalment opten per la independència. Exposant els arguments d’aquestes nou persones diferents l’autor pretén desmentir la tesi de la fractura social que apunten els partits contraris a la independència.

 

Després del seu primer llibre Desmuntant la caverna on Llombart va voler desmentir els “arguments de la por” dels contraris a la independència, va decidir que havia d’explicar els arguments de “qui està portant el procés: les persones”. Per això, amb el nou llibre intenta “desmuntar una sèrie de coses en to positiu” com, per exemple, que el procés “és una bogeria d’Artur Mas i que uns milions de persones han seguit la seva estela perquè estan idiotitzats”. L’autor assegura que els fets són diferents i que han estat les persones, i també l’Estat, qui han empès Mas a abraçar les tesis sobiranistes.

Jofre Llombart destaca que amb aquest llibre també volia desmuntar que l’independentisme de base sigui només d’un perfil molt tradicional, amb família d’arrels catalanes de moltes generacions. Segons remarca, es tracta d’un moviment transversal i molt variat i recorda l’exemple de l’entitat Súmate, conformada per persones nascudes fora de Catalunya o nascudes aquí, però amb forts vincles amb la resta d’Espanya i que es mostren a favor de que a Catalunya es voti. L’autor assenyala que entre els partidaris de la independència de Catalunya hi ha molt perfils diferents de persones.

Llombart explica que amb el seu llibre vol enviar el missatge a l’Estat de que estem davant d’un procés que no s’atura i alhora vol arribar als independentistes de fa trenta anys que, assegura, “han de fer de motor i de punta de llança del procés”, perquè no oblidin que sense la implicació de tothom, com els nous independentistes “això no sortirà”.

 

El periodista de RAC 1 assenyala que el factor comú que ha detectat en les nou persones entrevistades per a l’elaboració del seu llibre perquè s’hagin tornat independentistes és que “Espanya els ha decebut”, sobretot, afirma, en la gestió postestatut. Per a Jofre Llombart aquella “era l’última oportunitat d’encaix de Catalunya que Espanya no ha volgut assumir” perquè “va pesar més la decisió de 12 persones del Tribunal Constitucional que l’opinió de milions de persones que havien votat l’Estatut”.

 

Després de la presentació del llibre es va obrir un torn de debat amb el públic assistent qui va preguntar sobre diverses qüestions relacionades amb el procés.

 

 

Jaume Sobrevals, de la comissió del Correllengua, i l'autor del llibre, Jofre Llombart

 

El representant de Cerdanyola per la Independència, Xavier Costa, va tancar els actes del Correllengua tot recordant que aquesta activitat havia arribat a la majoria d’edat, amb 18 edicions, “sempre amb caire lúdic, pedagògic i reivindicatiu” i que “tot i que seria millor que no calgués fer-lo” manifesta que “s’ha de continuar realitzant-lo perquè també durant la recuperada democràcia, hi ha hagut repressió cap a la llengua catalana i s’han donat molts casos d’atacs al català per part de les autoritats, com la Llei Wert, el cas del Lapao a la Franja o l’eliminació dels repetidors de TV3 i Catalunya Ràdio al País Valencià”. Per això, continua “tenim la necessitat de mantenir el Correllengua”.

http://www.cerdanyola.info/menu_principal/inici/noticies/2014/10/30/correllengua_llibre_jofre_llombart.html

La presentació del llibre "Lo lleidatà és fácil"

 

La presentació del llibre "Lo lleidatà és fàcil" obre el Correllengua 2014 a Cerdanyola. La introducció la va fer el meu company d'Òmnium Jaume Sobrevals

 

 Els autors de Lo lleidatà és fàcil, Ferran Montardit i David Prenafreta van presentar ahir, 22-10, el seu llibre al MAC del carrer de Sant Martí de Cerdanyola. Ho van fer acompanyats per la lingüista Mercè Lorente i l'editor Josep Gelonch. Lo lleidatà és fàcil, amb el subtítol Txarra’l, sisquere!, és un extens recull del vocabulari típic de les terres de Ponent, enriquit amb l'aportació dels milers de seguidors dels autors a les xarxes socials. Les paraules i expressions més populars hi són presentades per àmbits temàtics: "la fenya, al col•lèigit, al metge, a la cunya o al tros.

 

 

 

La puntaire

LA PUNTAIRE

És la terra més galana
que en el món hí ha,
Catalunya, de la plana
fins a l'Empordà.


Un paradís em semblen sons conreus,
des de l'Ebre als Pirineus.


Un día, els angels del cel
es van voler alegrar,
i fen rotllo, una sardana
varen puntejar.


I al veure'ls, va dir Nostre Senyor..
“eixa és la dansa del bell amor”.


I buscan una terra noble
on poder-la fer ballar,
en el cor del nostre poble
per sempre la va deixar,


l el ressó d'aqesta sardana
li farà saber a tothom
que la terra catalana
és la millor que hi ha al món.


Au doncs, fills de Catalunya,
doneu-vos les mans
i ben units, com a germans,
tant en temps de pau com en la guerra,
des del mar fins a la serra
enlairem els nostres cants.


I si algú, com l’estranger francés
va voler ahir,
les nostres llars vol invadir,
els rebrem ardits en só de guerra,
i sabrà que aquesta terra
defensarem fins a morir!

El ministre Margallo i la suspensió de la autonomia de Catalunya

 

 

El ministre de l'exterior el Sr. Margallo anunciava que: Sí el president de Catalunya persistia a fer una consulta, per a ell il·legal, suspendria l'autonomia de Catalunya.

         Aquesta opció, que es preveu molt llunyana, no sorprèn a ningú dels dirigents ni al poble català tampoc, ja que, estem convençuts que a mesura que s'apropi el 9-11 aniran incrementant el grau d'intimidacions. No per això, és menys lleu que un ministre, que a més no ho és d'interior, es dediqui a manifestar tan greus amenaces.
        Moltes de les màximes pronunciades pel govern de Madrid, crec que és més per marcar paquet, que per posar-les en pràctica, ja que en aquest cas, serien de conseqüències impredictibles fins i tot per a ells mateixos.
        Ara per expressar el despropòsit es basen en l'article 155 de la constitució espanyola que diu:

1.            Si una Comunidad Autónoma no cumpliere las obligaciones que la Constitución u otras leyes le impongan, o actuare de forma que atente gravemente al interés general de España, el Gobierno, previo requerimiento al Presidente de la Comunidad Autónoma y, en el caso de no ser atendido, con la aprobación por mayoría absoluta del Senado, podrá adoptar las medidas necesarias para obligar a aquélla al cumplimiento forzoso de dichas obligaciones o para la protección del mencionado interés general.

2.            Para la ejecución de las medidas previstas en el apartado anterior, el Gobierno podrá dar instrucciones a todas las autoridades de las Comunidades Autónomas.

        On diu que l'autonomia es podria suspendre? En cap lloc, en tot cas ens podrien llevar competències com el més greu, rens més. Del que es dedueix la mala interpretació i menyspreu a la pròpia constitució que tant defensen.
        També cal tenir en compte que la suspensió d'una comunitat autonòmica, fet que no ha passat mai en cap lloc, seria un fracàs estrepitós del govern espanyol de cara, no només als estats d'Europa, sinó del món.

        Reduir el problema català com molts ho qualifiquen sobre una base jurídica, és afeblir la qüestió per no entrar en un diàleg, d'altra banda necessari, ja que ha de ser un debat polític i no de dictar sentències catastrofistes.
        Totes aquestes manifestacions estan tenint l'efecte contrari, ho hem vist el passat 11-S que ha pujat el nombre de manifestants a favor de la independència a Barcelona. Però ja diu un refrany: " Que és més cec el que no vol veure".
       Al segle XX, Catalunya va lluitar i va guanyar per golejada sobre la batalla de la seva identitat. Al segle XXI, serà imparable i irrenunciable la seva lluita per la independència. Fent esment d'un altre refrany: "No se li pot posar portes al camp"

        D'altra banda, davant una consulta que no és vinculant, la reacció del govern i mitjans de comunicació espanyols són desproporcionats, una amenaça de suspendre l'autonomia frega una malaltissa actitud que estan prenent envers Catalunya. Per què tanta por al fet que se li consulti a la gent? Tal vegada són conscients que la seva estratègia és tan equivocada, que comporta sense remissió al poble català a dir, Sí-Sí. I en aquest cas, perquè persisteixen en amenaces cada vegada més pujades de to.

        Consulta o eleccions plebiscitàries la veritat és que al poble català, en el 9-N se li ha de donar una resposta a les seves demandes de voler votar.

Vull ser lliure

Us en recordeu d'aquesta cançó?, jo la cantava sempre i que apropiada és ara.

Vull ser lliure

Vull ser lliure, vull ser lliure,

vull ser lliure, ara mateix, ara mateix.

I abans de ser un esclau

enterreu-me sota el fang

i deixeu-me viure en pau i llibertat.

Prou segregació, prou segregació,

prou segregació, ara mateix, ara mateix.

I abans de ser un esclau

enterreu-me sota el fang

i deixeu-me viure en pau i llibertat.

No més guerres, no més guerres,

no més guerres, ara mateix, ara mateix.

I abans de ser un esclau

enterreu-me sota el fang

i deixeu-me viure en pau i llibertat.

Vull justícia, vull justícia,

vull justícia, ara mateix, ara mateix.

I abans de ser un esclau

enterreu-me sota el fang

i deixeu-me viure en pau i llibertat.

Pau a tot el món, pau a tot el món,

pau a tot el món, ara mateix, ara mateix.

I abans de ser un esclau

enterreu-me sota el fang

i deixeu-me viure en pau i llibertat.

No més porres, no més porres,

no més porres, a sobre meu, a sobre meu.

I abans de ser un esclau

enterreu-me sota el fang

i deixeu-me viure en pau i llibertat.

LA LLENGUA ÉS LA NOSTRE IDENTITAT

Un país Catalunya, una llengua el català, un ball la Sardana, un somni la llibertat.

         Totes les iniciatives del govern de Rajoy van en la direcció de pensaments passats, un passat i unes vivències que ens explicaven els nostres pares o avis i que mai pensaven que hauríem de viure, això és, el concepte d'una Espanya gran i lliure. I reitero UNA. Aquesta Espanya no admet la plurinacionalitat. Quan estudiava en època de Franco, hi havia 4 llengües: Basca, gallega, català i castellà. Però aquest govern va més enllà del franquisme, es dirigeix al segle XIX, on imperaven l'absolutisme i la consegüent insubmissió social. Es tanquen en banda perquè no reconeixen les diferents llengües de l'Estat espanyol, és més, per la seva forma de parlar i expressar-se recorden a l'Espanya de l'antiga Castella, societat tancada on les hagi, però que en gens reflecteix als espanyols amb la seva amplitud territorial.

         L'última llei del ministre Wert, que per cert, el document íntegrament és clavat a un que pertany a FAES i amb això queda tot dit, són innombrables els atacs rebuts en contra de l'emersió lingüística a Catalunya, ens alarma veure com l'assetjament a la nostra llengua és real, que volen que el nostre sistema d'ensenyament desaparegui. Sentències del Tribunal superior de Justícia de Catalunya ens dóna la raó, ja que el govern català té la competència amb l'àmbit d'ensenyament. No han servit de res o de molt poc, totes aquestes respostes a favor per part de la justícia, perquè els atacs són continues una vegada i una altra, solament estem allargant la seva imposició.

         Moltes són les entitats i associacions que han fet arribar les seves veus en rebuig a aquesta llei. El lema "Per un país de tots, decidim escola catalana" ha recorregut tots les escoles, places i racons de Catalunya. La plataforma "Som escola" ha fet una magnífica labor, aconseguint que famílies senceres s'uneixin per garantir el model lingüístic català.

         Som un país d'unió, on tots els nens tenen la mateixa oportunitat, siguin d'on siguin, vengin d'on vengin. Durant molts anys això s'ha aconseguit amb èxit. La presidenta d'Òmnium Cultural, Muriel Casals, ha dit que la llei catalana asegurava: "que tots els nens acabin la secundària sent competents en català i en castellà i que no calia que cap jutge establís cap proporció".

         Diuen que és pel fracàs escolar; mentida!, és una reforma política, res té a veure amb l'educació. En el cas de Catalunya ja va dir en el seu moment, que cal espanyolitzar-nos. És això educació o política?, i de pas ens escombren del mapa cap a la construcció de l'Espanya única.

         Per això hem de pensar i reflexionar que volem per al futur dels nostres fills, l'Espanya absolutista del segle XIX o lluitar i arriscar-nos per aconseguir una Catalunya lliure i amb futur. La llengua és la nostra identitat, és la sang que corre per les nostres venes i far que estiguem vius. LA LLENGUA NO ES TOCA.

 

Tessa Barlo

Sopar per la campanya "Ara és l'hora"

Cerdanyola per la Independència – ANC de Cerdanyola dissabte dia 6 de setembre, al pavelló de Can Xarau, va organitzar un sopar per recaptar fons per a la campanya ‘Ara és l’hora’.

   

Xavier Costa, organitzador de les consultes a Cerdanyola i membre de l’ANC de Cerdanyola va animar als assistents a continuar treballant ja que “hem aconseguit moltes coses, anem molt bé” i va acabar proclamant l’eslògan de la campanya conjunta de l’ANC i Òmnium que comença l’11 de setembre per tal de guanyar el referèndum amb el SíSí, “ara és l'hora de la gent normal del poble, ara és l'hora de la generositat, ara és l'hora de la unitat, ara és l'hora de la democràcia!”.

 

Desprès Salvador Cardús, membre del consell assessor per a la transició nacional va dirigir unes paraules a tots el presents dient:" Que ens espera el pitjor per part del govern de Madrid, que hem de estar forts, perquè casos com el del Sr. Pujol, que fan mal però no ens pot fer tirar enrere del camí empres cap la nostre independència.

Bernat Gastón, coordinador de l’ANC de Cerdanyola creu que “això demostra que el suflé no baixa com ens intenten vendre”.

Bernat Gastón va informar que tota la recaptació del sopar aniria destinada a la campanya “Ara és l’hora” així com els diners de la subhasta que es va dur a terme en els compassos finals.

 

 

 

 

 

 

Aquesta subhasta va comptar amb fins a 7 lots, (entre d’altres poemes personalitzats del cerdanyolenc Enric Piera) i va ser un èxit absolut. Finalment es van recaptar més de 1.500€.

 

Gastón va anunciar que tots els comptes, tant de l’assemblea com de la campanya “Ara és l’hora” són públics i es poden trobar a la web i va acusar el Govern de Madrid de voler “confondre independentisme i corrupció” en boca del ministre Montoro, “precisament volem fer un país nou per fer net” va proclamar.

Carta de Miquel Calçada

Catalunya no son els Millets. els Montulls i els que puguin venir, ni els blanquejadors ni els que posen negre, ni els lladres, ni els presumptes ni els corruptes. No ens equivoquem.

El nostre país és el doctor Baselga, dels doctors Gatell i Clotet, el doctor Valentí Fuster, de la cuina del Ferràn Adrià, dels germans Roca, de la Ruscalleda del Fermí Puig... Al meu país juga un Barça catalanista, amb catalans i obert a tothom. A Catalunya tenim Sergi Lopez,, tenim en Tapies, en Llach, en Serrat, en Carreres, els Pets i en Guardiola. I tenim la sardana i els castellers, els trabucaires i la Patum. I la Cerdanya, el Tarragonès, l'Empordà, els Delta de l'Ebre, el Segrià, el Ripollès, el Pla de l'Estany, Osona, el Bages...

A Catalunya tenim muntanya i tenim mar, aigua i neu i fins i tot tenim una muntanya Sagrada amb una Verge negre. De gegants i de capgrossos, rumba i havaneres. I tenim mongetes amb que tapem les botifarres, i ens agrada l'olor de brassa i fem una cosa tan estranya com esclafar tomàquets damunt del pa i rascar.

El meu país es fa castanyada i fem que les criatures demà arrebossin amb pinyons el massapà com també els permetem un dia l'any fer cagar un bastó anomenat tió - aviam si s'han portat bé.
I també tenim un Palau de la Música. i tant que el tenim!. El meu país es tant petit que és meravellós i no podem perdre aquesta idea, mai!. Tot i la pudor de podrit que no ens permet olorar el fems del camp que ens envolta.

El meu país ha de tirar endavant i hem de saber fer-ho, i a qui li correspongui ens ha de saber guiar. I haurem d'anar votar. Sí, sí, sí, sí. S'ha d'anar votar. No amics, no. Aixó no és Itàlia, aixó és Catalunya, la dels emprenedors que la volen tirar endavant, la dels pescadors, la dels científics, la dels artistes i de qui se la faci seva, siguin d'on siguin i vinguin d'on vinguin.

Catalunya se sent, Catalunya no es pateix, és massa meravellosa per castigar-la amb quatre xoriços. Ens l'hem de creure! Alcem el cap d'una punyetera vegada i qui vulgui pensar que estem morint com a país que se'n oblidi! Ens n'hem de sortir. Som-hi d'una vegada!

Miquel Calçada i Olevella "Mikimoto"

CATALUNYA I EL PROCÉS

Article que he escrit en la revista "La Vall" Juny de 2014

CATALUNYA I EL PROCÉS

Després de dos anys històrics per la participació de la gent en l'onze de setembre i tenint en compte que la via catalana va sobrepassar fronteres per la seva dimensió en persones i allargada, els catalans veiem possible la viabilitat que els nostres avis vam somiar; veure una Catalunya independent.

És veritat que hi ha sentiments contraposats, però una majoria avalada pel parlament, ens demostra que la gent de Catalunya vol votar, vol decidir el seu futur. La veu del poble ha de ser escoltada, així es demostra la llibertat i la democràcia d'una nació o d'un estat.

S'ha parlat molt de la constitució i de les múltiples variants d'interpretacions i possibilitats que ens brinda en diferents articles els diaris i mitjans de comunicació. Però, per no entrà en un detall més ampli, ho resumiré en dos parts: La part jurídica i la part política.

-Per la part jurídica sembla que no hi ha problema en què Catalunya pugui fer una consulta i inclús un referèndum, i així també ho han avalat diferents juristes catalans i espanyols.
-Per la part política és on hi ha el problema, ja que, el govern espanyol es tanca en banda i nega qualsevol possibilitat de fer res perquè Catalunya es pronuncií. La voluntat política no la tenen, és totalment inexistent.

Avui sabem que la constitució no és el problema, perquè si ho fos, com podríem acceptar-la? Ni tan sols ho haguérem fet el 1978. Una constitució que ens nega poder ser, tant en identitat, llengua o cultura. Seria inacceptable.

Així i tot, hem de ser conscients de què no estem sols al món, per tant, hem de ser prudents i tindre present el nostre entorn. El procés pel qual viu Catalunya no és anar en contra de ningú, és voler gestionar els nostres recursos tant en l'àmbit polític, econòmic i social. Per aconseguir-ho hi ha molta gent treballant des de far molts mesos, però després de la consulta ve la segona part; els pactes amb Espanya i Europa.

No podem fer veure que ens és igual, seria un error molt gran, ens afecta directament al dia a dia i hem de ser conscients, sense por, però sabem que aquest dia arribarà. Sistema de comunicacions: telèfon, Internet, etc. Infraestructures com Renfe, aeroport, etc. Deute públic en comú i tantes mataries i parts de les quals es compon un país. Hem de parlar i arribar a acords, serà una feina llarga i feixuga, però si la tenim present, no ens agafarà desprevinguts i estarem forts per a resistir.

Deia Indira Gandhi: "La força no prové de la capacitat física sinó de la voluntat indomable", que els reptes que venen, els insults, mentides, menyspreu per part de l'estat espanyol, serveixi per fer-nos més forts. Tenim una meta que ens ha d'il·lusionar i que és la nostra llibertat com a poble.

 

Tessa Barlo

Onada verda a Barcelona en defensa de l'escola catalana

Riuades de gent omplen el centre de Barcelona en un ambient festiu

 

 

 

 

Desenes de milers de persones --100.000, segons els organitzadors-- s'han aplegat aquesta tarda al centre de Barcelona per defensar l'escola catalana i mostrar el rebuig als atacs a la immersió lingüística arribats de sentències del TSJC i del govern espanyol, amb l'anomenada llei Wert. Amb el lema 'Per un país de tots, decidim escola catalana', el passeig de Sant Joan i el Lluís Companys i els carrers del voltant s'han omplert de manifestants que han tenyit el centre de la ciutat de verd, el color de la samarreta característica de la mobilització.

Seguint la crida de la plataforma Som Escola, famílies senceres s'han manifestat pel centre de Barcelona amb pancartes, samarretes verdes i estelades per cridar unànimement a favor del model català. La presidenta d'Òmnium Cultural, Muriel Casals, ha dit que la llei catalana assegurava 'que tots els nens acabin la secundària competents en català i en castellà i que no calia que cap jutge establís cap proporció'.

Al final del recorregut, la presidenta d'Òmnium Cultural ha llegit el manifest unitari. El text alerta de 'l'amenaça real' que suposa la LOMCE i denuncia 'l'assetjament' a l'escola catalana, tant per part del govern espanyol com de les famílies que han interposat denúncies i els jutges. 

Per Casals, la mobilització d'aquest dissabte és una prova de que 'l'escola no està sola'. A més, han tingut un record per Jaume Sastre, en vaga de fam a Mallorca contra les polítiques educatives del govern del PP, i pel País Valencià, on  milers de famílies no poden escolaritzar els seus fills en català. En resum, defensa que Catalunya, País Valencià, Illes Balears, Catalunya Nord, Franja i l'Alguer són una 'unitat lingüística' i 'una comunitat de deu milions d'europeus repartits en quatre estats' que estan units en la defensa de la llengua.

D'una altra banda, i acompanyada de crits d'insubmissió, Casals ha defensat que no s'apliqui la llei Wert el curs vinent, i ha exigit al govern català que dicti 'instruccions ben clares i precises que donin confiança als centres educatius, que refermin en els valors educatius i no cedeixin ni un pas en la presència del català a les aules'. 

La manifestació ha finalitzat amb actuacions del grup Macedònia, el Tortell Poltrona, Lax'n' Busto i el grup de Gospel Gracia. Durant tota la marxa s'han sentit crits reiterats a favor de la independència i tots els participants han estat acompanyats de gegants i capgrossos, que han contribuït al toc festiu de la manifestació.

 

http://www.vilaweb.cat/noticia/4197915/20140614/onada-verda-barcelona-defensa-lescola-catalana.html

Carme Forcadell demana votar massivament diumenge com a pas previ a la consulta

23/05/2014

El que havia de ser l’acte de presentació del llibre “Perquè sí a la independència”, del periodista Oriol March, va esdevenir finalment un miting improvitzat de la presidenta de l’Assemblea Nacional de Catalunya, Carme Forcadell, al no poder assistir a l’acte ni l’autor del llibre, ni la presidenta d’Òmnium Cultural, Muriel Casals.

 

Durant la seva intervenció, Carme Forcadell va demanar als assistents que el diumenge vagin a votar massivament perquè, segons ella, necessitem molts diputats sobiranistes que expliquin el procés que estem vivint i que els catalans volen votar el proper 9 de novembre com a pas previ a la consulta.

Segons Forcadell, si diumenge Convergència i Unió (CiU) i Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), seguits d’Iniciativa per Catalunya-Verds/Esquerra Unida i Alternativa (ICV/EUiA), fossin els partits més votats, això significaria un canvi molt positiu perquè faria veure a Europa la "ferma voluntat de Catalunya d’esdevenir un nou Estat".

La presidenta de l’Assemblea Nacional creu que hi ha moltes raons per desitjar la independència, però principalment perquè és, segons ella, "el millor per a tots els que viuen a Catalunya, vinguin d’on vinguin, parlin la llengua que parlin i pensin el que pensin".

També pensa que l'única sortida per poder continuar sent catalans, tenir un país diferenciat, poder prendre les nostres pròpies decisions i un ensenyament en català, és tenir un Estat propi, perquè l’Estat espanyol no ens vol com a catalans.

Per a Forcadell, l’Estat espanyol ha tingut durant 300 anys l’oportunitat històrica de ser un estat plurinacional i pluricultural i, per tant, també l’estat dels catalans. Però no ho vol ser perquè no li agrada la diversitat i la seva actitud uniformista és la que ens ha portat a l’actual situació, segons Forcadell.

Una situació esdevinguda sobretot per la sentència del Tribunal Constitucional contra l’Estatut, molt humiliant per al poble de Catalunya i una clara demostració que Espanya no ens respecta com a poble. Així les coses, segons Forcadell, qualsevol futura proposició per part del govern espanyol ja no serà acceptada des de l’Assemblea Nacional de Catalunya, afirma la seva presidenta.

Forcadell va insistir molt que el procés és inclusiu, que no és contra els espanyols, sinó contra el poder polític espanyol i que cal que els convençuts tractin de convèncer als indecisos.

Coses del Voluntariat

Coses del Voluntariat

Noves formacions de parelles lingüístiques a Sant Cugat i a Cerdanyola A totes dues poblacions està previst crear una quarantena de parelles Aquesta primavera hi haurà actes de presentació de parelles lingüístiques a Sant Cugat i a Cerdanyola del Vallès. A les altres poblacions del CNL (Ripollet, Montcada, Barberà i Badia) també es van fent parelles noves a mesura que es reben les altes de nous participants. A Sant Cugat l'acte serà el dilluns 31 de març, a les 19 h, a l'Espai Cultural i Gastronòmic Terra Dolça.  L'acte començarà amb la presentació del VxL i la formació de les parelles lingüístiques. En acabat, Clàudia Viladrich farà la presentació del seu llibre Conta'm un cant, un conjunt de relats basats en cançons catalanes. La presentació anirà a càrrec de Daniel Ruiz-Trillo i Quico Tretze l'acompanyarà amb un concert acústic.   A Cerdanyola l'acte de presentació serà el dijous 10 d'abril, a les 19 h, a la sala 22 de l'Ateneu de Cerdanyola (carrer de la Indústria, 38-40). Es començarà també amb la presentació del programa i la formació de les noves parelles i tot seguit Àngel Solà, voluntari lingüístic i conductor dels grups Xerrem presentarà David Vila, autor del llibre Català a la carta, que s'adreça a totes les persones que estan interessades a fomentar l'ús del català.

Òmnium amb CCN "Reptes i oportunitats del nou estat català".

Xerrada sobre reptes i oportunitats d'un nou estat independent

18/03/2014

L’Ateneu acull aquest vespre, a les 20h, una xerrada-col.loqui sota el títol "Reptes i oportunitats del nou estat català". Es tracta d'una xerrada que pretén debatre sobre economia i empresa des de la perspectiva d’un nou estat, i que comptarà amb la presència dels membres del Cercle Català de Negocis, Joan Canadell i Rafael Pous

 
 

El públic que va omplir la sala, va seguir amb molt interès les paraules dels dos ponents. Rafael Pous, que va parlar primer, va exposar les causes per les quals l'economia actual es troba en una situació tan precària, mentre que Joan Canadell, a la segona part de la conferencia, va animar els empresaris a planificar i preparar les seves empreses per al moment en què es formi el nou Estat català.

Segons Joan Canadell, des de ja fa anys el Cercle Català de Negocis s’estan fent tot un seguit d’estudis per tal de veure com seria una Catalunya estat a nivell macro econòmic i la conclusió és que Catalunya seria un estat de magnituds similars a Àustria, Dinamarca, Finlàndia o Noruega.

Canadell també destaca que una possible independència portaria com a primera gran conseqüència l’eliminació del dèficit fiscal, la qual cosa comportaria l’oportunitat de reduir impostos, incrementar les pensions, fomentar polítiques d’atur o ajudar a l’exportació. En definitiva, una Catalunya independent podria ser un dels quatre països més rics d’Europa, segons els seus càlculs.

 

Davant una possible sortida de Catalunya de la Unió Europea, Canadell sosté que en política internacional els fets consumats esdevenen sempre com a inexorables i recorda els casos de Crimea o Eslovènia.

 

D’altra banda, Canadell creu que a ningú li convé que Catalunya quedi fora d’Europa perquè l’economia catalana és rica i aportarà recursos a la Unió Europea.
Canadell també recorda que a Catalunya hi ha més de 3.300 multinacionals, a les quals tampoc els interessa que quedi fora d’Europa i, per tant, faran el possible perquè  els seus estats reconeguin l’estat català.

 

En definitiva, segon indica, no té cap sentit que Catalunya quedi fora de la Unió Europea, perquè Catalunya forma part d’Europa, ha estat des de sempre mentalment europea i econòmicament el sud d’Europa la necesita.

 

Quant al possible veto d’Espanya a la seva entrada a la Unió, Canadell creu que si aquesta situació es dóna, Catalunya no assumirà la part del deute que avui per avui té l’estat espanyol, la qual cosa seria per Espanya quelcom molt greu i inassumible.

 

Pel que fa a possibles canvis estructurals en l’economia, Canadell creu necessari fer un canvi substancial en el model d’economia tot passant d’un model d’empreses oligàrquiques, com és el cas a Espanya, a un model econòmic de la petita i mitjana empresa, que és la que genera llocs de treball, no influeix en el govern, és dinàmica, creativa i molt exportadora.  

http://www.cerdanyola.info/menu_principal/inici/noticies/2013/2014/03/18/Xerrada_reptes_nou_estat.html

Montoro i les balances fiscals

 

         En el seu discurs per justificar que no va presentar les balances fiscals, el ministre Montoro ha utilitzat el terme:" Ús indegut" el que m'ha cridat l'atenció és el fet que ho ha dit en un to i forma igual a: Si no ho veuen com jo ho veig i com els nombres no són com a mi m'interessa, doncs llavors no es veuen de cap manera.

        Aquesta forma de fer demostra una vegada més que el problema pel qual està passant el PP no és ni econòmic, ni social que també, però ho és sobretot, d'estructures d'estat. El ministre Montoro si veu errors en les balances fiscals, pel que fa a la desigualtat que els catalans ens queixem tant, no ha de donar l'esquena i negar l'evidència, el que ha de fer és corregir-ho. No vol frenar la independència? Llavors el govern espanyol hauria de demostrar que sap governar amb una actitud madura, responsable i assumint els errors d'estat. Buscar una fórmula per a Catalunya per pal·liar l'espoli fiscal a la que ens tenen sotmesos i donar sortida al problema d'identitat i cultural. Però com he dit en lloc d'afrontar aquesta realitat, té un comportament, fins i tot, podríem dir infantil, no presentant uns nombres als quals tenim dret a saber. Amb una cara sense escrúpols pròpia de polítics mediocres i l'única cosa que aconsegueixen és evidenciar la seva poca classe política i als dubitatius se'ls obri els ulls per voler anar-se'n com més aviat millor d'aquest govern que no governa.

        És curiós que després d'un mes i mig després d'aprovar la llei de transparència, a la primera oportunitat facin just el contrari, clar que ja estem acostumats a les seves mentides i contradiccions. Amb aquesta actitud el PP s'està equivocant en tot, en les seves actuacions amb els ciutadans tant en la forma d'expressió, com vam poder veure amb la Sra. Cospedal i la Sra. Camacho el cap de setmana passat durant la convenció a Barcelona. Estan pel camí del suïcidi polític.

        No volen conèixer la realitat catalana i tampoc els importen els seus ciutadans, la cosa antiga de "la pela a la pela" que ells ens apliquen, és el que ells utilitzen, és l'única cosa que volen de nosaltres, els catalans, i mentre s'allunyen més i més de la nostra realitat, el camí que hem emprès cap a la independència, que amb molta raó davant d'aquest govern espanyol, és l'única sortida possible i que cada vegada té més addictes.

 

Vicent Partal demanar coratge per seguir el camí fins al dia 9-11

 

Dimecres 15-01-2014 xarrada al bar Grau de Cerdanyola de Vicent Partal

organitzat per la comissió de Òmnium a Cerdanyola

 

 

 

 

La sala estava a plena de persones que havien vingut per escoltar a Vicent Partal, periodista, escriptor i actualment director del diari digital Vila Web.

          Les seves paraules anaven omplint la sala amb un llenguatge senzill, però contundent: "Hem d'estar tranquils, no tenir pressa, perquè ja hem guanyat a Espanya" Ens convidà a no defallir perquè la meta està molt propera i a confiar que els nostres polítics que para ell, ho estan fent bé, sense presses però sense pauses, perquè el dia després, el món ens ha de reconèixer com a estat, per això, cada pas ha de ser ferm i segur.

        Que no escoltem a aquells que volen malmetre amb la guerra de la por, hem d'estar units i forts, perquè només depèn de nosaltres que ho aconseguim. Els assistents van preguntar part d'aquests dubtes que ens volen ficar al cap;  És veritat que sortirem fora de la unió europea? al que va respondre: "Són europeus tots els estats i ciutadans que formen la unió europea" Llavors, ja som ciutadans europeus. Què serà de les pensions? A qui pagarem els impostos? etc. Partal anava contestant una després d'una altra totes les preguntes, amb una tranquil·litat i seguretat que contagiava, perquè tot està per fer, no hi ha gens escrit, formarem un nou estat, que porta el seu temps, per descomptat, però amb normalitat i tranquil·litat, de fet ja s'està treballant per a això, per exemple, en la hisenda pública. Hem de fer una nova constitució, noves lleis, etc. molt treball sí, però serem nosaltres qui ho construïm i això és gratificant i esperançador.

      Seguir com estem o sigui a Espanya és morir, ja estem agonitzant, la nostra esperança de viure millor és la independència.

 



Ester Franquesa: “No som una llengua minoritària”

 

Avui a Núvol celebrem els 10 anys de Voluntariat per la Llengua amb el testimoni de dinamitzadores i voluntàries: la Lídia Coll, la Teresa Rull i la Francesca Tutusaus. I aprofitem per parlar amb Ester Franquesa, Directora general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya. Té també al seu càrrec el Consorci per la Normalització Lingüística, amb 22 centres a tot el territori, i també el Centre de Terminologia TERMCAT, un institut que ella mateixa va dirigir entre el 1997 i el 2001. Entre el 2001 i el 2003 va ser directora de l’àrea de llengua de l’Institut Ramon Llull, i des del 2003 treballa a Política Lingüística, on ara fa un any li van encomanar la direcció general. Actualment té en marxa una tesi doctoral sobre el màrqueting lingüístic a la Facultat de Comunicació Blanquerna. 

La entrevista:

http://www.nuvol.com/entrevistes/ester-franquesa-no-som-una-llengua-minoritaria/

Feliç any nou

 

 

 

 

 

El matí d'Any Nou, encara es foscs, el silenci, la calma m'envolta i penso que es el moment del dia que més m'agrada. Ens veuen les primeres llums groguenques de un sol que aviat sortirà, just per sobre el turó de Moncada i en dirà bon dia com cada matí. Avui es 2014 un any més, que sap el sol, l'alba, els primers ocell que s'atreveixen a volar, a pesar del fred que far a aquesta hora. El esser humà i la seva mania de controlar-ho tot fins i tot el temps.