dilluns, 29 de setembre del 2014

La puntaire




LA PUNTAIRE

És la terra més galana
que en el món hí ha,
Catalunya, de la plana
fins a l'Empordà.


Un paradís em semblen sons conreus,
des de l'Ebre als Pirineus.


Un día, els angels del cel
es van voler alegrar,
i fen rotllo, una sardana
varen puntejar.


I al veure'ls, va dir Nostre Senyor..
“eixa és la dansa del bell amor”.


I buscan una terra noble
on poder-la fer ballar,
en el cor del nostre poble
per sempre la va deixar,


l el ressó d'aqesta sardana
li farà saber a tothom
que la terra catalana
és la millor que hi ha al món.


Au doncs, fills de Catalunya,
doneu-vos les mans
i ben units, com a germans,
tant en temps de pau com en la guerra,
des del mar fins a la serra
enlairem els nostres cants.


I si algú, com l’estranger francés
va voler ahir,
les nostres llars vol invadir,
els rebrem ardits en só de guerra,
i sabrà que aquesta terra
defensarem fins a morir!

divendres, 19 de setembre del 2014

El ministre Margallo i la suspensió de la autonomia de Catalunya


 
 
El ministre de l'exterior el Sr. Margallo anunciava que: Sí el president de Catalunya persistia a fer una consulta, per a ell il·legal, suspendria l'autonomia de Catalunya.

         Aquesta opció, que es preveu molt llunyana, no sorprèn a ningú dels dirigents ni al poble català tampoc, ja que, estem convençuts que a mesura que s'apropi el 9-11 aniran incrementant el grau d'intimidacions. No per això, és menys lleu que un ministre, que a més no ho és d'interior, es dediqui a manifestar tan greus amenaces.
        Moltes de les màximes pronunciades pel govern de Madrid, crec que és més per marcar paquet, que per posar-les en pràctica, ja que en aquest cas, serien de conseqüències impredictibles fins i tot per a ells mateixos.
        Ara per expressar el despropòsit es basen en l'article 155 de la constitució espanyola que diu:


1.            Si una Comunidad Autónoma no cumpliere las obligaciones que la Constitución u otras leyes le impongan, o actuare de forma que atente gravemente al interés general de España, el Gobierno, previo requerimiento al Presidente de la Comunidad Autónoma y, en el caso de no ser atendido, con la aprobación por mayoría absoluta del Senado, podrá adoptar las medidas necesarias para obligar a aquélla al cumplimiento forzoso de dichas obligaciones o para la protección del mencionado interés general.

2.            Para la ejecución de las medidas previstas en el apartado anterior, el Gobierno podrá dar instrucciones a todas las autoridades de las Comunidades Autónomas.


        On diu que l'autonomia es podria suspendre? En cap lloc, en tot cas ens podrien llevar competències com el més greu, rens més. Del que es dedueix la mala interpretació i menyspreu a la pròpia constitució que tant defensen.
        També cal tenir en compte que la suspensió d'una comunitat autonòmica, fet que no ha passat mai en cap lloc, seria un fracàs estrepitós del govern espanyol de cara, no només als estats d'Europa, sinó del món.

        Reduir el problema català com molts ho qualifiquen sobre una base jurídica, és afeblir la qüestió per no entrar en un diàleg, d'altra banda necessari, ja que ha de ser un debat polític i no de dictar sentències catastrofistes.
        Totes aquestes manifestacions estan tenint l'efecte contrari, ho hem vist el passat 11-S que ha pujat el nombre de manifestants a favor de la independència a Barcelona. Però ja diu un refrany: " Que és més cec el que no vol veure".
       Al segle XX, Catalunya va lluitar i va guanyar per golejada sobre la batalla de la seva identitat. Al segle XXI, serà imparable i irrenunciable la seva lluita per la independència. Fent esment d'un altre refrany: "No se li pot posar portes al camp"

        D'altra banda, davant una consulta que no és vinculant, la reacció del govern i mitjans de comunicació espanyols són desproporcionats, una amenaça de suspendre l'autonomia frega una malaltissa actitud que estan prenent envers Catalunya. Per què tanta por al fet que se li consulti a la gent? Tal vegada són conscients que la seva estratègia és tan equivocada, que comporta sense remissió al poble català a dir, Sí-
. I en aquest cas, perquè persisteixen en amenaces cada vegada més pujades de to.

        Consulta o eleccions plebiscitàries la veritat és que al poble català, en el 9-N se li ha de donar una resposta a les seves demandes de voler votar.

dimarts, 16 de setembre del 2014

Vull ser lliure

Us en recordeu d'aquesta cançó?, jo la cantava sempre i que apropiada és ara.


Vull ser lliure


Vull ser lliure, vull ser lliure,

vull ser lliure, ara mateix, ara mateix.

I abans de ser un esclau

enterreu-me sota el fang

i deixeu-me viure en pau i llibertat.

Prou segregació, prou segregació,

prou segregació, ara mateix, ara mateix.

I abans de ser un esclau

enterreu-me sota el fang

i deixeu-me viure en pau i llibertat.

No més guerres, no més guerres,

no més guerres, ara mateix, ara mateix.

I abans de ser un esclau

enterreu-me sota el fang

i deixeu-me viure en pau i llibertat.

Vull justícia, vull justícia,

vull justícia, ara mateix, ara mateix.

I abans de ser un esclau

enterreu-me sota el fang

i deixeu-me viure en pau i llibertat.

Pau a tot el món, pau a tot el món,

pau a tot el món, ara mateix, ara mateix.

I abans de ser un esclau

enterreu-me sota el fang

i deixeu-me viure en pau i llibertat.

No més porres, no més porres,

no més porres, a sobre meu, a sobre meu.

I abans de ser un esclau

enterreu-me sota el fang

i deixeu-me viure en pau i llibertat.

divendres, 12 de setembre del 2014

LA LLENGUA ÉS LA NOSTRE IDENTITAT





Un país Catalunya, una llengua el català, un ball la Sardana, un somni la llibertat.

         Totes les iniciatives del govern de Rajoy van en la direcció de pensaments passats, un passat i unes vivències que ens explicaven els nostres pares o avis i que mai pensaven que hauríem de viure, això és, el concepte d'una Espanya gran i lliure. I reitero UNA. Aquesta Espanya no admet la plurinacionalitat. Quan estudiava en època de Franco, hi havia 4 llengües: Basca, gallega, català i castellà. Però aquest govern va més enllà del franquisme, es dirigeix al segle XIX, on imperaven l'absolutisme i la consegüent insubmissió social. Es tanquen en banda perquè no reconeixen les diferents llengües de l'Estat espanyol, és més, per la seva forma de parlar i expressar-se recorden a l'Espanya de l'antiga Castella, societat tancada on les hagi, però que en gens reflecteix als espanyols amb la seva amplitud territorial.

         L'última llei del ministre Wert, que per cert, el document íntegrament és clavat a un que pertany a FAES i amb això queda tot dit, són innombrables els atacs rebuts en contra de l'emersió lingüística a Catalunya, ens alarma veure com l'assetjament a la nostra llengua és real, que volen que el nostre sistema d'ensenyament desaparegui. Sentències del Tribunal superior de Justícia de Catalunya ens dóna la raó, ja que el govern català té la competència amb l'àmbit d'ensenyament. No han servit de res o de molt poc, totes aquestes respostes a favor per part de la justícia, perquè els atacs són continues una vegada i una altra, solament estem allargant la seva imposició.

         Moltes són les entitats i associacions que han fet arribar les seves veus en rebuig a aquesta llei. El lema "Per un país de tots, decidim escola catalana" ha recorregut tots les escoles, places i racons de Catalunya. La plataforma "Som escola" ha fet una magnífica labor, aconseguint que famílies senceres s'uneixin per garantir el model lingüístic català.


         Som un país d'unió, on tots els nens tenen la mateixa oportunitat, siguin d'on siguin, vengin d'on vengin. Durant molts anys això s'ha aconseguit amb èxit. La presidenta d'Òmnium Cultural, Muriel Casals, ha dit que la llei catalana asegurava: "que tots els nens acabin la secundària sent competents en català i en castellà i que no calia que cap jutge establís cap proporció".

         Diuen que és pel fracàs escolar; mentida!, és una reforma política, res té a veure amb l'educació. En el cas de Catalunya ja va dir en el seu moment, que cal espanyolitzar-nos. És això educació o política?, i de pas ens escombren del mapa cap a la construcció de l'Espanya única.

         Per això hem de pensar i reflexionar que volem per al futur dels nostres fills, l'Espanya absolutista del segle XIX o lluitar i arriscar-nos per aconseguir una Catalunya lliure i amb futur. La llengua és la nostra identitat, és la sang que corre per les nostres venes i far que estiguem vius. LA LLENGUA NO ES TOCA.

 

Tessa Barlo


dilluns, 8 de setembre del 2014

Sopar per la campanya "Ara és l'hora"



Cerdanyola per la Independència – ANC de Cerdanyola dissabte dia 6 de setembre, al pavelló de Can Xarau, va organitzar un sopar per recaptar fons per a la campanya ‘Ara és l’hora’.

 
  
Xavier Costa, organitzador de les consultes a Cerdanyola i membre de l’ANC de Cerdanyola va animar als assistents a continuar treballant ja que “hem aconseguit moltes coses, anem molt bé” i va acabar proclamant l’eslògan de la campanya conjunta de l’ANC i Òmnium que comença l’11 de setembre per tal de guanyar el referèndum amb el SíSí, “ara és l'hora de la gent normal del poble, ara és l'hora de la generositat, ara és l'hora de la unitat, ara és l'hora de la democràcia!”.
 

Desprès Salvador Cardús, membre del consell assessor per a la transició nacional va dirigir unes paraules a tots el presents dient:" Que ens espera el pitjor per part del govern de Madrid, que hem de estar forts, perquè casos com el del Sr. Pujol, que fan mal però no ens pot fer tirar enrere del camí empres cap la nostre independència.



Bernat Gastón, coordinador de l’ANC de Cerdanyola creu que “això demostra que el suflé no baixa com ens intenten vendre”.

Bernat Gastón va informar que tota la recaptació del sopar aniria destinada a la campanya “Ara és l’hora” així com els diners de la subhasta que es va dur a terme en els compassos finals.
 
 
 
 
 
 
Aquesta subhasta va comptar amb fins a 7 lots, (entre d’altres poemes personalitzats del cerdanyolenc Enric Piera) i va ser un èxit absolut. Finalment es van recaptar més de 1.500€.

 
Gastón va anunciar que tots els comptes, tant de l’assemblea com de la campanya “Ara és l’hora” són públics i es poden trobar a la web i va acusar el Govern de Madrid de voler “confondre independentisme i corrupció” en boca del ministre Montoro, “precisament volem fer un país nou per fer net” va proclamar.

dimarts, 2 de setembre del 2014

Carta de Miquel Calçada

Catalunya no son els Millets. els Montulls i els que puguin venir, ni els blanquejadors ni els que posen negre, ni els lladres, ni els presumptes ni els corruptes. No ens equivoquem.

El nostre país és el doctor Baselga, dels doctors Gatell i Clotet, el doctor Valentí Fuster, de la cuina del Ferràn Adrià, dels germans Roca, de la Ruscalleda del Fermí Puig... Al meu país juga un Barça catalanista, amb catalans i obert a tothom. A Catalunya tenim Sergi Lopez,, tenim en Tapies, en Llach, en Serrat, en Carreres, els Pets i en Guardiola. I tenim la sardana i els castellers, els trabucaires i la Patum. I la Cerdanya, el Tarragonès, l'Empordà, els Delta de l'Ebre, el Segrià, el Ripollès, el Pla de l'Estany, Osona, el Bages...

A Catalunya tenim muntanya i tenim mar, aigua i neu i fins i tot tenim una muntanya Sagrada amb una Verge negre. De gegants i de capgrossos, rumba i havaneres. I tenim mongetes amb que tapem les botifarres, i ens agrada l'olor de brassa i fem una cosa tan estranya com esclafar tomàquets damunt del pa i rascar.

El meu país es fa castanyada i fem que les criatures demà arrebossin amb pinyons el massapà com també els permetem un dia l'any fer cagar un bastó anomenat tió - aviam si s'han portat bé.
I també tenim un Palau de la Música. i tant que el tenim!. El meu país es tant petit que és meravellós i no podem perdre aquesta idea, mai!. Tot i la pudor de podrit que no ens permet olorar el fems del camp que ens envolta.

El meu país ha de tirar endavant i hem de saber fer-ho, i a qui li correspongui ens ha de saber guiar. I haurem d'anar votar. Sí, sí, sí, sí. S'ha d'anar votar. No amics, no. Aixó no és Itàlia, aixó és Catalunya, la dels emprenedors que la volen tirar endavant, la dels pescadors, la dels científics, la dels artistes i de qui se la faci seva, siguin d'on siguin i vinguin d'on vinguin.

Catalunya se sent, Catalunya no es pateix, és massa meravellosa per castigar-la amb quatre xoriços. Ens l'hem de creure! Alcem el cap d'una punyetera vegada i qui vulgui pensar que estem morint com a país que se'n oblidi! Ens n'hem de sortir. Som-hi d'una vegada!

Miquel Calçada i Olevella "Mikimoto"