La salut i la independència

 

 

 

 

 

Cerdanyola per la Independència va obrir ahir un cicle de debats i taules rodones dins el marc del projecte “El país que volem”, al voltant de la salut i protagonitzat pel metge d’atenció primària, Fèlix Heras, i la infermera al Parc Taulí, Elisenda Carau

 

Un document de treball de la Sectorial de Salut per la Independència de l’Assemblea Nacional Catalana, basat en 10 punts fonamentals, crítics amb la situació actual del nostre sistema sanitari i que, segons ells, tenen la possibilitat de ser modificats en la situació de la Catalunya-Estat.

 

 

Fèlix Heras, metge al barri del Raval de Barcelona, creu que el nou sistema sanitari en un hipotètic nou país s’hauria de basar en els serveis de salut, però cercant un equilibri entre salut, medicalització i accés a la mateixa sense caure en desigualtats.

 

Així doncs, Heras proposa per al nou país una atenció forta que pugui analitzar de manera profunda i des de tots els àmbits els problemes de les persones. D’aquesta manera es crearà un vincle i una confiança molt positiva amb el pacient.

 

Un altre aspecte important que destaca és el dret a la salut, en un model de sanitat pública de cobertura universal i sense exclusions per evitar possibles desigualtats, i finançant amb impostos progressius.

 

Heras també destaca la importància de tenir un codi ètic aplicat a tots els centres públics i reclama una separació clara i inconfusible entre sanitat pública i privada i saber com i en què es gasten els diners.

 

Finalment, Heras afirma que actualment estem massa medicats i també es realitzen massa proves, la qual cosa pot comportar altres problemes i, a més, no per això estarem més sans.

 

De la seva banda, la Elisenda Carau presentava tot un seguit de números per afirmar que el finançament dels serveis públics ha de ser l’adequat a la riquesa que genera cada país però, en el cas de Catalunya, hi ha una mancança crònica de recursos a causa, segons ella, de l’espoli fiscal al qual sotmet Espanya a Catalunya.

 

D’altra banda, també remarca que la dependència de Catalunya respecte l’Estat Espanyol impedeix qualsevol canvi per millorar el sistema sanitari català sense la seva aprovació. Amb la independència Catalunya serà sobirana per decidir el seu sistema de salut, amb criteris de justícia, equitat, eficiència, qualitat i transparència.

 

Pel que fa a la qualitat del sistema sanitari català, Carau considera que és de qualitat, malgrat les retallades patides. Un país on hi ha una alta tecnologia, on s’ha de reduir les llistes d’espera, incrementar el nombre de professionals i crear una agència sanitària independent.

 

Altres aspectes com la formació, la recerca, la innovació, la cooperació i el sector farmacèutic també van ser tractats, i els quals, segons els ponents, també milloraran en un país independent.

 

http://cerdanyola.info/societat/la-salut-i-la-independencia-a-debat-en-un-hipotetic-pais-nou/

 

La llei de seguretat ciutadana

El meu últim article en la revista "LA Vall"

 

 

 

El PP ha fet valer la seva majoria absoluta al Congrés dels Diputats per tirar endavant la Llei Orgànica de Seguretat Ciutadana.

Moltes institucions i persones ens preguntem si aquesta nova llei servirà per viure més segurs o per viure més controlats. A partir d'ara el president del Govern pot mobilitzar qualsevol organisme privat, si creu que està en risc la seguretat dels ciutadans. Tots desitgem seguretat en matèria de terrorisme, en vandalismes, catàstrofes, però no s'implantessin mesurades com se li ha cridat de "gran Germà"; vigilats les vint-i-quatre hores, a través de mòbils, càmeres o xarxes socials. Només per si de cas és suficient motiu?

Sens dubte, és un debat mai tancat sobre seguretat i llibertat. El ministre de l'interior ha volgut calmar a la població declarant: "No podem convertir l'Estat democràtic en un Gran Germà". Fins ara havia d'existir algun inici delictiu per procedir a les escoltes telefòniques, tindrem les mateixes *garanties a partir d'ara? L'entitat Amnistia Internacional creu que a partir d'ara se li atorga més poder a la policia i redueix el control judicial. Denúncia per exemple, que per gravar o difondre actes d'abusos de poder per part de les entitats competents, les multis poden ser fins a 30.000 €, no obstant això en la citada llei, no s'ha previst cap control o supervisió de l'activitat policial.

A més a Catalunya el president del govern podrà mobilitzar als mossos d'esquadra, ja que se li atorga el màxim coordinador en seguretat.
Abans de res això és lògic pensar que hi ha més del que es diu, no solament és seguretat, és un control absolut de totes les policies, fins i tot les autonòmiques, les comunicacions de tota índole i que qualsevol ciutadà pot ser espiat sense avís. Ens priven de la llibertat, de la nostra privadesa a través de la por de ser espiats. És la nova dictadura del XXI.