Als catalans sembla que ens agrada les
complicacions, posar-nos les coses difícils, no sé si ens dóna morbositat o ens
agraden els reptes, i com més complicats millor, ho hem pogut comprovar en tot
el temps que hi ha durant l'anomenat procés, i que ha conclòs amb les eleccions
del passat 27-S.
Són unes eleccions guanyades clarament, però fins
i tot així i per una exagerada prudència de la qual també ens vanagloriem,
tenim dubtes.
Desitjo i espero que la intel·ligència s'anteposi
a l'espectacle circense. El món ens mira, els periodistes parlen de nosaltres i
vull pensar que aquells que sempre han abanderat la independència al seu
programa, no siguin els causants de decebre als votants per alguna picabaralla
o aversió personal al president Mas. Seria una cosa imperdonable i molt difícil
d'assumir, que l'ego de 10 passés per sobre dels desitjos de 62, injustificable.
Veig lògic que la persona que ha començat el procés també sigui qui ho porti a
terme. No seria normal que ara que estem arribant al final, ho apartem perquè
el molesta al Sr. Baños. Prefereixo les abraçades del Sr. David. Junts per a un
únic objectiu.
El president sempre ha dit que ara es crearà un
govern per a divuit mesos, per governar el país que això no es pot detenir ni
estancar, és clar, però temps necessari per crear estructures d'estat, diàleg
amb Espanya i Europa per proclamar la independència. El president Mes després
d'aquest període i una vegada aconseguit l'objectiu, cessarà la seva activitat
no presentant-se com a candidat a la presidència del seu partit, així que
tranquils senyors de la CUP el perdreu
de vista per sempre. I després cadascun escollirà a un partit com sempre s'ha
fet.
Tessa Barlo
