El meu últim article a la revista "La Vall"
La rivalitat entre els diferents cossos de
policia dins d'un mateix país, fa molt difícil una coordinació de seguretat
global. Tots guarden per a si, la informació obtinguda i són molt reticents a
compartir-la. Sí a més ho traslladem a Europa, la dificultat es multiplica. Que
els cossos policials dels països existents, comparteixi dades amb altres en el
que podrien anomenar "secrets d'estat" és pràcticament impossible.
A Espanya per exemple han vetat als mossos en
els protocols de seguretat d'Europa. Si dins d'un país esdevé aquesta falta de
transparència entre les seves pròpies forces de seguretat, és impensable que ho
facin amb la resta d'estats. També cal afegir el caràcter polític cap a
Catalunya. Encara tinc en la memòria el cas d'un mosso infiltrat, que va
detectar la delació de dos policies nacionals posant la seva vida en perill en
efectuar el buf a un grup yihadista ,
La notícia es va donar a conèixer fa uns mesos en tots els mitjans de
comunicació. El tema es va resoldre, però es pot observar la rivalitat existent
entre la policia nacional, guàrdia civil i els mossos.
Cada vegada que hi ha un atemptat es parla de
la seguretat i la falta de coordinació entre les nacions, però estem en el
mateix punt de sortida, res es mou. És un tema que es repeteix una vegada i una
altra. En els últims anys, s'han signat diversos tractats sobre seguretat i
línies seguir entre els diferents països, però el problema es queda escrit en
un paper i no es passa als fets. Els governs estan molt poc inclinats a canvis
i sense aquesta regulació, Europa és menys Europa.
Tessa Barlo
