Traducció
al català de l’article de Carme Forcadell al New York Times: ‘Defensant la
llibertat a Catalunya’
«El govern espanyol viola els principis
democràtics quan fa servir el poder judicial per intentar impedir que el
parlament debati sobre la independència»
El New York Times ha publicat avui un article
de la presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, que denuncia
‘l’assalt judicial per part d’Espanya’. Us n’oferim la traducció íntegra al
català:
«Es pot debatre sobre què interessa a la
ciutadania en un parlament democràtic? Això és el que hi ha en joc actualment a
Catalunya, on els diputats del parlament demanen el dret d’exercir la llibertat
d’expressió, però el govern espanyol diu que han d’acceptar la censura.
El juliol passat es va debatre i votar al
parlament català un informe sobre el full de ruta cap a la independència de
Catalunya. Més tard, el fiscal de l’estat va interposar una querella acusant-me
de desacatament als tribunals i incompliment de les meves obligacions. El
delicte que havia comès havia estat simplement complir les meves obligacions de
presidenta del parlament i permetre un debat que havia sol·licitat la majoria
de la cambra.
Aquest és un exemple més de l’estratègia del
govern espanyol, que aplica mesures judicials per interferir-se en els afers
polítics de Catalunya. Com que aquest govern és incapaç de resoldre
políticament els desafiaments polítics, fa servir un sistema de tribunals
polititzats per silenciar el debat democràtic contrari dissident.
A Catalunya es viu un atac judicial de l’estat
espanyol a la democràcia i a la llibertat d’expressió, una agressió que viola
el principi de la separació de poders, que és el fonament sobre el qual
descansa l’estat de dret.
Aquesta violació ja fou denunciada el 2010 en
un manifest signat per mil quatre-cents jutges que advertia d’una excessiva
politització i pèrdua d’independència de la judicatura espanyola. El 2014 tres
associacions judicials espanyoles van alertar els relators de les Nacions
Unides que diverses iniciatives del govern espanyol ‘erosionaven el principi de
separació de poders’.
Els representants electes catalans favorables
a la independència són ara l’objectiu. Més de quatre-cents ajuntaments,
regidors i batlles són acusats per fets vinculats al seu legítim suport públic
a la independència. El president català anterior i més membres del seu govern
seran jutjats pel sol fet d’haver organitzat el 2014 una consulta popular sobre
la independència, en què van participar més de 2,3 milions de catalans. El seu
delicte va ser habilitar col·legis electorals perquè els ciutadans poguessin
expressar les seves idees democràtiques.
El govern espanyol, conscient de la publicitat
negativa que les seves mesures han rebut a l’estranger, ha provat de millorar
la seva imatge amb l’anomenada ‘operació diàleg’. Aquesta iniciativa cosmètica,
desproveïda de continguts, es desacredita amb cada nova acusació o detenció. La
deriva d’Espanya cap a l’autoritarisme judicial continua avançant sense fre.
Quan el pro-independentista Partit Nacional
Escocès va guanyar les eleccions parlamentàries, el 2011, i va formar govern a
Escòcia, el primer ministre britànic d’aleshores, David Cameron, va comprendre
la magnitud de l’envit i el va resoldre políticament. Va acordar amb el govern
d’Escòcia que es faria un referèndum sobre la independència. L’independentisme
escocès va perdre aquell referèndum el 2014, amb el 45% dels vots contra el
55%, però fou la democràcia que vencé.
Igual que el nacionalisme escocès, la política
i la societat catalanes són profundament pro-europees, molt distants dels
moviments euroscèptics que han defensat el Brexit i de les demandes dels
populismes d’ultradreta, que cada vegada tenen més suport a la Unió Europea.
La manera d’abordar l’independentisme escocès
per part del Regne Unit contrasta clarament amb la del govern espanyol respecte
de Catalunya. Tot i que en les eleccions catalanes del 2015 l’independentisme
va obtenir el 48% dels vots i la majoria absoluta al parlament, el govern
espanyol ha evitat les negociacions, i en comptes d’això ha optat per la
repressió. La constitució espanyola, que hauria de ser la garant dels drets i
les llibertats dels ciutadans, s’ha convertit, sota la interpretació
restrictiva del govern espanyol, en un escut contra el diàleg.
El Parlament de Catalunya és una cambra plural
que reflecteix la diversitat de la societat catalana i permet l’expressió de
totes les veus i les opinions. Tant els favorables com els contraris de la
independència, les dues opcions legítimes, hi poden debatre i votar lliurement.
És per això que Catalunya no farà cap pas enrere en defensa de la seva
llibertat parlamentària.
La solució d’aquesta situació no és prohibir
el debat, sinó permetre que els ciutadans, democràtics, lliures i informats,
siguin escoltats. Les enquestes mostren que més del 80% dels catalans són
favorables a decidir el futur mitjançant un referèndum. És, per tant, una
demanda majoritària que les institucions catalanes planegen d’acomplir al setembre,
tot i que el govern espanyol s’ha tancat i ha obstruït tots els esforços de
Catalunya d’assolir un acord sobre la votació.
Al desembre vaig defensar davant la magistrada
que cap tribunal no tenia el dret d’impedir que es parlés sobre la independència
al Parlament de Catalunya ni sobre cap altre tema d’interès per als ciutadans.
No obrirem la porta a la censura. Estem compromesos a preservar el dret de la
lliure expressió de tots els diputats, tant se val què pensin i què votin.
Aquest és el fonament de la democràcia i la
llibertat, que tant ha costat d’aconseguir en totes les societats
democràtiques. ‘La llibertat, quan comença a arrelar, és una planta que creix
ràpidament’, va escriure George Washington. És cert, però la lluita pels drets
civils i les llibertats ha de ser constant i ferma, perquè la història ha
demostrat com és de fàcil perdre’ls.»
http://www.vilaweb.cat/noticies/traduccio-al-catala-de-larticle-de-carme-forcadell-al-new-york-times-defensant-la-llibertat-a-catalunya/