Envoltat d’un
escenari d’excepció, un hemicicle amb vuit escons buits perquè tres diputats
electes són en presó preventiva i cinc més estan exiliats a Brussel·les
investigats per un delicte de rebel·lió, el diputat republicà Roger Torrent va
ser elegit ahir president del Parlament amb els vots de Junts per Catalunya,
ERC, la CUP i l’abstenció de Catalunya En Comú Podem. Al davant, l’inici d’una
legislatura complexa que, en paraules del nou president, tindrà com a prioritat
“posar fi a la intervenció de les nostres institucions” i tornar-les a posar
“al servei del país per atendre amb eficàcia les demandes i la voluntat de la
ciutadania”.
L’elecció de Torrent
va venir precedida per la constitució de la mesa d’edat, presidida pel diputat
Ernest Maragall, en un discurs força aplaudit pels independentistes. Va ser el
primer protagonista de la jornada, ja que va haver de decidir sobre un fet tan
inèdit com acceptar la delegació de vot dels tres electes presos, Oriol
Junqueras, Jordi Sànchez i Joaquim Forn. Per decidir-ho, un informe negatiu
dels lletrats i un de positiu del Tribunal Suprem, sense oblidar la lupa que el
Tribunal Constitucional té dipositada sobre tota decisió que es prengui a la
cambra catalana.
En aquest escenari
sense precedents, les paraules de Maragall van irrompre al Parlament per deixar
empremta de l’excepcionalitat del moment: “Per primera vegada no hi ha ningú
assegut a la bancada del govern”, puntualitzava. Maragall admetia la seva
indignació, i avisava que parlava més “amb el cor que amb el cap”. “Ja vindran
dies per actuar i pensar”, va afegir, per iniciar un discurs contundent i
crític contra el paper de l’Estat espanyol, que “només sap imposar, derrotar,
castigar i humiliar”. L’exconseller, abans a les files socialistes, també va
fer un repàs de les ofertes de diàleg de la Generalitat a l’Estat des de
l’època del tripartit amb la redacció d’un nou Estatut, perquè “avui és un dia
per mirar endavant i recordar d’on venim”, va afirmar, i va mencionar el retorn
de Tarradellas i la continuïtat històrica amb la Generalitat republicana que va
imprimir aquell primer acte el 1980. De fet, aquesta va ser de les poques
mencions al concepte de república que van aparèixer al llarg de la celebració
del ple de constitució d’un Parlament que havia acomiadat l’anterior
legislatura amb la declaració, qualificada més tard de simbòlica, d’una
república.
Acabat el discurs de
Maragall, es va procedir a tres tandes de votació per escollir el president, el
vicepresident i els secretaris de la mesa del Parlament. Torrent va necessitar
dues votacions, ja que en la primera no va obtenir la majoria absoluta que
requereix el càrrec. Tot i la previsió dels resultats, la votació tenia
reservada una sorpresa, ja que es van registrar nou vots en blanc en comptes
dels vuit propietat i anunciats pels comuns, mentre que el bloc format pel PSC,
Cs i el PP, amb un acord per votar el candidat taronja, en perdia un.
Torrent s’erigia en
nou president de la cambra catalana, el més jove de la història, un tret que el
mateix president interpretava com “un símptoma del relleu natural” en política.
Senyal d’un nou període que estarà marcat de nou per la complexitat i que el
nou president vol tornar a impregnar de “política”, en contraposició a les
actuacions judicials que van tenyir l’activitat de la legislatura passada.
“Conjurem-nos tots, conjurem-nos per recuperar les institucions del país i
tornar-les a posar al servei de la ciutadania al més aviat possible”, clamava
el president que també es va comprometre a recuperar les polítiques socials que
ajudin a millorar la situació de la gent i a lluitar contra les desigualtats.
Fer fora el 155,
recuperar les institucions i més polítiques socials seran els eixos d’una
legislatura que el president es va comprometre a dirigir amb diàleg i
col·laboració a l’oposició, tenint en compte, però, que, com va defensar la
seva predecessora en el càrrec, “en un parlament s’ha de poder parlar de tot”,
advertia. Per al “bon govern” d’aquesta institució, Torrent va demanar la
col·laboració de la resta de grups, a qui va exigir respecte per la institució.
Al final del
discurs, el president enviava un últim missatge que comuns i el PSC valoraven
positivament. Torrent s’oferia a “cosir” la societat catalana formada per
“identitats encreuades i múltiples”. I a Ciutadans recordava la legitimitat
d’un Parlament que ha estat constituït amb un 79% de participació en les
eleccions.
A Torrent
l’acompanyaran en la mesa els vicepresidents Josep Costa (JxCat) i José María
Espejo-Saavedra (Cs), i els secretaris Alba Vergés (ERC), Eusebi Campdepadrós
(JxCat), David Pérez (PSC) i Joan García (C’s). Finalment, la CUP ha optat per
no ser a la mesa, després que en les darreres 48 hores cap membre de JxCat ni
ERC els fes partícips del contingut d’un discurs que van “lamentar
profundament” per la manca de referències a l’1-O i al 27-O. I si els
anticapitalistes semblaven més lluny que mai de compartir bloc amb els de
Puigdemont i els de Junqueras, els comuns es mostraven satisfets de les
paraules de Torrent i animaven a portar-les a la pràctica. A l’altra banda del
tauler, Cs seguia la seva tendència natural de mantenir-s’hi contrari.