divendres, 11 de maig del 2018

Situació i visió d'Europa dels presos polítics catalans



Fa molt mesos que els presos polítics estan a la presó i no només no sembla que estigui en vies de solució, molt al contrari, Espanya fent un abús de poder ha empresonat cinc més, entre ells el diputat Turull un dia abans de ser investit President de la Generalitat. Ara en tenim nou.
El Sr. Alfred de Zayas un expert independent de l'ONU, ja fa uns mesos va criticar durament el silenci de l'EU, davant de l'alteració dels drets humans que s'estava produint dintre d'un estat membre. "Em preocupa que hi hagi presos polítics a Espanya. Això és escandalós. És escandalós que a Europa hi hagi presos polítics i Europa calli" També constantà que és evident que en aquest conflicte hi ha una part que no vol dialogar. Els critica per altra banda, que es pronuncien en qüestions internes d'Hongria i Polònia, i queda callada en tot el que està passant a Catalunya. La situació d'Espanya és molt més greu.

Amnistia internacional va ser la primera que es va pronunciar en dir que s'estan vulnerant els drets humans a Espanya, que és desproporcionat i excessiu, que es mantingui a Jordi Sánchez a la presó com exlíder de l'ANC i com a diputat de Jxcat. En un comunicat, discrepa obertament del jutge Llarena, on diu que "persisteix els rics de reiteració delictiva".
Al ser presentat com a candidat per la presidència, tenia una oportunitat per acabar amb aquesta injustícia, va dir Van Gulik de A. I.

Cap estat dictatorial reconeix tindre presoners en aquesta condició de polítics, buscant raons alienes a la ideologia per justificar l'empresonament. A Espanya s'han donat altres moviments semblants al de Catalunya i inclòs amb violència en les darreres dècades on s'han trencat immobles i els danys han sigut molt més considerables. I no han posat a ningú a la presó.

Els juristes que també s'han aixecat contra aquesta persecució política, han alertat que Europa si continua callant i no frena aquest despropòsit està assentant un precedent molt perillós.



Tessa Barlo


Puigdemont proposa Quim Torra com a nou president de la Generalitat




Serà investit en segona tanda amb els seixanta-sis vots de JxCat i ERC

Carles Puigdemont ha proposat que Quim Torra sigui elegit com a nou president de la Generalitat. Torra, diputat de JxCat des de les eleccions del 21-D, serà el quart candidat a la investidura després de Puigdemont, Jordi Sànchez i Jordi Turull.

Ho ha anunciat Puigdemont amb un vídeo penjat a les xarxes socials. El president ha agraït a Torra ‘l’esforç i el sacrifici d’assumir el càrrec en circumstàncies tan extremes’. Així mateix, ha insistit a criticar que l’estat espanyol no hagi respectat els resultats del 21-D i que hagi blocat la seva investidura, com també la repressió exercida contra l’independentisme i la repressió de drets i llibertats. Ací podeu el llegir el discurs de Puigdemont

Puigdemont ha advertit que s’obre un període provisional per l’existència de presos polítics i l’amenaça permanent del 155. ‘No podem parlar en cap cas d’una etapa definitiva’, ha dit. Ha afegit que una de les primeres tasques del govern ha de ser revertir els efectes del 155.
Segons que ha pogut saber VilaWeb, ha comunicat la seva decisió al president del parlament, Roger Torrent; a l’ex-president Artur Mas; als consellers exiliats Lluís Puig, Toni Comín, Clara Ponsatí i Meritxell Serret; al portaveu adjunt de JxCat, Eduard Pujol; a la coordinadora general del PDECat, Marta Pascal; i als caps de llista de JxCat a Tarragona, Lleida i Girona.

El president ha pres la decisió de proposar Torra perquè el Tribunal Constitucional espanyol va suspendre cautelarment la reforma de la llei de presidència després del recurs interposat per Mariano Rajoy. És previst que demà Puigdemont es reuneixi amb la direcció del PDECat a Berlín.

Torrent farà ara una ronda de consultes i convocarà el ple d’investidura, probablement dilluns. Els seixanta-sis diputats que sumen JxCat i ERC, juntament amb l’abstenció de la CUP, permetran que Torra sigui elegit 131è president de la Generalitat en segona tanda dimecres, sis dies abans del termini per a dissoldre’s la cambra i convocar noves eleccions.