Moció de censura que culmina amb
la sortida del PP en el govern. S'ha de saber perdre, s'ha de tindre dignitat,
sobretot, qui ha sigut el president d'Espanya, però al Sr. Mariano Rajoy li han
mancat formes i ha sortit de la pitjor manera possible. Faltar a l'hemicicle
del parlament, perquè no li agrada el que diuen, Va tindre un gest de mala
educació i indigne, encara aquell moment, president d'Espanya. Com ho va ser
l'endemà presentar-se tard, només per dir quatre frases d'acomiadament. Mai a
estat a l'alçada d'un polític i se'n va igual. La seva actitud titllar-la de
mediocre és ser compassiu.
Aquests fets i que tenim govern a Catalunya, fa obrir una esperança perquè els nostres presoners tornin a casa. També perquè la gran maquinària que és la Generalitat i que fins ara ha estat aturada torni a engegar. Catalunya tenia un reconeixement internacional, que va quedar desballestada amb la supressió del Dislocat (la famosa frase de S. Santamaria "en liquidació") i les quinze delegacions internacionals, que feia que obríssim al món la nostra cultura, la llengua i tot el que fos menester per donar-nos a conèixer.
Quines expectatives de canvi es poden tenir amb Pedro Sánchez? La primera com a mínim l'apropament dels presoners a les nostres presons. Canvi de fiscalia i per tant canvi de mentalitat quant a inventar-se delictes. Tampoc ho té fàcil el nou President d'Espanya, P. Sánchez, els vells barons del PSOE, tenen molt de pes i estan més al cantó de Ciutadans que no pas d'esquerres. La vella guàrdia el vigilarà a cada pas, sobretot amb Catalunya.
Seran sis mesos molt intensos, si és veritat que passat aquest temps es feren eleccions a Espanya. Crec que no ho hem vist tot, dona d'impressió que sempre estem en un principi de cicle. A veure aquest que ens ofereix.
Tessa Barlo
Aquests fets i que tenim govern a Catalunya, fa obrir una esperança perquè els nostres presoners tornin a casa. També perquè la gran maquinària que és la Generalitat i que fins ara ha estat aturada torni a engegar. Catalunya tenia un reconeixement internacional, que va quedar desballestada amb la supressió del Dislocat (la famosa frase de S. Santamaria "en liquidació") i les quinze delegacions internacionals, que feia que obríssim al món la nostra cultura, la llengua i tot el que fos menester per donar-nos a conèixer.
Quines expectatives de canvi es poden tenir amb Pedro Sánchez? La primera com a mínim l'apropament dels presoners a les nostres presons. Canvi de fiscalia i per tant canvi de mentalitat quant a inventar-se delictes. Tampoc ho té fàcil el nou President d'Espanya, P. Sánchez, els vells barons del PSOE, tenen molt de pes i estan més al cantó de Ciutadans que no pas d'esquerres. La vella guàrdia el vigilarà a cada pas, sobretot amb Catalunya.
Seran sis mesos molt intensos, si és veritat que passat aquest temps es feren eleccions a Espanya. Crec que no ho hem vist tot, dona d'impressió que sempre estem en un principi de cicle. A veure aquest que ens ofereix.
Tessa Barlo
