Joaquim Forn
Barcelona. Dijous, 16 d'agost de 2018
Barcelona. Dijous, 16 d'agost de 2018
El 17 d’agost del 2017 és una data que quedarà en la memòria
de molta gent i també en la meva. Una data que incorporarem a la nostra
memòria col·lectiva i personal. Recordarem sempre on érem aquell dia i què
fèiem. És una data que tots els catalans associarem a diferents poblacions
del nostre país: Alcanar, Barcelona, Cambrils, Ripoll i Subirats.
El destí va voler que jo visqués aquells tristos fets des de
la Conselleria d’Interior. Tan sols 33 dies abans havia estat nomenat
conseller. Sabíem que Barcelona i Catalunya podien ser objecte d’un atemptat
terrorista gihadista. Vull recordar que des de l’any 2015, el nivell d’amenaça
terrorista a Catalunya era de 4 sobre 5. Que aquesta amenaça era una prioritat
per al nostre govern, ho demostra el fet que el 35% d’hores de patrullatge a
Catalunya i el 40% a Barcelona eren destinades a prevenir-la en el marc del Pla
Operatiu Específic Antiterrorista.
Recordo que una de les primeres reunions que vaig tenir al
mes de juliol va ser precisament amb el Gabinet de Coordinació Antiterrorista.
Aquell dia, el major Trapero i altres comandaments policials em presentaven les
darreres millores que s'havien introduït al Pla Antiterrorista. Poc podia
pensar-me que els noms de pla Cronos i operació Gàbia em serien tan familiars
poques setmanes després.
La matinada del 16 al 17 d’agost tornava a casa a quarts
d’una. Abans de ficar-me al llit rebia la trucada del director dels Serveis
Territorials d’Interior a les Terres de l’Ebre que m’informava que hi havia
hagut una explosió a Alcanar i que els bombers i els Mossos d’Esquadra estaven
treballant per determinar l'origen de la deflagració. A primera hora del 17
d’agost se’m va comunicar l’abast de l’explosió i que continuaven les tasques de
desenrunament per part dels bombers, i la investigació de la policia. No es
descartava cap hipòtesi, però tampoc no hi havia cap indici que l’explosió
pogués tenir un origen terrorista.
El 17 d’agost, cap a les 15 hores, vaig anar a visitar una
exposició al Saló del Tinell sobre la Reforma a Europa, Imatges per
creure. Hi vaig anar acompanyat del seu comissari. A quarts de cinc de la
tarda ens acomiadàvem i el meu cotxe em recollia a la plaça de Sant Jaume. Quan
me n'anava cap a la conselleria vaig notar força moviment de vehicles policials
i de la Guàrdia Urbana. De seguida vaig rebre una trucada que m’informava que
hi havia hagut un atropellament múltiple a la Rambla. La primera informació era
que una furgoneta havia atropellat un nombre indeterminat de vianants, però en
cap cas es pensava que tingués res a veure amb un atac terrorista. No va ser
fins al cap d’uns minuts que aquesta hipòtesi va anar guanyant pes.
La primera informació era que una furgoneta havia atropellat
un nombre indeterminat de vianants, però en cap cas es pensava que tingués res
a veure amb un atac terrorista
Vaig parlar amb el major Trapero, que ja estava informat
dels fets i que es dirigia cap a Barcelona. Vàrem acordar convocar el CECOR
(Centre de Coordinació). Immediatament vaig informar el president Puigdemont i
el delegat del govern espanyol de l’activació del CECOR al Departament
d’Interior i vaig convidar a assistir-hi el CNP i la Guàrdia Civil.
Poc més tard de les 18 hores, teníem el CECOR constituït i
fèiem la primera compareixença informativa davant dels mitjans amb el major
Trapero. De seguida vàrem veure clar que la informació a la ciutadania seria un
element clau en la gestió de la crisi. Calia transmetre serenitat, seguretat i
màxima transparència, alhora que evitar de fer
especulacions o donar informació que pogués dificultar la
tasca policial. Vull destacar en aquest aspecte la gran feina que va fer la
responsable de comunicació del Cos de Mossos d’Esquadra, Patrícia Plaja.
No m’estendré en el relat dels fets, que ja són prou
coneguts. Faré esment d’alguns moments que són importants des del punt de vista
polític o policial, els moments viscuts amb més preocupació, com quan
se’ns anuncia que un vehicle s’ha saltat un control policial i
ha ferit tres agents a Sant Just Desvern, com també que s’ha trobat
una persona morta a l’interior del vehicle; quan es comencen a tenir indicis
d’una possible relació entre l’explosió d’Alcanar i l’atropellament a la
Rambla; quan rebem la notícia que al passeig marítim de Cambrils un vehicle
ha envestit una patrulla dels Mossos d'Esquadra i ha ferit una
agent; quan a Cambrils es produeix un tiroteig que acaba amb la mort de
cinc presumptes terroristes; quan s’inicien les entrades i els escorcolls
en domicilis de Ripoll... A mesura que van passant les hores veiem que l’acció
de la Rambla no és un fet aïllat, que estem davant d’un acte terrorista
important, amb un grup organitzat i una alta capacitat d’acció.
L’endemà de l’atemptat se celebra a la plaça de Catalunya un
acte en record de les víctimes. Hi assisteixen el govern català, l’alcaldessa
de Barcelona, el govern espanyol i el cap de l’Estat. És una demostració
contundent, un clam de la ciutadania en contra de la violència i
a favor de la pau. Un cop finalitzat l’acte, el president Puigdemont
demana de reunir-nos amb els representants del govern espanyol per poder
informar-los de la investigació i de les actuacions que s’estan duent a terme.
La reunió se celebra al Departament d’Interior. Hi assisteixen els presidents
Puigdemont i Rajoy amb els seus consellers i ministres, l’alcaldessa Colau,
representants policials, de Protecció Civil i del Servei d’Emergències
Mèdiques, entre d’altres. En aquesta reunió es fa palès que la intervenció de
l’Estat en la crisi és gairebé testimonial. En acabar la trobada comento amb
alguns policies assistents que això no ha agradat gens al govern espanyol i que
tindrà les seves conseqüències. No em vaig equivocar.
En una reunió l'endemà es fa palès que la intervenció de
l’Estat en la crisi és gairebé testimonial.
Els dies següents els esforços policials se centren en la
cerca del presumpte conductor i autor material dels atropellaments de la
Rambla. Recordo que érem en una reunió del Gabinet de Coordinació
Antiterrorista quan se’ns va informar que una persona
havia estat abatuda per la policia a Subirats. Tot indicava que es podia
tractar de Younes Abouyaaqoub. Un cop es va confirmar la seva identificació,
ens vàrem desplaçar amb el major Trapero al Palau de la Generalitat per
informar el president de la desarticulació de la cèl·lula terrorista.
Van ser uns dies de molta tensió, dies intensos. L’èxit
policial no ens pot fer oblidar que hi va haver 16 morts i un gran nombre de
ferits. Massa famílies trencades, que mai podran oblidar aquell tràgic 17
d’agost del 2017. El meu record per a tots ells.
En l’àmbit policial es va demostrar la capacitat tècnica i
professional de la Policia de la Generalitat – Mossos d’Esquadra (CME). El meu
reconeixement per als 17.000 agents i comandaments. Un reconeixement molt
especial per al major Josep Lluís Trapero. Sense ell, sense la seva
professionalitat i capacitat de comandament, no hauríem pogut fer front a una
crisi de tal dimensió. Aquest èxit és fruit de molts anys de treball, de moltes
persones del CME i de responsables polítics que sempre han cregut que
Catalunya havia de disposar d’instruments propis per garantir la seva
seguretat.
El meu reconeixement per als 17.000 agents i comandaments.
Un reconeixement molt especial per al major Josep Lluís Trapero
No puc deixar d’esmentar la gran feina feta pels
responsables dels serveis de Protecció Civil, del Servei d'Emergències
Mèdiques, dels bombers, dels serveis socials de l’Ajuntament de Barcelona, de
la Guàrdia Urbana, de les policies locals de Cambrils, Ripoll i Alcanar, dels col·legis
professionals, etc., de tanta i tanta gent que des del primer moment es va
posar al servei de les administracions, és a dir, al servei de la gent.
Finalment, un agraïment a tota la ciutadania de Catalunya, a
la solidaritat que vàrem rebre d’arreu de l’Estat i del món. D'uns ciutadans
que van cridar “No tinc por!” per demostrar que al nostre país el bé més
preuat és la convivència i que no ens rendirem ni a l'amenaça ni a la por.
Joaquim Forn i Chiariello
Exconseller
d’Interior de la Generalitat de Catalunya