divendres, 11 de maig de 2018

Situació i visió d'Europa dels presos polítics catalans



Fa molt mesos que els presos polítics estan a la presó i no només no sembla que estigui en vies de solució, molt al contrari, Espanya fent un abús de poder ha empresonat cinc més, entre ells el diputat Turull un dia abans de ser investit President de la Generalitat. Ara en tenim nou.
El Sr. Alfred de Zayas un expert independent de l'ONU, ja fa uns mesos va criticar durament el silenci de l'EU, davant de l'alteració dels drets humans que s'estava produint dintre d'un estat membre. "Em preocupa que hi hagi presos polítics a Espanya. Això és escandalós. És escandalós que a Europa hi hagi presos polítics i Europa calli" També constantà que és evident que en aquest conflicte hi ha una part que no vol dialogar. Els critica per altra banda, que es pronuncien en qüestions internes d'Hongria i Polònia, i queda callada en tot el que està passant a Catalunya. La situació d'Espanya és molt més greu.

Amnistia internacional va ser la primera que es va pronunciar en dir que s'estan vulnerant els drets humans a Espanya, que és desproporcionat i excessiu, que es mantingui a Jordi Sánchez a la presó com exlíder de l'ANC i com a diputat de Jxcat. En un comunicat, discrepa obertament del jutge Llarena, on diu que "persisteix els rics de reiteració delictiva".
Al ser presentat com a candidat per la presidència, tenia una oportunitat per acabar amb aquesta injustícia, va dir Van Gulik de A. I.

Cap estat dictatorial reconeix tindre presoners en aquesta condició de polítics, buscant raons alienes a la ideologia per justificar l'empresonament. A Espanya s'han donat altres moviments semblants al de Catalunya i inclòs amb violència en les darreres dècades on s'han trencat immobles i els danys han sigut molt més considerables. I no han posat a ningú a la presó.

Els juristes que també s'han aixecat contra aquesta persecució política, han alertat que Europa si continua callant i no frena aquest despropòsit està assentant un precedent molt perillós.



Tessa Barlo


Puigdemont proposa Quim Torra com a nou president de la Generalitat




Serà investit en segona tanda amb els seixanta-sis vots de JxCat i ERC

Carles Puigdemont ha proposat que Quim Torra sigui elegit com a nou president de la Generalitat. Torra, diputat de JxCat des de les eleccions del 21-D, serà el quart candidat a la investidura després de Puigdemont, Jordi Sànchez i Jordi Turull.

Ho ha anunciat Puigdemont amb un vídeo penjat a les xarxes socials. El president ha agraït a Torra ‘l’esforç i el sacrifici d’assumir el càrrec en circumstàncies tan extremes’. Així mateix, ha insistit a criticar que l’estat espanyol no hagi respectat els resultats del 21-D i que hagi blocat la seva investidura, com també la repressió exercida contra l’independentisme i la repressió de drets i llibertats. Ací podeu el llegir el discurs de Puigdemont

Puigdemont ha advertit que s’obre un període provisional per l’existència de presos polítics i l’amenaça permanent del 155. ‘No podem parlar en cap cas d’una etapa definitiva’, ha dit. Ha afegit que una de les primeres tasques del govern ha de ser revertir els efectes del 155.
Segons que ha pogut saber VilaWeb, ha comunicat la seva decisió al president del parlament, Roger Torrent; a l’ex-president Artur Mas; als consellers exiliats Lluís Puig, Toni Comín, Clara Ponsatí i Meritxell Serret; al portaveu adjunt de JxCat, Eduard Pujol; a la coordinadora general del PDECat, Marta Pascal; i als caps de llista de JxCat a Tarragona, Lleida i Girona.

El president ha pres la decisió de proposar Torra perquè el Tribunal Constitucional espanyol va suspendre cautelarment la reforma de la llei de presidència després del recurs interposat per Mariano Rajoy. És previst que demà Puigdemont es reuneixi amb la direcció del PDECat a Berlín.

Torrent farà ara una ronda de consultes i convocarà el ple d’investidura, probablement dilluns. Els seixanta-sis diputats que sumen JxCat i ERC, juntament amb l’abstenció de la CUP, permetran que Torra sigui elegit 131è president de la Generalitat en segona tanda dimecres, sis dies abans del termini per a dissoldre’s la cambra i convocar noves eleccions.


dijous, 12 d’abril de 2018

Joan Manuel Tresserras parla sobre les polítiques de comunicació en la Catalunya del futur immediat



El Congrés Participatiu Catalunya i Futur, iniciativa inspirada en el Congrés de Cultura Catalana, s'ha presentat a Cerdanyola convidant a Joan Manuel Tresserras per debatre sobre polítiques de comunicació. El Congrés vol definir la Catalunya del futur en un procés participatiu i radicalment democràtic obrint sis àmbits de debat i treball: Catalunya al món, Una societat cohesionada, L'equilibri amb la natura, Un model econòmic sostenible, La governança i L'Estat, una eina al servei de les persones.

Joan Manuel Tresserras, doctor en Ciències de la Comunicació i conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació entre el 2006 i el 2010, va explicar que l'àmbit de la comunicació ho travessa tot i que els mitjans de comunicació són la principal infraestructura d'una cultura. Per a Tresserras, cultura, comunicació i educació formen part del macro àmbit del coneixement i els mitjans de comunicació en són la seva columna vertebral, perquè "volem ser persones lliures i informades amb capacitat per participar en els grans debats públics".
La irrupció de les xarxes socials i els avanços tecnològics han canviat els hàbit de consum de la informació i ens uns temps de degradació del pes del treball periodístic i saturació de informació, Tresserras defensa que "la tasca dels periodistes és ajudar a processar i ordenar tota la informació per a que la puguem transformar en coneixement".
Tresserras va dir que la globalització no crea un model nou de mitjans de comunicació per ella mateixa, "però imposa les condicions per a que una cultura mitjana europea com la catalana només pugui sobreviure si disposa d'una potent indústria audiovisual capaç de produir continguts per al nostre consum i per projectar-nos al món, uns mitjans de comunicació que siguin la nostra façana de interlocució amb les altres cultures".
Tenint en compte que no existeix un sector audiovisual privat prou potent, Tresserras aposta per potenciar un sistema públic, que "no hauria d'estar sempre sota control del govern o les administracions", proposant la via de crear un tercer sector de la comunicació basat en l'empoderament de capitals per crear cooperatives al servei de l'interès general.
Joan Manuel Tresserras veu indispensable recuperar el seny i formar un nou govern de la Generalitat per així poder començar a treballar en l'aprovació parlamentària d'un nou mandat marc de la comunicació que fixi les prioritats per als propers anys i en base al qual cada empresa pública negocia el seu corresponent contracte programa amb les subvencions que reben i les obligacions que per aquestes assumeixen com servei públic.  
Tresserras també creu que "cal una llei de la comunicació que tingui en compte els objectius de l'estratègia del mercat únic digital europeu que pugui competir amb les grans empreses nord-americanes, un mercat únic al que caldrà adaptar-se i potenciar els punts a favor que pugui tenir per a Catalunya".