Ofegar Sant Jordi, enderrocar la llengua catalana

 

Pretenen enderrocar la llengua, perquè és evident que l'enderrocament de la llengua és l'enderrocament de la nació

 

El govern d’Espanya ha decidit que el 23 d’abril siga el “Día del Español”. Tenia 364 dies més per a col·locar aquest nou invent tan nacionalista, però l’excusa de Cervantes li ha servit per a contraprogramar oportunament. Per a contraprogramar-nos. Què els catalans fan Sant Jordi i amb molt d’èxit? Doncs convertim Sant Jordi en el “Día del Español” i quedem-nos-el. D’ací a quatre dies veureu com proposen de convertir els llibres i les roses en símbols, eterns, de l’espanyolitat.

Ho faran, sobretot si consentim que es continue descafeïnant la celebració de la manera com ho ha fet enguany l’Ajuntament de Barcelona. El consistori, cada dia més infame en tots els sentits, ha tingut la pensada de promoure Sant Jordi fent servir escriptors en espanyol i prou. I, a més, tots homes, ben mascles, com si les dones no servissen per a escriure. Especialment les catalanes. I si la decisió no era prou gruixuda, Sandra Marcó, directora de màrqueting de Turisme de Barcelona, ho ha explicat a VilaWeb dient que “la campanya pretén difondre Sant Jordi al públic internacional i no al local”, amb la qual cosa ha assumit la versió més diglòssica de l’afer que es podia imaginar.  Ara que, per posar-ne un sol exemple, Mercè Rodoreda s’ha convertit en una escriptora de culte als Estats Units, ara resulta que l’ajuntament d’Ada Colau opina que el català és una llengua d’estar per casa i prou.

Cadascuna d’aquestes dues decisions és per si sola sorprenent –fa uns quants anys això simplement no hauria pogut passar. Però totes dues juntes, i emmarcades en el context ideològic de qui és qui les pren, és ben revelador. Perquè cal ser conscients que tot això no és ni casual ni innocent. El nacionalisme espanyol fa temps que ha activat una maniobra consistent a alterar el significat de la paraula “català” i el sentit de la catalanitat. I això, que ho va començar a fer la dreta més rònega, ara és el pa de cada dia de l’esquerra requeté.

Totes aquestes discussions absurdes que fa anys que aguantem sobre què és literatura catalana i que no ho és, o sobre si el Principat, i evidentment la resta del país, miraculosament té dues llengües naturals, cosa que no passa enlloc més del món, en el fons no és sinó la preparació d’això que ara, emparats en aquell treball, poden fer el govern espanyol i l’Ajuntament de Barcelona. Imposant la idea, completament falsa, que l’espanyol és tan natural en les províncies catalanes al sud de l’Albera com ho és el català. I imposant-la amb l’objectiu de malmenar una llengua, la catalana, que si deixa de tenir un sentit com a referent de la nació que la parla, queda desvalguda. Com passa amb totes les llengües, ep! O és que us penseu que l’espanyol, la llengua espanyola, no és reconsagradament nacionalista?

Potser, doncs, que deixem de fer bajanades tots plegats i entenguem que el que pretenen, ara i ací, és enderrocar la llengua, perquè és evident que l’enderrocament de la llengua és l’enderrocament de la nació –per més que hi haja una part de l’independentisme que es negue a entendre una cosa tan elemental, bàsica i indiscutible.

I negar-se a entendre això vol dir obligatòriament també negar-se a entendre que l’enderrocament de la nació, de la nació catalana, ara i ací implica l’enderrocament de qualsevol alternativa realista al règim postfranquista. Amb la qual cosa, per molta retòrica esquerrana que hi vulguen posar els seus defensors, al final resultarà que aquesta decisió només afavoreix i consolida els qui diuen que volen combatre. Perquè, tant si ho volen entendre com si no, juguen a favor seu.

PS. Parlant de llibres de Sant Jordi, ahir vaig tenir l’ocasió de parlar llargament amb Elena Vavilova, l’espia russa que durant vint-i-cinc anys va viure com a agent il·legal del KGB dins els Estats Units. Té una història fascinant, absolutament increïble, que he intentat de reflectir en aquesta entrevista que publiquem avui. Vavilova, que va inspirar la sèrie televisiva The Americans, ha escrit una novel·la basada en la seua vida que s’ha publicat ara en català amb el títol El secret de la clandestina. Ah!, i precisament se n’ha publicat la traducció catalana però resulta que encara no n’hi ha traducció a l’espanyol. Pobre Ajuntament de Barcelona. No sabrà com classificar-lo…

 

https://www.vilaweb.cat/noticies/ofegar-sant-jordi-collapsar-la-llengua-catalana/?utm_source=Butllet%C3%AD+VilaWeb+Not%C3%ADcies&utm_campaign=4d13563c28-RSS_EMAIL_CAMPAIGN_NOTICIES&utm_medium=email&utm_term=0_18f890d542-4d13563c28-204258373 

Les festes tradicionals, un actiu de la ciutat que demana innovació

Les festes tradicionals, un actiu de la ciutat que demana innovació

Celebrar i fer festa és fer una ciutat més amable, és reivindicar els espais i activar el capital social. Aquesta és una de les conclusions de la taula-rodona "Fem festa. Construïm ciutat" que obria ahir a ca n'Ortadó les activitats del 5è Aplec de Cultura popular i tradicional, Cerdanyola Folc.

—

Membres de diferents entitats locals, amb l'expert en associacionisme Oriol Cendra com a conductor de l'acte, van participar en el debat que va girar entorn de diferents eixos sobre les festes tradicionals, com ara la necessitat d'introduir  novetats, l'organització del calendari d'activitats potenciant més la relació entre entitats i amb qui celebrem les festes. També es va valorar per part dels presents la darrera edició de la renovada Festa Major del Roser de Maig i la nova proposta  de celebració de Sant Joan.

Pere Andrés, vicepresident de la Casa d'Aragó, explica que la seva entitat està molt integrada a la cultura local participant en esdeveniments de tota mena, sobretot el grup de tambors.

Jordi Garsaball, del Arriers de Sant Antoni Abat, confessa que si hagués de portar alguna tradició nova a Cerdanyola preferirira que "no fos fruit d'un fet religiós o històric".

Sergi Llobet, de Batúcamela, explica que la seva entitat no és tradicional sinó popular i destaca que li agradaria que a Cerdanyola s'introduïssin activitats en format de jocs. A més, destaca com a molt positiva la introducció de la baixada dels carretons com a novetat en el programa de la Festa Major del Roser de Maig.

Nico Valle, dels Castellers de Cerdanyola, indica que a Cerdanyola li agradaria portar alguna activitat similar a la fira modernista de Terrassa, una recreació històrica amb una participació molt activa.

Calendari d'activitats

Un dels temes que va generar més debat va ser el del calendari d'activitats de la ciutat. La majoria dels assistents va coincidir en assenyalar que Cerdanyola té un ampli calendari d'activitats programades que moltes vegades se solapen entre elles i que cal organitzar-lo. Nico Valle remarca que falta teixir més complicitats i trobar punts de trobada més enllà d'una data.

Jordi Garsaball assegura que cal seure i parlar, confeccionar un calendari general de festes, un marc conjunt, ja que diu que és una mancança que tenim des de sempre.

Pere Andrés afirma que és una qüestió d'enteniment entre les entitats i que ells, es poden adaptar, tret de les dues dates que tenen fixes al seu calendari com a entitats, Sant Jordi i el Pilar.

Sergi Llobet es manifesta d'acord en fer un punt de trobada i posar agendes en comú, també tenint en compte el calendari nacional.

Oriol Cendra indica que si hi hagués coordinació es podrien millorar coses en els esdeveniments culturals: músiques, il·lustracions, vestuari, etc.

Pla d'Acció Cultural

Entre les intervencions del públic assistent, Jordi Mena, de la XISC, recorda que en el Consell de Cultura es va plantejar fer un Pla d'Acció Cultural participatiu i una de les qüestions més importants és la del calendari, "que és un element central". Mena recorda que a Cerdanyola s'organitzen algunes activitats amb projecció cap a fora extraordinàries i per això, demana fer un diagnòstic de les propostes culturals que tenim i redefinir calendaris.

L'escriptor Isidre Grau reconeix que a Cerdanyola hi ha una hiperactivitat cultural, que pot tenir un punt negatiu, perquè existeix, segons remarca, un cert desprestigi i una manca d'apreci per part de les majories que sí surten al carrer en determinats actes. Grau demana per quins mecanismes es pot prestigiar aquestes activitats.

Des del CEM Cerdanyola també es mostraven d'acord amb que el calendari a la ciutat està saturat d'activitats, però valoraven molt positivament com la recuperada festa de Sant Joan aquest any havia aconseguit una gran repercussió, feta amb pocs recursos, però molta il·lusió i treballant un projecte comú diferents entitats.

Amb qui fem la festa

Un altre aspecte a tenir en compte, apunta Cendra, és amb qui celebrem la festa. Segons indica, celebrar és fer una ciutat més amable i activar el capital social perquè la festa "és proximitat, la gent vindrà si l'interessa l'activitat", però si no, continua, no passa res,  no per això s'ha de deixar perdre.

Sobre els darrers canvis a la organització i programació de la Festa Major del Roser de Maig, Sergi Llobet, indica que per a ell "aquest és el model que s'ha de seguir" i afegeix que també s'ha de  diagnosticar què passa a la ciutat per poder incidir.

Per la seva banda, Nico Valle, pensa que s'ha de fer una reflexió sobre les coses que no es fan prou bé. Pensar quina és la configuració demogràfica de l'entitat i comparar-la amb la mitjana  de Cerdanyola. Pel que fa a la nova proposta de festa per Sant Joan i la renovada Festa Major, Valle opina que és el camí adequat, però que encara falta professionalitat per no donar la sensació que els organitzadors "són quatre col·legues", es tractaria de "fer-ho més formal".

Des de l'Agrupació Musical de Cerdanyola, expliquen que tot i que la cultura popular és bàsica perquè ve del poble i s'ha de difondre i mantenir, també ha d'innovar si vol ser atractiva pel jovent i que pot estar lligada a la participació i al compromís, amb un objectiu transversal.

L'artista Marutxi Beaumont, posa l'accent en la superació del complex d'inferioritat que té Cerdanyola respecte altres poblacions del voltant, quan al municipi hi han grans escriptors, músics, artistes, etc i demana valorar-nos més.

Per la seva banda, Puri Palomar parla de la proximitat en l'espai. Recorda que a Cerdanyola hi ha tendència de celebrar activitats en dos o tres llocs  i no als barris, per això demana canviar alguns recorreguts i organitzar actes als barris de la ciutat perquè la població pugui participar.

La regidora Elvi Vila, destaca la importància de la coneixença mútua entre les entitats. També reclama potenciar les relacions, coordinar calendaris i tenir en compte que organitzar qualsevol esdeveniment és molt complicat. També insisteix en no acceptar un no com a resposta immediatament per part de les administracions, insistir i ser tossut.

El director artístic del Cerdanyola Folc, Josep Maria Ribelles, assegura que l'èxit de la cultura no es pot mesurar, s'ha de pensar més en l'excel·lència i no en si vindrà molta gent.

El 5è Aplec de Cultura Popular i Tradicional Cerdanyola Folc que se celebra entre el 14 i 18 de setembre i oferirà una selecció de música en directe, a la que s'haurà d'afegir la trobada de bèsties de foc, un taller sobre rumba a càrrec del Carles Belda a l'Escola Municipal de Música Aulos i el record dels 40 anys del Congrés de Cultura Catalana.

 

http://cerdanyola.info/cultura/les-festes-tradicionals-un-actiu-de-la-ciutat-que-demana-innovacio/

Sant Esteve, una festa independentista? Un dia que explica moltes coses

Josep Maria Bellmunt

Dedicat al meu amic i historiador Joan V.

A diferència de la resta de l’estat, Sant Esteve és una festivitat que es celebra a Catalunya. I com tot, no és per un caprici, sinó que ve d’una llarga tradició lligada amb la història i els orígens del nostre país.

La festivitat de Sant Esteve es celebra a Catalunya, (també posteriorment a les Illes, i al País Valencià, on no és però ara festa oficial), des de fa més de mil anys (a partir del segle IX), concretament des del moment en què el territoris els territoris i comtats conquerits per Carlemany, a l’entorn dels Pirineus, passaran a dependre administrativament de  l’Imperi Carolingi, i com a conseqüència els bisbats catalans van passar a dependre de Narbona i van trencar amb Primacia de la Diòcesi de Toledo.

En aquest període Carlemany hauria proclamat un edicte imperial ordenant que l’endemà de cada Pasqua (les originals jueves: Pasqua de Resurrecció, Pasqua de Pentecosta, i la Pasqua de Nativitat, possiblement incorporada posteriorment pels romans), fos dia festiu. Per aquest motiu alguns dels antics pobles que en formaven part mantenen aquesta festivitat, i per això a Catalunya i a molts d’altres països d’Europa- no és el cas d’Espanya, que estava sota control de l’emirat de Còrdova per aquella època-, també és dia festiu el dilluns de Pasqua ( La Mona), que és l’endemà de la Pasqua de Resurrecció, així com la segona pasqua, o dilluns de Pasqua Granada (Pentecosta)

El motiu, segons alguns, seria per celebrar la victòria de Poitiers, quan els exèrcits francs en inferioritat van derrotar els àrabs.

De fet Sant Esteve ja era un Sant molt popular des del segle V entre els francs, i moltes catedrals li són dedicades (Saint-Étienne) a l’estat francès:  Toulouse, Metz, Agde, Auxerre, Bourges, Cahors, Châlons-en-Champagne, Limoges, Meaux, Sens, però també la de Viena (Stephansdom). Curiosament a França és un dels pocs països europeus on no és dia festiu, excepte a Alsàcia.

Imperi Carolingi

Mapa de l’àntic Imperi Carolingi

I és que el 26 també es festiu a molts d’altres països europeus com Alemanya, Àustria, Bulgària, Croàcia, Dinamarca, Eslovàquia, Estònia, Finlàndia, Grècia, Holanda, Hongria, Itàlia, Irlanda, Lituània (compensació Sant Esteve dia 28), Luxemburg, Noruega, Polònia, Regne Unit, República Txeca, Romania, Suïssa i Suècia.

Al Regne Unit  i a molts països que formaven part de l’ex imperi britànic (Nova Zelanda, Canadà, Austràlia, Xipre, Bahames, Hong Kong, Jamaica, Sud-àfrica…), celebren el 26 de desembre l’anomenat “boxing day”. El nom sembla que faria referència a caixes, (box en anglès ) que els servents de cases importants rebien aquest dia de festa, dels ”amos” amb diners o menjar.

Matinal familiar- Collerrengua 2015

     

 

L'acte central del Correllengua es va fer diumenge a la plaça de l'Abat Oliba amb diferents activitats per a tota la família, però totes al voltant de la figura d'Ovidi Montllor. Es van fer lectures de textos del cantautor a càrrec d'alumnat de centres educatius de la ciutat, cant coral, ballada de sardanes, taller d'scrabble, microxerrades sobre la llengua catalana i sobre consum responsable. També es van explicar experiències sobre el voluntariat per la llengua i les parelles lingüístiques i es va realitzar una demostració de jocs tradicionals com la lluita d'espardenyes.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 



 

 

 

  



 

 

 

 

 

 

Des de la comissió organitzadora del Correllengua, Jaume Sobrevals, valora positivament la participació en els actes programats i destaca l'augment respecte als anys anteriors recordant que encara queden activitats per realitzar.

 

Coincidint amb el 20è aniversari de la seva mort, la Coordinadora d'Associacions per la Llengua (CAL), una de les entitats organitzadores del Correllengua, triava la figura de l'actor i cantautor Ovidi Montllor com a protagonista d'aquesta edició.

 

Jaume Sobrevals destaca que Montllor, nascut a Alcoi (Alacant), utilitzava el català com a llengua pròpia deixant patent, d'aquesta manera, que és tracta d'una única llengua i alhora va ser una figura important del catalanisme d'esquerres desmentint així que sigui un moviment que prové de la dreta.

 

El Correllengua treballa per a la difusió de l’ús de la llengua i la promoció de la cultura popular de les terres de parla catalana des d’una aposta lúdica, festiva, participativa i transversal. Jaume Sobrevals indica que són els parlants de la llengua els que han defensar-la fent-la servir.

 

Els actes del Correllengua continuaran el dissabte, 31 d'octubre a la plaça de Jaume Grau amb una castanyada popular a càrrec de l'Associació de Joves independentistes i finalitzaran el 12 de novembre, a les 19h, a la sala Enric Granados amb l'activitat Jocs de llengua.

 

 

 

Bellaterra reivindica el seu compromís amb la llengua

 

Bellaterra també va celebrar amb diferents actes el Correllengua 2015. Ignasi Roda, autor del manifest en defensa de la llengua,  destaca que “Bellaterra té una història ben arrelada en la reivindicació de la llengua catalana. Els Jocs Florals del 1858 van ser el símbol de la Renaixença a Catalunya. Quasi 100 anys després Bellaterra en feia bandera com a símbol de l’amor per la nostra llengua". A més, afegia que "el 1948 els seus veïns van tenir la gosadia d’organitzar uns Jocs Florals, quan era ben present la repressió franquista. Aquella empenta estava del tot relacionada amb l’amor a la llengua". És per això, indica, "que com a bellaterrencs ens adherim al Correllengua 2015 i ens fem nostra la seva reivindicació”.

 

 Actrius i actors de Bellaterra presentaven un fragment de l’espectacle “Perquè vull!, basat en textos d’Ovidi Montllor.

 

http://cerdanyola.info/cultura/el-correllengua-recorda-ovidi-montllor-i-destaca-el-seu-compromis-amb-el-catala/

La flama del correllengua arriba a Cerdanyola

La flama del correllengua arriba a Cerdanyola

 

 

Ret homenatge als poetes Ovidi Montllor

 

 

Durant la tarda d’ahir va arribar la flama del Correllengua a Bellaterra des d’on es va traslladar al centre ciutat en l’arrencada de la festa en defensa de la llengua catalana. A llarg d’aquest matí i fins a les 14 hores s’estan fent diversos actes festius, tallers i exhibicions de cultura tradicional catalana a les places d’Abat Oliba i de Francesc Layret.

 

Després de la lectura del manifest i de poemes d’Ovidi Montllor a Bellaterra, la comitiva de la flama del Correllengua va fer parada al Museu d’Art de Cerdanyola (MAC) perquè l’alcalde Carles Escolà i gran part dels participants a l’acte d’homenatge pel 40è aniversari de l’assassinat a Cerdanyola del lluitador antifeixista Juan Paredes Manot, Txiqui,  poguessin sumar-se a l’acte inaugural del Correllengua.

 

Els cinc joves portadors de la flama van desfilar des del MAC fins a la plaça d’Abat Oliba acompanyats pels diables de Cerdanyola i els nombrosos assistents a l’homenatge a un dels darrers afusellats pel franquisme. En un gest improvisat, la comissió organitzadora del Correllengua, que enguany recorda al poeta i cantautor Ovidi Montllor, mort fa 20 anys, va decidir cedir el micròfon al diputat David Fernàndez.

 

 

 

Entre la nostàlgia i la reivindicació, el periodista i diputat sortint de la CUP va recordar la figura de Montllor com “un treballador de la cultura”, a qui “el poder” havia volgut “silenciar i condemnar a l’oblit”.

 

Però, 20 anys després de la seva desaparició, el poeta i actor que “cantava millor que ningú la condició humana”, segueix sent, per Fernández, “el recer i l’aixopluc” dels qui “s’autofensen democràticament” per la construcció d’un país. El boca-orella i el record popular oposat al poder del silenci, va dir, seguint el fil argumental que havia planat sobre l’homenatge a Txiqui i als darrers afusellats del franquisme.

 

Acabat el parlament improvisat, l’activista Xavi Costa, membre de l’ANC local, va fer una emotiva lectura del manifest del Correllengua que enguany ha escrit el sociòleg Salvador Cardús.

  

Durant l’acte inaugural es va destapar al passeig de l’Ajuntament una placa simbòlica de carrer dedicat a Montllor i l’historiador Miquel Sánchez, de la comissió del nomenclàtor de Cerdanyola, va reflexionar sobre l’origen dels noms dels carrers de la ciutat.

La festa del Correllengua, que impulsa la Coordinadora d’Associacions per la llengua (CAL)  des de 1996 per promoure l’ús del català i difondre la cultura popular catalana i se celebra al llarg de l’any en diferents municipis dels països catalans, seguint el recorregut simbòlic de la flama, continua durant aquest matí i finalitzarà a Cerdanyola el proper 12 de novembre amb una jornada de jocs per la llengua.

 

Correllengua 2014-Festa diumenge 26-10

Octavian Mocanu és el president de la Federació Internacional de Scrabble en Català (FISC),, va ser l'encargat de donar vida al jocs en català.

Nuria Terrides del Servei Local de Català va aportar experiència amb la gran feina que es far al "Voluntariat per la Llengua" i amb dues més, van que pertanyen al voluntariat també van explicar la seva experiència com a parella.

 

Jaume Sobrevals com Ómnium cultural                    Jordi Condal Que pertany al Ramat de Pedres

                                                                                    en va recità unes poesies.

obria els actes.

 

La música ens va vindre de la ma de Ramon Sauló, on va delaità en algunes de les seves cansos.

 

I per acaba, ballada de sardanes i ball de bastons.


Un mati, o el temps ens va acompanya amb altes temperatures perquè tothom i particpes i tots junys passessin un mati molt agradable.

Feliç any nou

 

 

 

 

 

El matí d'Any Nou, encara es foscs, el silenci, la calma m'envolta i penso que es el moment del dia que més m'agrada. Ens veuen les primeres llums groguenques de un sol que aviat sortirà, just per sobre el turó de Moncada i en dirà bon dia com cada matí. Avui es 2014 un any més, que sap el sol, l'alba, els primers ocell que s'atreveixen a volar, a pesar del fred que far a aquesta hora. El esser humà i la seva mania de controlar-ho tot fins i tot el temps.

 

 

 

L'independentisme esclata al Camp Nou

Uns 90.000 espectadors omplen el Camp Nou en el Concert per la Independència, i acompanyen amb crits d'independència un recital històric

 

 

El Camp Nou s'ha omplert de 90.000 espectadors per assistir al Concert per la Llibertat, en què desenes d'artistes han interpretat una quarantena de cançons, dividides en dos grans blocs. En l'arrencada del concert, Dyango s'ha endut la primera gran ovació, quan ha sortit a cantar amb Pep Sala 'Boig per tu'. Paco Ibáñez també ha fet esclatar l'estadi quan ha cridat 'Visca Catalunya eternament!', després de cantar 'Como tú'. I Peret ha fet embogir els espectadors amb la seva (adaptada per a l'ocasió) cançó 'Catalunya té molt poder'. Cesk Freixas i Pau Alabajos ham emocionat amb la interpretació d'Al vent' de Raimon; Titot ha cridat ben fort que 'Jo vull per demà la meva terra lliure'; Maria del Mar Bonet ha commogut amb 'Què volen aquesta gent' i ha acabat arribant el gran mosaic per la independència i el cant dels Segadors.


A continuació arribava un dels moments més esperats, quan Lluís Llach ha aparegut a l'escenari per cantar, a pèl, 'Venim del nord, venim del sud'. Aquesta segona part ha protagonitzada per versions del músic de Verges, com l'aplaudit 'Que tinguem sort' en anglès interpretat per Gwen Perry i Gisele Jackson. Miquel Gil ha portat al seu terreny 'El jorn dels miserables', que ha dedicat a la memòria de Guillem Agulló. Des de l'Alguer, Franca Masu ha recuperat 'Maremar', i des de Grècia ha arribat la veu de Nena Venetsanou interpretant 'Vaixell de Grècia'. Tot i que no es preveia que Llach tornés a sortir a l'escenari fins al final del concert, ha reaparegut per sorpresa per interpretar 'Un núvol blanc', dedicat a tots els qui han precedit en aquesta lluita. També ha repetit Maria del Mar Bonet, que en aquesta segona part ha tornat a sortir a l'escenari per oferir un tendre 'Alè'. El Concert per la Llibertat ha clòs, finalment, a les dues de la matinada amb tots els músics dalt l'escenari acompanyant Lluís Llach i el seu 'Tossudament alçats', que es presentava com l'himne del concert. El públic, que ha cantat i ha il·luminat tot el camp amb els mòbils durant la cançó, ha tancat el concert amb crits d'independència.

 

 

 

 

El Concert per la Llibertat d'aquest dissabte acabarà amb la interpretació de Lluís Llach de 'Tossudament alçats', una cançó que els organitzadors han erigit com a símbol i himne del concert. Per això la intenció és que Llach no la canti pas tot sol, sinó que ho faci tot el Camp Nou amb ell. Per anar al camp preparats, us oferim la lletra de la cançó, i el vídeo de l'última vegada que Llach la va interpretar, al concert que va fer a Verges el març del 2007; un vídeo promocional en què també s'anima tot el públic a encendre el mòbil per il·luminar tot el camp.  

'Tossudament alçats'
Som aquí, tossudament alçats,
proclamant el nom, el temps i el lloc
que ens dol i pertany,
si vols amb els punys oberts,
si cal amb els punys tancats,
per mor que el somni que tenim junts es faci possible.

De bell nou i deslliurats d'enyors
gent d'allà i d'aquí ens donem el dret d'escriure el futur
pensant que aquest vell país
potser encara és el camí
que ens faci anar més lluny i ens acosti fins l'art de viure.

Coneixent les pedres al camí,
no és només un somni, també és mesura de la llibertat.
L'anhel que neix en cadascú,
l'afany de somniar un nou futur,
que es fa de tots si ens donem la mà per a un món possible.

Una llum, una llum, una llum ens crema els ulls,
el desig d'un nou món des de les nostres arrels,
una llum, una llum, una llum que ens omple els ulls,
fermament som aquí per conviure l'univers.

Queda sempre un fil...



http://www.vilaweb.cat/noticia/4130445/20130629/lindependentisme-esclata-camp.html

Feliç San Jordi

 

 

MOLT FELIÇ SANT JORDI