Entrevista a la membre de la Junta Directiva d'Òmnium Cultural, sobre la mobilització de la plataforma Som Escola
La plataforma Som Escola ha convocat demà una mobilització per a defensar el model d’escola catalana en resposta de la sentència del Tribunal Suprem espanyol que ordena que l’ensenyament a Catalunya sigui en castellà en almenys el 25% de les hores de docència. Per això, avui entrevistem Marina Gay, membre de la junta directiva d’Òmnium Cultural i una de les portaveus de Som Escola. Hi parlem de la importància de la manifestació de demà: “Veiem que la resposta de l’administració és molt tímida, per no dir molt poc eficaç. La manifestació és cabdal per a la defensa i el blindatge del model d’escola catalana.”
A Som Escola es mostren preocupats perquè el model d’immersió lingüística, tal com es va concebre als anys vuitanta, ha rebut clarament la deixadesa i la decidia de l’administració educativa. Defensen que cal actualitzar-lo per garantir que sigui un model de cohesió social.
—Per què és important la manifestació de demà? Què hi ha en joc?
—La manifestació convocada per Som Escola és cabdal per a la defensa i
el blindatge del model d’escola catalana. Sobretot amb el propòsit amb
què el vam concebre als anys vuitanta, en el sentit de poder educar en
igualtat de condicions tots els infants i joves del nostre país, i
especialment a través del català com a llengua que possibilitat la
cohesió social i la progressió dins la societat. Aquest model
precisament no segrega per raó de llengua. Té un propòsit molt clar, fer
de vertebració social. Quan és agredit pels tribunals, és molt
important que hi hagi una reacció contundent per part de la societat.
Hem de deixar clar que no volem que ens toquin l’escola. Trencar aquest
model significa trencar la cohesió social del país.
—El model d’immersió és en joc, però no solament per les decisions judicials…
—A Som Escola ens preocupa el fet que el model d’immersió lingüística,
tal com es va concebre als anys vuitanta, ha rebut clarament la
deixadesa i la decidia de l’administració educativa. Cosa que ha fet que
se n’hagi anat abandonant la implantació. A més, no tan sols s’ha
abandonat el model, sinó que no s’ha actualitzat tenint en compte els
canvis de context sociocultural que hi ha al segle XXI. Tot plegat ha
fet que el model d’escola catalana estigui molt fràgil. Ja ho vam veure
amb les dades del consell superior d’avaluació respecte de l’ús del
català a les aules. Era molt crític. I la tendència és molt negativa.
Per tant, ja no solament es tracta de defensar el model sinó que hem de
poder-lo actualitzar per garantir que en sigui un de cohesió social. És
un debat molt complex, però molt necessari. A l’administració li costa
molt d’entomar, però cal fer-ho.
—A Som Escola treballeu en aquest sentit? Com es repensa el model?
—Veiem molta confusió i desorientació sobre l’actualització del model.
La societat té molts dubtes. És normal perquè dins la comunitat
educativa es defensen alternatives molt diverses. No serà un debat gens
fàcil. Hi ha gent que opta clarament per la immersió lingüística, diuen
que cal aplicar-la bé i ja està. Però també hi ha qui proposa
alternatives. Cal analitzar-ho bé. Cal veure com ens assegurem que el
català és la llengua vehicular a l’escola, i per als adults en els
espais informals. El fet que hi hagi una distància tan gran entre allò
que ens pensàvem que hauria de ser la immersió lingüística als anys
vuitanta, i això que passa realment, fa que hi hagi una gran sensació
d’impotència.
—Aquests darrers anys l’escola ha canviat molt.
—Aquests darrers anys ha canviat molt la manera d’aprendre a l’escola.
Per això diem que no té sentit posar un percentatge a la llengua. Si ets
una escola que s’estructura per projectes, les assignatures no saps que
són i, per tant, no es pot partir l’horari en quatre trossos i fer-ne
una part en castellà, sinó que s’ha de formular d’una altra manera.
L’única cosa que ens demana la llei és que els resultats quant a
competències lingüístiques de l’alumnat demostrin que són competents en
català, castellà i anglès. I això és garantit. Ara cal treballar perquè
també es garanteixi el reconeixement social del català. I, per tant, que
la funció de l’escola vagi més enllà d’una qüestió de quantes hores fas
de llengua, i que es vertebri com un referent de com volem la societat.
Per això és molt important que el català estigui normalitzat a
l’escola. És allò que aspirem que passi a la societat. I ho hem
d’aconseguir sense menystenir el castellà, els infants també l’han
d’aprendre perquè és a la societat.
—Creieu que es fa una defensa ferma del model per part de la Generalitat?
—Veiem que la resposta de l’administració és molt tímida, per no dir
molt poc eficaç. I això no ajuda gens. No es troba la manera de protegir
els directors i docents dels centres. I això implica una amenaça de
fractura dins la comunitat educativa. Cal descobrir de quina manera amb
la nostra actuació com a país podem blindar el model d’escola com creiem
que ha de ser. És molt important que la immersió no deixi de tenir
consens, que no ens trobem que la societat queda dividida pel model
d’escola. Per això cal que el govern ho defensi com a model del país,
que el català sigui la llengua vehicular. Però per a aconseguir-ho, cal
el suport de les administracions i que es destinin els recursos
necessaris perquè les escoles puguin desenvolupar-se en català.
—Cambray va dir que no podia blindar la immersió fins que Catalunya no fos independent. Què passa, mentrestant?
—Realment tenim un problema d’encaix. Cal veure fins a quin punt el fet
que tinguem les competències transferides en educació significa que
podem protegir el català. Sembla que malauradament no depèn de
nosaltres. En tot cas, mentre sí que hi depenia, s’haurien pogut fer més
coses. Ara com ara, es poden fer més coses per ajudar a la presència
del català a la societat. Cal que el català es vegi com una llengua de
progressió social. Segurament aquí és on hem perdut més. Hi ha gent que
pensa que el català no li és útil. Aquesta és la gran qüestió, com
garanteixes que l’ús i l’aprenentatge del català a les escoles és
efectiu. A Som Escola hem dit sempre que, amb aquesta sentència, no
volen atacar tan sols la llengua, sinó que vol fracturar el consens en
el model d’escola. Cal evitar-ho, perquè atacant la llengua, volen
fracturar la societat catalana. No pot ser que per defensar la llengua
acabem amb una societat fracturada.
—Dieu que és un model de consens, però cada vegada ho és menys? El PSC no anirà a la manifestació de demà.
—És molt greu que els socialistes renuncien a allò que sempre havien
defensat. Sempre havien dit que el model d’escola estava pensant per no
segregar per qüestió de llengua. Ara es veu que no és prioritari
defensar el nostre model d’escola. És un element crític que caldrà veure
com treballem. Però és evident que la qüestió de la llengua i el dret
de l’educació lingüística dels infants no pot dependre del color polític
que hi ha el govern. És molt mala notícia que el PSC hagi renunciat a
defensar la immersió lingüística.
—Aquests dies hi ha hagut crítiques cap a la plataforma. Hi ha hagut sectors que s’han queixat que la manifestació arriba tard.
—Som Escola és formada per cinquanta-quatre entitats. En realitat, ara
ja som més perquè aquests dies hi ha hagut moltes adhesions… Ser tantes
entitats ens fa poc àgils a l’hora de respondre, encara que a la vegada
les decisions que es prenen dins la plataforma són molt robustes. No
crec que no hàgim respost, sinó que hem respost a poc a poc, perquè ens
costa més aconseguir prendre consensos dins la plataforma. Som entitats
que venim de punts de vista molt diferents. Ens vam activar tan bon punt
va sortir la sentència, però vam trigar a fer públic el posicionament. I
per això és normal que hi hagi gent amb la sensació que no vam
respondre. Aquesta mena de plataformes són molt complicades de
gestionar, però, alhora, són molt valuoses per a poder defensar els
grans consensos de país. No hi podem renunciar, sinó que les hem de fer
més fortes.
—Una altra crítica ha estat que és una protesta amb un to
massa lúdic o festiu. L’ANC, per exemple, reclamava un to més
reivindicatiu.
—Dins Som Escola també hi ha hagut posicionaments diferents. Sempre es
va pensar en una resposta reivindicativa, però a partir d’aquí, la
mobilització pot tenir un caire més cultural o festiu, o fer una
manifestació. Es van valorar unes quantes opcions i al final ha quedat
una solució de consens que ens semblen que reflecteix totes les
posicions que hi havia. I, en qualsevol cas, com que es va filtrar el
debat intern que vam tenir, l’ANC suposo que va treure les seves
conclusions i posicionament. Després del seu acte, l’Assemblea s’afegeix
a la nostra mobilització; per tant, benvinguts.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada