divendres, 3 de maig de 2013

Món Petit- documental





Ahir vaig anar a veure la Pel·lícula "Món Petit". És una pel·lícula documental sobre el viatge de vuit mesos que va realitzar el jove de 20 anys Albert Casals amb la seva parella Anna Socías.

Albert va començar a viatjar sol, als 15 anys, la seva joventut no deixaria a ningú impassible. Ho faria pel fet de viatjar solitud, però si a més afegim que ho fa amb una cadira de rodes l'efecte és com menys impactant.
A través del documental anem coneixent la personalitat d'aquest atrevit noi i les motivacions que el mouen a buscar una aventura rere l'altra.

La meva opinió és molt contradictòria. Valoro la capacitat de superació d'Albert, les seves ganes de viure, el seu esforç i tenacitat en el que es proposa.
Només així ha pogut aconseguir arribar tan lluny amb les grans dificultats que hi ha al camí.
He omès expressament la paraula perill, perquè és l'únic que veig que falla a Albert. No és conscient del perill a què s'exposa, i això és molt temerari. És com un nen jugant a les aventures, gaudint de la seva "joguina" però sense veure cap risc, per a ell o per a la seva parella de 19 anys. Passen per diferents països i les persones els acullen a casa seva, els donen menjar i recer, el que em dóna a entendre que sempre hi ha gent bona a tot el món, però també n'hi ha dolenta. Compra d'òrgans, prostitució, etc. passen per països sols, on aquestes organitzacions són l'ordre del dia i entren en cases i es relacionen amb gent amb total innocència.
Com he dit molt perillós i inconscient.

En aquest documental, el viatge ho van fer amb tot l'equip
 de càmeres, de no ser així, Albert estaria mort, perquè en un moment del viatge es va posar tan malalt que li va falta ... res. Anteriorment l'Anna va haver de tornar a Barcelona també malalta, encara que una vegada va estar sana, es va retrobar amb Albert.

Mai he estat aventurera, la prudència em pot i sincerament crec que exposen molt a tot tipus de perills.

Dit això, crec que és un documental per veure perquè el que està clar és que no deixa indiferent.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada