dissabte, 27 de juliol del 2013

El Consell Assessor per a la Transició Nacional lliura al Govern el seu primer informe



En aquest país tot va tan de pressa que a voltes em fa la sensació que no sabem assaborir el moment històric que tenim la sort de viure. Ahir el Consell Assessor per a la Transició Nacional, un organisme del govern de Catalunya, va presentar el primer informe sobre com fer el referèndum i com arribar a la independència. Fa cinc anys un document com aquest hauria somogut el país de dalt a baix. Fa cinc anys i potser fa un any i tot. Però avui sembla que no hi donem la importància que realment té, que en té molta.

Cal dir en primer lloc que és un dictamen rotund, molt ben travat, rigorós i documentat. És veritat que no és un text vinculant i que deixa les decisions finals i concretes en mans del govern o del parlament. Però descriu una ruta claríssima i nítida cap a la independència, no únicament cap al referèndum. I això té un gran valor.

Té un gran valor perquè ens dota d’un full de ruta molt difícil de tombar. Un full de ruta defensable i explicable a la comunitat internacional i també a l’estat espanyol, si és que mai canvia d’idea. Un full de ruta concret, sense gaires interferències possibles i, hi insistesc, que arriba fins al final. No és el full de ruta per al dret de decidir. És el full de ruta per a la independència. I ens mena, en la mesura que el govern hi dóna la màxima importància, a una situació indubtable: a la línia d’eixida cap a la república. Sense ambigüitats.

És un document molt extens i ple d’informació. Aquests dies podrem analitzar-lo amb molt més detall, però d’entrada crec que cal destacar que no és pensat per fer-se enrere sinó per guanyar. I que, tot i que la majoria dels arguments que s'hi fan servir ja eren sabuts, cus i relliga la proposta catalana amb una fermesa i una seguretat que ens porta a un altre nivell.

Proposa, per exemple, una pregunta clara sobre la independència i no pas més d'una. Proposa una majoria simple per a validar el resultat. Proposa la declaració d’independència com a final del procés. I proposa fins i tot la manera de fer-la. Ho torne a dir: aquesta vegada això no ho diem els uns o els altres sinó el govern de Catalunya. Raó per la qual la proposta difosa ahir té un valor històric i polític incomparable.



PD. Ací trobareu la informació sobre el dictamen, ací la meua anàlisi en vídeo i ací el dictamen en versió pdf.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada