Amic Mas, no et tracto
d'honorable perquè vull que se sàpiga ben sabut que ets un vell amic meu enllà
de títols i honorabilitats.
De la mena que et costarà que la gent t'entengui, no tens res de l'èpica gloriosa del President Macià ni d'aquella follia urgellenca del malaurat Companys. I no crec que et puguin comparar als polítics que fan el borinot per la mediàtica.
De la mena que et costarà que la gent t'entengui, no tens res de l'èpica gloriosa del President Macià ni d'aquella follia urgellenca del malaurat Companys. I no crec que et puguin comparar als polítics que fan el borinot per la mediàtica.
No esperis que ningú t'acabi
d'entendre en allò més bell que ets. Ni èpic cabdill de pobles, ni
revolucionari per canviar la història en falses esperances, ni capaç de ficar-se
a les merdissaries de la política del país.
Ets el tipus d'home més estrany
que produeix la política d'aquest país, sense jugar a la botifarra, sense menar
ramat d'ovelles, sense tenir una botigueta per les Rambles, sense remenar a cap
Caixa, ets allò que no hi ha gairbé enlloc en aquest país i en el seu
govern.
Ves que et dic, ets un home
normal, la mena més estranya d'homes que hi ha al món, fet per tenir dona i
canalla i fet per allò que avui dia gairebé no hi ha, ets fet per al treball ben
fet, com un fuster dels que ara no hi ha que sabia fer anar la garlopa. I amb
aquest estil has fet política demostrant que l'instint de mestre Pujol no
l'enganyava.
De patac vas trobar-te amb
aquells d'enllà. Com que no em ve d'una ratlla t'ho explicaré com un dels meus
records del temps de la República. Discutint de l'Estatut de Catalunya un que
li deien Royo Vilanova es va esbravar cridant: "mierda para el Estatuto" i
"muera Catalunya". Nogensmenys que el José Antonio Primo de Ribera li va
respondre que "Catalunya era una part d'Espanya" i feia l'elogi del nostre país
i de la seva gent, però la vessava, hi afegia que quan una part d'Espanya volia
separar-se calia lligar-la més fort sense contemplacions perquè no
fugís.
Aquest era l'esperit del Negrín
i companyia i, naturalment, el va emprar mestre Franco.
Per no allargar-me a la
bestiesa del "café para todos" i la llarga història que hem patit d'ençà de la
transició, tots els governs d'enllà sabent-ho o no sabent-ho no van sortir de la
posició del falangista que, almenys, parlava clar.
I en aquestes vas sortir tu.
Un madrileny mai no podrà entendre què són un paleta o un forjador catalans i
molt menys anant de gairell com l'edifici de Bankia mai no serà capaç de saber
què s'amaga de tenacitat en la botiga del senyor Esteve.
Així va arribar un dia en el
qual, sense més remei, tu vas haver de parlar d'independència. Val a dir, que
la gent et va entendre perquè això de la independència la portem en el
subconscient i no gosem parlar-ne massa perquè se'ns arronsa el melic tenint-ho
per impossible. I vet ací. Sense foguerades patriòtiques, sense escarafalls,
sense fanatismes i sense odis tu havies trobat un camí.
Ja hi vam ser. Em fa vergonya
pensar que aquesta terra meva produeix tants imbècils per centímetre quadrat.
Va ser un clamor, havies perdut les eleccions. Mentida, les havies guanyades
talment el que tenia més escons no arribava a la meitat dels teus, però amb
escons o sense els pollastrets de vuit rals t'han picotejat sense compassió ni
respecte.
He patit per tu, te les han dit
totes i de com més males en deien més gran feien la teva persona no ja com a
home de cada dia sinó com a polític. Estic per dir que en aquest merder de
xafarderies, callant i apesarat tu ets l'únic camí.
Tu ets l'únic camí. I que
callin les granotes dels bassals de mala pluja. T'han bastonejat, amb el que
diuen els diaris d'enllà, no cal fer-ne cabal i espero que el seny català que
tenen alguns dels polítics, benauradament, se'ls imposi per trobar una terra
lliure que no serà el cel de les oques, arrossegarà els nostres defectes de
segles, però almenys serem a casa.
Josep Mª. Ballarín
Josep Mª. Ballarín
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada