divendres, 19 de setembre de 2014

El ministre Margallo i la suspensió de la autonomia de Catalunya


 
 
El ministre de l'exterior el Sr. Margallo anunciava que: Sí el president de Catalunya persistia a fer una consulta, per a ell il·legal, suspendria l'autonomia de Catalunya.

         Aquesta opció, que es preveu molt llunyana, no sorprèn a ningú dels dirigents ni al poble català tampoc, ja que, estem convençuts que a mesura que s'apropi el 9-11 aniran incrementant el grau d'intimidacions. No per això, és menys lleu que un ministre, que a més no ho és d'interior, es dediqui a manifestar tan greus amenaces.
        Moltes de les màximes pronunciades pel govern de Madrid, crec que és més per marcar paquet, que per posar-les en pràctica, ja que en aquest cas, serien de conseqüències impredictibles fins i tot per a ells mateixos.
        Ara per expressar el despropòsit es basen en l'article 155 de la constitució espanyola que diu:


1.            Si una Comunidad Autónoma no cumpliere las obligaciones que la Constitución u otras leyes le impongan, o actuare de forma que atente gravemente al interés general de España, el Gobierno, previo requerimiento al Presidente de la Comunidad Autónoma y, en el caso de no ser atendido, con la aprobación por mayoría absoluta del Senado, podrá adoptar las medidas necesarias para obligar a aquélla al cumplimiento forzoso de dichas obligaciones o para la protección del mencionado interés general.

2.            Para la ejecución de las medidas previstas en el apartado anterior, el Gobierno podrá dar instrucciones a todas las autoridades de las Comunidades Autónomas.


        On diu que l'autonomia es podria suspendre? En cap lloc, en tot cas ens podrien llevar competències com el més greu, rens més. Del que es dedueix la mala interpretació i menyspreu a la pròpia constitució que tant defensen.
        També cal tenir en compte que la suspensió d'una comunitat autonòmica, fet que no ha passat mai en cap lloc, seria un fracàs estrepitós del govern espanyol de cara, no només als estats d'Europa, sinó del món.

        Reduir el problema català com molts ho qualifiquen sobre una base jurídica, és afeblir la qüestió per no entrar en un diàleg, d'altra banda necessari, ja que ha de ser un debat polític i no de dictar sentències catastrofistes.
        Totes aquestes manifestacions estan tenint l'efecte contrari, ho hem vist el passat 11-S que ha pujat el nombre de manifestants a favor de la independència a Barcelona. Però ja diu un refrany: " Que és més cec el que no vol veure".
       Al segle XX, Catalunya va lluitar i va guanyar per golejada sobre la batalla de la seva identitat. Al segle XXI, serà imparable i irrenunciable la seva lluita per la independència. Fent esment d'un altre refrany: "No se li pot posar portes al camp"

        D'altra banda, davant una consulta que no és vinculant, la reacció del govern i mitjans de comunicació espanyols són desproporcionats, una amenaça de suspendre l'autonomia frega una malaltissa actitud que estan prenent envers Catalunya. Per què tanta por al fet que se li consulti a la gent? Tal vegada són conscients que la seva estratègia és tan equivocada, que comporta sense remissió al poble català a dir, Sí-
. I en aquest cas, perquè persisteixen en amenaces cada vegada més pujades de to.

        Consulta o eleccions plebiscitàries la veritat és que al poble català, en el 9-N se li ha de donar una resposta a les seves demandes de voler votar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada