Si es pogués mesurar la temperatura del procés, crec que es ratifica en
quantia. Ni molt menys ha caigut, sinó al contrari, obren una porta a la
continuació i fins i tot, ampliant-se en molts ajuntaments.
Ara bé, alguns partits per arribar a la governabilitat dels seus
ajuntaments hauran de pactar amb altres forces polítiques i aquí sí, que podria
augmentar el seu encert o decebre als seus votants. És molt important no faltar
a les promeses electorals i seguir la línia dels partits que s'han declarat
independentistes. Veiem per exemple el "càstig" dels ciutadans a
Barcelona per no anar plegats i no saber gestionar les seves diferències entre
ERC i CiU. Jo em pregunto, si no han sabut fer-ho en una ciutat tan important
com Barcelona, com van a saber regular els seus punts de vista per liderar tota
Catalunya?
Si es constata que el procés és transversal, no tant per les institucions
sinó per una força social imparable. Fet que s'ha anat demostrant en els últims
anys i segueix la seva força malgrat les diferències de partits i institucions.
I és precisament aquesta unió la que s'està demanant des de la societat, una
vegada i una altra. És necessari que el país sigui homogeni per a una finalitat;
la independència, després ja parlarem de partits, però fer-ho abans ens abocarà
al desastre. Sortiran altres forces com en el cas de Barcelona, que ens
passessin per davant, l'enemic es fa fort mentre els partits sobiranistes es
barallen per tenir el protagonisme.
Haurien d'aprendre de la societat civil, que si sap quin és la seva
prioritat, el país, Catalunya. Que ens unim sense preguntar a quin partit
pertanyen o quins són els seus ideals, perquè no importa el camí, importa la
meta, importa si ho fem junts amb un objectiu comú: la independència de
Catalunya.
Tessa Barlo
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada