divendres, 1 de setembre del 2017

ESCRIT A ENRIC MILLO




ESCRIT A ENRIC MILLO
Us passo un escrit d'un dels metges que fa 40 anys vàren acabar la carrera de medicina al Hospital Clínic de Barcelona, Luís Carrasco, que ha publicat a Facebook. Es refereix a unes declaracions d'Enric Millo a Catalunya Ràdio.

"Fas fàstic. Molt fàstic
Utilitzar la mort d’un infant per carregar políticament contra una conferència pel lloc on es va celebrar, per les persones que la van realitzar i per l’interès que, contràriament els esforços de boicot dels teus, va despertar, és directament: Miserable.
Dir que amb el cost d’una conferència es podrien comprar ambulàncies pediàtriques que salven vides és impropi d’un polític seriós i resulta només atribuïble a un pària mesquí, vil i roí.
Ambulàncies pediàtriques, miserable?
Quantes ambulàncies tindríem amb el cost del vostres aeroports de Castelló, Osca, Burgos o Ciudad Real, que en comptes d’enlairar avions només enlairen indignació?
Quantes podríem aparcar a les estacions fantasmagòriques d’AVE sense activitat on els trens no duen enlloc, més enllà de la ràbia, però sí veus les andanes plenes de comissions indecents que em menyspreen com a ciutadà que paga el vostre sou?
Quantes circularien si no paguéssiu amb el nostre esforç el vici i els fastigosos llits vigilats i protegits, de reis que res tenen a veure amb el meu poble?
Quantes desplaçarien a nens necessitats, si els nostres impostos no els destinéssiu a ajudar fundacions i associacions feixistes com FAES, SCC o Francisco Franco?
Miserable. La distància entre el que tu representes i Catalunya vol ser, avui es fa gegantina.
Si tinguessis el més mínim respecte, avui dimitiries, i no pel poble català al que has insultat des d’una ràdio pública que aviat deixarà de ser teva si assolim la llibertat, sinó per uns pares i amics que no poden sentir el batec d’un petit cor que potser sense la intervenció d’uns il·lustres delinqüents amagats a les clavegueres del teu país i que es felicitaven per haver destrossat la sanitat del meu, avui, potser, sonaria amb la força

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada