La Plataforma per la Llengua adverteix que l’aplicació del
155 busca arraconar el català de l’Administració
La Plataforma per la Llengua denuncia la irregularitat greu
que podria representar per als alts càrrecs i els treballadors públics de la
Generalitat que els enviats del govern espanyol els obliguin a mantenir
converses i redactar informes en castellà a partir d'ara.
Segons ha sabut l'ONG del català de fonts de l'Administració
catalana i a través dels mitjans de comunicació, aquest dimarts s'han
instal·lat en algunes conselleries de la Generalitat diverses persones enviades
per part del Ministerio de la Presidencia per a dirigir l'operació de
desplegament de l'article 155 de la Constitució espanyola. Aquesta actuació
lesionaria de manera important les competències i el funcionament de la
Generalitat i podria intentar, entre altres coses, arraconar el català dins
l'Administració catalana, com ja passa en àmbits com la justícia. Sabem de l'interès
que té l'estat per aturar i limitar la presència de la llengua catalana arreu,
i particularment en organismes oficials i en l'Administració. L'estat sempre ha
tingut la voluntat de minoritzar la llengua pròpia, com s'ha vist quan el PP ha
governat al País Valencià o les Balears.
Aquests funcionaris enviats per l'executiu de Rajoy podrien
dirigir-se als treballadors i exigir-los que els parlessin en espanyol i que
els informes i les reunions es facin en aquesta llengua a partir d'ara.
El president de la Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder,
considera que "aquesta situació seria intolerable i una negligència i una
vulneració clares dels drets dels treballadors públics" i ha advertit que
"la llengua no es toca!".
Escuder reafirma que "ens cal un Estat a favor de la
llengua, i des de la nostra entitat hi volem contribuir. Per això, no defallim
i seguim endavant amb l'objectiu de posar les bases d'una República per a
tothom, i lingüísticament inclusiva i respectuosa".
Quins són els drets lingüístics dels treballadors
públics?
Si això es produís, aquestes persones estarien incomplint la
legislació que intenten fer creure que venen a respectar i fer respectar. Així,
per exemple, l'Estatut d'autonomia, recull que "el català és la llengua
d'ús normal de les administracions públiques" (art. 6), de manera que els
treballadors no només han d'estar autoritzats a poder preparar la documentació
en català, sinó que a més està previst que l'utilitzin habitualment amb
normalitat. A continuació, l'Estatut especifica que "l'Administració de
l'Estat situada a Catalunya ha d'acreditar que el personal al seu servei té un
nivell de coneixement adequat i suficient de les dues llengües oficials, que el
fa apte per a complir les funcions pròpies del seu lloc de treball" (art.
33), fet que també recull la legislació estatal, en el Decret reial legislatiu
5/2015, de 30 d'octubre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de
l'estatut bàsic de l'empleat
públic, que indica que "les administracions
públiques, en l'àmbit de les seves competències, han de preveure la selecció
d'empleats públics degudament capacitats per a cobrir els llocs de treball a
les comunitats autònomes que tinguin dues llengües oficials" (art 56.2),
de manera que, fins i tot amb les competències que el govern espanyol s'ha
autoatorgat aplicant de manera il·legítima l'article 155, l'estat hauria de
preveure que el personal assignat pogués treballar també en català sense
alterar el funcionament lingüístic de les institucions catalanes.
Cal destacar que també la llei de política lingüística
empara els alts càrrecs i treballadors públics perquè recorda que el català és
"la llengua de totes les institucions de Catalunya, i en especial de
l'Administració de la Generalitat" i també esdevé "la llengua preferentment
emprada per l'Administració de l'estat a Catalunya". Això es troba
desenvolupat al Decret 107/1987, pel qual es regula l'ús de les llengües
oficials per part de l'administració de la Generalitat de Catalunya. L'article
3.1. d'aquest decret és inequívoc: «les actuacions internes de caràcter
administratiu es faran en català».
Els treballadors públics i els alts càrrecs que pateixin una
vulneració dels drets lingüístics per aquestes persones imposades pels
ministeris poden explicar els seus casos a la Plataforma per la Llengua, que
els recollirà i els tractarà de manera anònima. Així, l'Àrea de Drets
Lingüístics de l'ONG del català posa a la seva disposició un formulari
per a recollir els casos que es vulguin exposar, i després l'entitat també
oferirà un servei d'assessorament i atenció a les persones afectades, per a
poder-les ajudar a conèixer i defensar els seus drets.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada