dimarts, 2 de gener del 2018

Carta als Reis

Les llanternes dels mòbils, com estels il·luminant la nit en el concert per la llibertat dels presos polítics (fotografia: Albert Salamé).
 
 
«Continuarem confiant en la vostra màgia, però també en la força del nostre poble, tossudament alçat per a fer efectiva la república que desitja i ha votat majoritàriament» 

Benvolguts Reis de l’Orient.

Us vull demanar quatre coses per al meu país, que, com vosaltres, segueix un estel de manera persistent.

Us demano que ens ajudeu a mantenir viva en el record la gesta de l’1 d’octubre de 2017, en què vam decidir d’enfrontar-nos obertament a l’estat espanyol i el vam derrotar malgrat que érem David contra Goliat, malgrat el miler de ferits, malgrat la ràbia que vam sentir una i mil voltes en veient com bèsties de càrrega al servei de polítics filisteus miraven d’impedir a la força l’acte més noble de la democràcia, el nostre vot.

Us demano que tampoc no ens deixeu oblidar la repressió posterior, el franquisme latent en l’article 155, l’escàndol de tenir mig govern a l’exili i l’altre mig a la presó, de tenir dos homes pacifistes i plens de raó com Jordi Cuixart i Jordi Sànchez també engarjolats per motius ridículs i espuris, propis d’una justícia esclava del poder i que hauria de fer aixecar el dit a juristes i demòcrates europeus avui mateix, i no pas d’aquí a quinze anys, quan el Tribunal Europeu de Drets Humans dictamini que alguna cosa feia olor de podrit a Espanya.

Us demano que dissabte ens repartiu dosis generoses de fermesa i de coratge, de paciència i de perseverança, per continuar lluitant i sortint als carrers sempre nostres a reclamar la llibertat dels presos polítics i el retorn del president legítim –revalidat a les urnes–, a denunciar els atacs a la llibertat d’expressió i la persecució de treballadors i càrrecs electes i a treballar per la consecució d’una societat més igualitària i més justa.

Us demano que infongueu inspiració i mà esquerra en els encarregats de formar el nou govern, que siguin capaços de superar suspicàcies i distanciaments passats, que tinguin present que molts ciutadans encara no han acabat d’entendre què va passar el 27 d’octubre i els dies immediatament posteriors, tampoc a l’estranger, i que precisament el relat internacional fa moltes setmanes que resta abandonat al discurs unilateral promogut des de Madrid.

I mentre tot això no arriba, i com que els somnis mai no ens cansen i malgrat la nostra barba som infants en la mirada, tal com cantava Lluís Llach, continuarem confiant en la vostra màgia, però també en la força del nostre poble, tossudament alçat per a fer efectiva la república que desitja i ha votat majoritàriament, la república on els únics reis que tindrem sereu vosaltres.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada