«Continuarem confiant en la vostra màgia, però
també en la força del nostre poble, tossudament alçat per a fer efectiva la
república que desitja i ha votat majoritàriament»
Benvolguts Reis de l’Orient.
Us vull demanar quatre coses per al meu país, que, com
vosaltres, segueix un estel de manera persistent.
Us demano que ens ajudeu a mantenir viva en el record la
gesta de l’1 d’octubre de 2017, en què vam decidir d’enfrontar-nos obertament a
l’estat espanyol i el vam derrotar malgrat que érem David contra Goliat,
malgrat el miler de ferits, malgrat la ràbia que vam sentir una i mil voltes en
veient com bèsties de càrrega al servei de polítics filisteus miraven d’impedir
a la força l’acte més noble de la democràcia, el nostre vot.
Us demano que tampoc no ens deixeu oblidar la repressió
posterior, el franquisme latent en l’article 155, l’escàndol de tenir mig
govern a l’exili i l’altre mig a la presó, de tenir dos homes pacifistes i
plens de raó com Jordi Cuixart i Jordi Sànchez també engarjolats per motius
ridículs i espuris, propis d’una justícia esclava del poder i que hauria de fer
aixecar el dit a juristes i demòcrates europeus avui mateix, i no pas d’aquí a
quinze anys, quan el Tribunal Europeu de Drets Humans dictamini que alguna cosa
feia olor de podrit a Espanya.
Us demano que dissabte ens repartiu dosis generoses de
fermesa i de coratge, de paciència i de perseverança, per continuar lluitant i
sortint als carrers sempre nostres a reclamar la llibertat dels presos polítics
i el retorn del president legítim –revalidat a les urnes–, a denunciar els
atacs a la llibertat d’expressió i la persecució de treballadors i càrrecs
electes i a treballar per la consecució d’una societat més igualitària i més
justa.
Us demano que infongueu inspiració i mà esquerra en els
encarregats de formar el nou govern, que siguin capaços de superar suspicàcies
i distanciaments passats, que tinguin present que molts ciutadans encara no han
acabat d’entendre què va passar el 27 d’octubre i els dies immediatament
posteriors, tampoc a l’estranger, i que precisament el relat internacional fa
moltes setmanes que resta abandonat al discurs unilateral promogut des de
Madrid.
I mentre tot això no arriba, i com que els somnis mai no ens
cansen i malgrat la nostra barba som infants en la mirada, tal com cantava
Lluís Llach, continuarem confiant en la vostra màgia, però també en la força
del nostre poble, tossudament alçat per a fer efectiva la república que desitja
i ha votat majoritàriament, la república on els únics reis que tindrem sereu
vosaltres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada