dimecres, 24 d’octubre del 2018

La riota judicial: Els 5 nyaps de Llarena en la instrucció del procés





La instrucció que du a terme el jutge espanyol està carregada d'errors


Pablo Llarena, jutge del Tribunal Suprem que porta la causa contra “el Procés” i que manté a presó els presos polítics del govern legítim català i els dos activistes civils, acumula un seguit de bunyols durant la instrucció contra l’independentisme que estan convertint el processament en quelcom esperpèntic i grotesc. Aquí us fem un resum dels 5 nyaps que ja acumula Llarena i que es veuen amb estupefacció des de molts estaments de la societat catalana i europea.
1- Modificació del número d’expedient de la causa
Segons ha publicat Dirario16, Pablo Llarena va manipular el número d’identificació de la causa del Procés. Aquest número és el mateix que el del registre general d’entrada d’assumptes, i la seva manipulació està expressament prohibida al Reglament d’Aspectes Accessoris de l’Administració de Justícia. La causa del Procés hauria d’haver portat com a número d’identificació la Causa especial “3/2017” i no la “20.907/2017”.
Segons el mitjà citat, la intenció de Llarena era amagar la causa perquè resultés impossible, o molt difícil, comprovar després el compliment de les normes de repartiment i assignació de ponències per part de l’òrgan judicial. A més, s’hauria alterat l’ordre d’assignació del cas als magistrats del TS. Normalment, les causes especials es fan per ordre d’antiguitat i Pablo Llarena és l’últim de la llista.
2- Euroordre rebutjada per defecte de forma
Pablo Llarena va presentar una euroordre quan el govern a l’exili es trobava a Bèlgica però la justícia del país centreeuropeu la va rebutjar per un defecte de forma. De fet, la petició espanyola patia greus errors: en la documentació enviada no figurava cap ordre de detenció al territori espanyol, premissa necessària per emetre qualsevol ordre de detenció europea segons la directiva del Consell Europeu. Per això, el fiscal belga va preguntar Llarena quina és la reclamació que se sustenta l’euroordre i el magistrat espanyol va respondre que era la seva interlocutòria de processament. Però a la seva resposta, Llarena va escriure a la casella de la data, una xifra impossible, vaja, del futur: el “21/11/2018” i el fiscal belga va entendre que era una nova errada perquè Llarena va escriure la interlocutòria el 21 de març de 2018.
3- Confiar en Alemanya com a “gran estrateg”
Sovint, des de la caverna espanyola, s’ha descrit Pablo Llarena com “un gran estrateg” i un gran magistrat preparat de sobres per a dur a terme una causa tan gran i complexa com aquesta. Però, de moment, les seves estratègies no han tingut els efectes desitjats. Primer va esdevenir la riota europea quan va presentar i retirar les euroordres en funció de com bufava el vent. El revés més sonor va ser quan ‘l’estrateg’ va considerar que Alemanya entregaria el president Carles Puigdemont. Però el tribunal de Slesvig-Holstein va considerar que no hi havia delicte de rebel·lió i només de malversació. Llarena va retirar després l’euroordre.
4- Macroquerella per prevaricar
El jutge Llarena ha rebut una macro-querella ciutadana. L’associació ‘Querellants per la República’ va presentar una querella col·lectiva de 60 pàgines contra el jutge del TS per prevaricació amb l’aval de 3.418 signants. Concretament, la querella posa de manifest que Llarena i els tres magistrats de la sala segona del Suprem han vulnerat drets fonamentals dels ciutadans per “impedir l’exercici de drets cívics” dels votants catalans. També denuncien prevaricació judicial i que es vulnera l’article de la Constitució que parla del dret a la participació en assumptes públics.
5- Parlar amb els mitjans de comunicació en plena instrucció
El 23 de febrer d’enguany, Llarena, després d’un acte a Oviedo, va atendre els mitjans per a parlar de la causa que instrueix. Mai un jutge en un cas tan mediàtic i internacionalitat i de transcendència política com aquest havia parlat als mitjans directament. Un fet que evidenciava la necessitat del jutge de justificar-se sobre per què creu que no són presos polítics els catalans que manté a presó preventiva. Un jutge es dirigeix a l’opinió pública a través d’un cap de premsa o a través de les seves interlocutòries. A més, en cap moment parlava de presumptes delictes sinó que els donava per fet.

dilluns, 8 d’octubre del 2018

ANC- comunicat




Benvolgudes, benvolguts,

L'Assemblea referma la seva aposta per la unilateralitat
Demana al Govern que s'alineï amb aquesta estratègia i traci un pla per fer efectiva la República catalana

Qui no es vegi amb cor de seguir amb un procés nítid d'accions de govern que condueixin cap a la proclamació efectiva de la República catalana que faci un pas al costat.

El Secretariat Nacional de l'Assemblea Nacional Catalana s'ha reunit en un Ple extraordinari avui, 6 d'octubre, a la seu nacional de l'Assemblea. Aquest Ple havia de celebrar-se el dia 22 de setembre, però es va posposar per poder ser tractat amb el temps i la manera adequats que requerien els temes que s'han pogut tractar durant la jornada d'avui. En aquesta jornada, han quedat aprovats 3 documents: Fem la República catalana. Relat del que ens ha passat, Balanç' de l'acció de Govern de la Generalitat de Catalunya i Fem la República catalana. Estratègia de futur. Els tres documents han estat aprovats amb una clara majoria, d'entre el 71 i el 88 per cent. 

Primer s'ha fet una anàlisi dels esdeveniments, des de la sentència de l'Estatut del 2010 fins a l'octubre del 2017, i s'han identificat les fortaleses i debilitats acumulades. Així, en el document aprovat es denuncia que el procés que ens va portar a fer un simulacre de proclamació s'ha acabat. Aquest procés ens ha permès acumular moltes fortaleses i aprenentatges que ara s'han de posar en valor, així com aprendre i posar remei a les febleses. 

Centrant-nos en l'acció de govern, podem constatar que cap dels compromisos electorals de les eleccions del 21 de desembre no s'han dut a terme. El Govern destituït pel 155 no s'ha restituït i ni el Parlament ni el Govern no estan disposats a la desobediència necessària per fer respectar la sobirania del Parlament i avançar cap a la proclamació efectiva de la República Catalana.

Balanç de l'acció de govern de la Generalitat de Catalunya
Davant d'aquesta situació de manca de concreció i manifesta falta d'estratègia compartida del Govern, des de l'Assemblea Nacional Catalana s'insta el president de la Generalitat i el Govern de Catalunya a tota una sèrie de punts:
  • Garantir l'acord estratègic i d'actuació entre JxC i ERC al Parlament i al Govern, i recuperar la unitat d'acció parlamentària amb la CUP, així com la unitat d'acció estratègica amb la resta d'actors socials republicans.
  • Fer balanç de les capacitats reals de les institucions catalanes per fer efectiva la República catalana en un escenari d'unilateralitat, identificar les deficiències, traçar un pla per cobrirles i comunicarlo a la població.
  • Complir els compromisos adquirits durant la investidura i preparar-se per a un embat democràtic, tot activant totes les capacitats institucionals, que han d'estar llestes, alineades i lleials a la majoria independentista del Parlament de Catalunya i del Govern de la Generalitat quan sigui necessari.
  • Materialitzar la unitat d'acció estratègica entre les institucions, els partits i les organitzacions socials republicanes en la concreció d'una coordinació permanent i en la definició d'una tàctica específica per a cada actor sobiranista.
  • Posar en marxa l'anunciat Consell de la República i presentar-ne l'estructura i les funcions.
  • Fixar, abans del proper 21 de desembre, una única i nítida estratègia de govern per a la implantació de la República catalana. I que la comparteixi i coordini tàcticament amb tots els actors polítics i entitats compromesos amb la implantació efectiva de la República, declarada el 27-O del 2017.
Si després del 21 de desembre, el Govern persisteix en aquesta disparitat manifesta i desconcertant de criteris estratègics de futur i segueix emprant un llenguatge abrandat en les formes que no es correspon en absolut amb una acció de govern que defuig la desobediència i que, persistint en l'autonomisme, legítima l'acció repressora de l'Estat espanyol, l'Assemblea no acompanyarà el Govern i serem crítics i extremadament exigents en el compliment del seu mandat, amb mobilitzacions que tindran aquesta orientació.

Demanarem al Govern que qui no es vegi amb cor de seguir amb un procés nítid d'accions de govern que condueixin cap a la proclamació efectiva de la República catalana faci un pas al costat, i deixi el seu lloc al Govern a persones que estiguin disposades a una acció més decidida, assumint els riscos propis de la desobediència.

Pla estratègic
Sobre la base de les fortaleses i debilitats identificades i el context actual, l'ANC ha traçat un pla estratègic basat en escenaris. Així, identifica només 3 escenaris que ens portarien a la independència efectiva: Referèndum pactat amb l'Estat espanyol a resultes d'una negociació directa bilateral; referèndum pactat amb l'Estat espanyol forçat per algun organisme internacional i la via unilateral.

L'ANC ha volgut posar en rellevància que ampliar la base social no és un escenari en si mateix. Encara que fóssim el 80 %, la independència no ens vindria donada, sempre hauríem de situar-nos igualment en algun dels 3 escenaris citats. A més, l'ANC entén que destensionar i pretendre una normalització en l'actual context és dilatori i desmobilitza, i no serà efectiu per assolir l'objectiu. 

En referència a l'escenari de referèndum pactat amb l'Estat espanyol, l'ANC considera que totes les manifestacions del Govern del PSOE, així com de la majoria política, social i electoral de l'Estat espanyol, indiquen que aquesta via és malauradament impossible. En referència a l'escenari de referèndum pactat forçat per algun organisme internacional, el considera poc probable atesos els fets d'octubre, però sí que creu que hi ha un llindar màxim de vulneració de drets o inestabilitat econòmica que podria fer que aquest escenari es produís. Per tant, l'Assemblea considera la via unilateral com l'escenari més probable i l'únic que depèn de nosaltres i ens permet ser proactius, ateses la incapacitat del Govern espanyol d'oferir absolutament res i de renunciar a la seva cara més repressora, així com les seves debilitats pel que fa a la governabilitat. Tot i això, l'entitat estaria disposada a renunciar a la unilateralitat si qualsevol dels dos primers escenaris es convertissin, en els propers 6 mesos, en realitats tangibles i declarades sense cap marge d'ambigüitat per part dels actors implicats (Govern català, Govern espanyol, potencial mediador).

Així doncs, l'Assemblea considera que, perquè la via unilateral es desenvolupi amb èxit, cal idealment alinear els actors clau següents: Govern, Parlament, institucions i ciutadania mobilitzada. Una vegada alineats, cal revalidar la declaració d'independència al Parlament i publicar-la al DOGC, fer una proclamació solemne de la República Catalana davant del món i demanar el reconeixement internacional de la independència de Catalunya, constituint-se en Estat, baixar la bandera espanyola del Palau de la Generalitat i Parlament, publicar els decrets de desplegament de la Llei de transitorietat jurídica, deixar en llibertat els presos i preses polítics i organitzar el retorn dels exiliats i exiliades.

Per tal de seguir avançant en el desenvolupament de la via unilateral, l'ANC treballarà 12 línies d'actuació claus i prioritàries. Entre elles destaquem que l'ANC desenvoluparà projectes que facin tangible la República Catalana pels ciutadans, en què s'afavoreixi una economia menys dependent dels poders polítics espanyols i dels oligopolis rendistes. Així mateix, es farà la màxima amplificació interna i internacional davant el judici als ostatges polítics, es potenciaran les eleccions primàries per a les Municipals 2019 per assolir el màxim d'alcaldies independentistes i la necessària regeneració democràtica. També es generarà un relat constant per seguir ampliant la majoria social, de manera no reactiva sinó positiva i propositiva. Es denunciarà, davant els organismes internacionals, la situació de vulneració de drets civils i polítics dels ciutadans catalans. Així mateix, es mantindrà la mobilització ciutadana.

En el front institucional, l'ANC demana al Govern, al Parlament i als partits independentistes que exerceixin un lideratge clar i efectiu que no tingui missatges contradictoris entre el que es diu i el que es fa realment. Així mateix, demana al Govern que es prepari per a la via unilateral sense més dilacions i que treballi en aquells àmbits que s'han de reforçar per garantir la proclamació i el funcionament inicial de la República.
L'ANC vol enviar un missatge a tot l'independentisme que, si els tres actors, Govern, Parlament i societat civil, ens preparem amb responsabilitat i rigor en l'escenari de la unilateralitat, arribarem a l'objectiu de fer efectiva la República Catalana, igual com vam ser capaços de fer el referèndum de l'1 d'Octubre en les condicions més adverses.

Secretariat Nacional
Assemblea Nacional Catalana

dimecres, 3 d’octubre del 2018

La societat civil republicana envia un avís al Govern: “la paciència s’ha acabat”




“ERC i PDeCAT, la paciència s’ha acabat”. Aquesta consigna s’ha sentit avui en molts dels actes celebrats arreu de Catalunya pel primer aniversari de l’1-O. L’independentisme civil ha interpel·lat -de manera directa- el Govern de la Generalitat per demanar-li accions concretes per implementar la República guanyada en la jornada del referèndum.
Els avisos a l’executiu de Torra han estat constants durant tot el dia, arribant a convertir-se en un gran clam en la manifestació celebrada al vespre a Barcelona. Tant els que s’han concentrat al davant de la ‘Jefatura Superior de Policia’ de la Via Laietana com els que han arribat fins a les portes del Parlament, han cridat ben fort que els polítics independentistes han de decidir entre desobeir a l’Estat espanyol o dimitir.

De fet, dos fets ocorreguts avui han estat paradigmàtics de la situació: que milers de persones hagin decidit ignorar les consignes de l’ANC per desviar el recorregut oficial de la manifestació fins a la seu de la policia espanyola a Catalunya i que una de les persones que llegia el manifest a l’acte del Parc de la Ciutadella (representant dels CDR) s’hagi saltat el guió per demanar la dimissió del conseller d’Interior, Miquel Buch, per les càrregues dels Mossos d’Esquadra en manifestacions sobiranistes. “Mori el mal Govern”, deia una de les pancartes més fotografiades de la concentració al davant del Parlament.