La
instrucció que du a terme el jutge espanyol està carregada d'errors
Pablo Llarena, jutge del Tribunal Suprem que porta la
causa contra “el Procés” i que manté a presó els presos polítics del govern
legítim català i els dos activistes civils, acumula un seguit de bunyols durant
la instrucció contra l’independentisme que estan convertint el processament en
quelcom esperpèntic i grotesc. Aquí us fem un resum dels 5 nyaps que ja acumula
Llarena i que es veuen amb estupefacció des de molts estaments de la societat
catalana i europea.
1-
Modificació del número d’expedient de la causa
Segons ha publicat Dirario16, Pablo Llarena va
manipular el número d’identificació de la causa del Procés. Aquest número és el
mateix que el del registre general d’entrada d’assumptes, i la seva manipulació
està expressament prohibida al Reglament d’Aspectes Accessoris de
l’Administració de Justícia. La causa del Procés hauria d’haver portat com a
número d’identificació la Causa especial “3/2017” i no la “20.907/2017”.
Segons el mitjà citat, la intenció de Llarena era
amagar la causa perquè resultés impossible, o molt difícil, comprovar després
el compliment de les normes de repartiment i assignació de ponències per part
de l’òrgan judicial. A més, s’hauria alterat l’ordre d’assignació del cas als
magistrats del TS. Normalment, les causes especials es fan per ordre
d’antiguitat i Pablo Llarena és l’últim de la llista.
2- Euroordre rebutjada per defecte de forma
Pablo Llarena va presentar una euroordre quan el
govern a l’exili es trobava a Bèlgica però la justícia del país centreeuropeu
la va rebutjar per un defecte de forma. De fet, la petició espanyola patia
greus errors: en la documentació enviada no figurava cap ordre de detenció al
territori espanyol, premissa necessària per emetre qualsevol ordre de detenció
europea segons la directiva del Consell Europeu. Per això, el fiscal belga va
preguntar Llarena quina és la reclamació que se sustenta l’euroordre i el magistrat
espanyol va respondre que era la seva interlocutòria de processament. Però a la
seva resposta, Llarena va escriure a la casella de la data, una xifra
impossible, vaja, del futur: el “21/11/2018” i el fiscal belga va entendre que
era una nova errada perquè Llarena va escriure la interlocutòria el 21 de març
de 2018.
3- Confiar en Alemanya com a “gran estrateg”
Sovint, des de la caverna espanyola, s’ha descrit
Pablo Llarena com “un gran estrateg” i un gran magistrat preparat de sobres per
a dur a terme una causa tan gran i complexa com aquesta. Però, de moment, les
seves estratègies no han tingut els efectes desitjats. Primer va esdevenir la
riota europea quan va presentar i retirar les euroordres en funció de com
bufava el vent. El revés més sonor va ser quan ‘l’estrateg’ va considerar que
Alemanya entregaria el president Carles Puigdemont. Però el tribunal de
Slesvig-Holstein va considerar que no hi havia delicte de rebel·lió i només de
malversació. Llarena va retirar després l’euroordre.
4- Macroquerella per prevaricar
El jutge Llarena ha rebut una macro-querella
ciutadana. L’associació ‘Querellants per la República’ va presentar una
querella col·lectiva de 60 pàgines contra el jutge del TS per prevaricació amb
l’aval de 3.418 signants. Concretament, la querella posa de manifest que
Llarena i els tres magistrats de la sala segona del Suprem han vulnerat drets
fonamentals dels ciutadans per “impedir l’exercici de drets cívics” dels
votants catalans. També denuncien prevaricació judicial i que es vulnera l’article
de la Constitució que parla del dret a la participació en assumptes públics.
5- Parlar amb els mitjans de comunicació en plena
instrucció
El 23 de
febrer d’enguany, Llarena, després d’un acte a Oviedo, va atendre els mitjans
per a parlar de la causa que instrueix. Mai un jutge en un cas tan mediàtic i
internacionalitat i de transcendència política com aquest havia parlat als
mitjans directament. Un fet que evidenciava la necessitat del jutge de
justificar-se sobre per què creu que no són presos polítics els catalans que
manté a presó preventiva. Un jutge es dirigeix a l’opinió pública a través d’un
cap de premsa o a través de les seves interlocutòries. A més, en cap moment
parlava de presumptes delictes sinó que els donava per fet.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada