'Ho tornarem a fer', una darrera frase que resumeix el
sentit dels al·legats finals dels presos polítics en l'acabament de quatre
mesos de judici
La fredor de Manuel Marchena com a presagi. Després de tota
una tarda amb una càrrega emocional i política altíssima, amb uns al·legats
històrics dels acusats en sengles darreres paraules, el president de la sala
del Tribunal Suprem on s’ha fet durant quatre mesos intensos el judici contra
el procés ha pres la paraula i ha dit amb un fil de veu: ‘Moltíssimes gràcies a
tothom, vist per a sentència.’ La gelor de dos segons del magistrat ha retornat
tothom al punt de partida, ha fet aterrar els pensaments que els discursos dels
presos polítics havien enlairat i ha recordat que després d’aquest judici
polític pesa encara l’amenaça de vint-i-cinc anys de presó per a Oriol
Junqueras; de disset anys per a Carme Forcadell, Jordi Cuixart i Jordi Sànchez;
de setze per a Jordi Turull, Josep Rull, Raül Romeva, Joaquim Forn i Dolors
Bassa; i de set anys per a Carles Mundó, Meritxell Borràs i Santi Vila. Això no
ha canviat pas i el judici s’ha acabat com va començar, amb autoritats a la
sala, amb els passadissos plens, amb programes en directe de televisions
catalanes i espanyoles, i amb una certa (poca) cobertura de mitjans
internacionals. Però amb una cosa que sí que ha canviat a la sala, que no hi
era el 12 de febrer: l’emoció en una banda i les mirades avergonyides i
incòmodes a l’altra.
Javier Zaragoza, el fiscal més agressiu, el qui va parlar de
cop d’estat la setmana passada, iniciador el 2015 i culminador ara de la causa
general contra l’independentisme, no hi era, en aquestes darreres hores de judici.
Tampoc Consuelo Madrigal, dona de confiança del Partit Popular. Hi havia Fidel
Cadena i Jaime Moreno. I han anat rebent les descàrregues que els venien de la
cadira dels testimonis, habilitada avui per al torn de les darreres paraules
dels acusats, que els han demanat, l’un rere l’altre, com podia ser que amb el
que s’ha vist ací durant aquests mesos fossin capaços de mantenir aquestes
acusacions. Amb prou feines Cadena i Moreno si podien mantenir-los la mirada,
sempre baixa, la cara encarcarada i sense moure’s ni un mil·límetre de la
cadira.
Avui els presos s’han pogut expressar sense que Marchena els
interrompés dient que allò era impertinent, a diferència de les declaracions
que van fer al començament de la vista. Aquests al·legats finals rarament tenen
cap validesa jurídica ni influeixen els jutges a l’hora de deliberar ni de
dictar sentència, i aquesta és la idea que transmetia el president del
tribunal, que ha anat sentint totes les intervencions amb un posat d’escoltar
atentament, amb la barbeta descansant al palmell de la mà i els ulls mig clucs,
com de no clissar-hi bé, amb un posat d’altivesa, de mirar-s’ho des d’aquesta
posició seva per damunt de tothom. Tots els magistrats atents, amb mirada greu,
algun prenent notes, Marchena amb la satisfacció d’haver tingut controlada la
situació en tot moment, i a Madrid ja hi ha qui li vol dedicar carrers i tot.
La sorprenent brevetat de Junqueras
Junqueras ha tornat a parlar a la sala, ‘per segona i
darrera vegada en aquest judici’. Ha estat el qui ha intervingut primer però
sorprenentment amb més brevetat. Ha volgut ser discret, en un discurs de quatre
minuts escassos en què ha començat amb una citació del cançoner de Petrarca,
convidant a escoltar, recordant que votar o que defensar la República no pot
pas ser un delicte i dient que el conflicte ha de sortir de l’àmbit judicial i
resoldre’s políticament.
Ha tornat a seure aquesta tarda als bancs centrals de la
sala, els dels acusats, després d’haver passat els quatre mesos darrere el seu
advocat, Andreu Van den Eynde. Romeva ha parlat tot seguit, i ha estat més dur,
adreçant-se als fiscals, acusant-los d’exagerar i de tergiversar en cerca d’un
escarment i del càstig contra una ideologia. Ha acabat amb un oferiment de mà
oberta, com el que va fer el seu advocat ahir, reblant una tomb estratègic
final de la defensa seva i de Junqueras de concòrdia, per a dir al tribunal que
té a les seves mans la solució o la perpetuació del problema.
‘No es persegueixen idees polítiques, va dir la fiscalia. En
dubto’, ha dit Joaquim Forn, ell que és un dels exponents més clars, més
literals, d’aquesta persecució. Perquè, tal com ha recordat, el jutge
instructor Pablo Llarena va arribar a escriure en una interlocutòria del febrer
del 2018 que no el deixava anar en llibertat provisional, malgrat haver
renunciat a l’activitat política, perquè la seva ideologia independentista, el
seu anhel d’una Catalunya independent, no s’havia esvaït. Forn ha deixat damunt
la taula la part més vergonyosa d’una instrucció que estigmatitza Marchena i
tot el tribunal. ‘Però després de dinou mesos de presó, els meus ideals
continuen ferms’, ha reblat.
La veu esquinçada de Turull
Heus ací una constant en les intervencions que hi ha hagut
tot seguit, començant pel vibrant i emotiu discurs de Jordi Turull: que tota
aquesta repressió no els ha servit de res, perquè l’independentisme continua
guanyant eleccions i perquè els principals acusats d’aquesta causa, bo i sabent
que poden ser condemnats a molts anys de presó, mantenen la determinació de
treballar perquè Catalunya sigui independent. ‘No escapçareu la voluntat de
decidir del poble Catalunya. La societat catalana és adulta’, ha dit Jordi Turull.
Ha estat el primer de fer una bona part del discurs fitant els fiscals, que no
sabien on mirar. ‘Voleu un escarment costi què costi. Que digueu que un
referèndum és un delicte per més que sigui despenalitzar fa pànic. Teniu un
desconeixement que fa vergonya del funcionament de la Generalitat o del
Parlament de Catalunya…’
Fins que se li ha esqueixat la veu, emocionat quan volia
expressar la gratitud envers la seva família, la seva muller, les seves filles.
‘La meva família és el millor regal que m’ha fet la vida… Elles ja saben què
els vull dir.’ L’impacte personal, familiar, de persones que fa tres-cents,
quatre-cents, cinc-cents, sis-cents dies que són en presó preventiva s’ha fet
sentir en aquesta sala, davant la incomoditat permanent dels fiscals, el posat
hieràtic de Marchena i les llàgrimes als ulls d’alguns advocats que en alguns
casos han estat també amics dels presoners. L’impacte familiar que també ha fet
avinent Josep Rull: ‘Vosaltres heu decidit que jo no vegi créixer els meus dos
fills, de 4 i 10 anys, però no impedireu que els doni el testimoni d’un
compromís per la lluita democràtica, apassionada, perquè demà puguin viure en
un país millor i lliure, en una república catalana en què ningú no pugui ser
empresonat per les seves idees. Ens en sortirem. Després de nosaltres en
vindran més.’
‘No voldria ser a la vostra pell’
L’impacte de veure algú com Dolors Bassa, professora,
acusada de rebel·lió per una vaga general concertada amb sindicats i patronals.
‘Sóc innocent, ho dic amb veu clara’, ha expressat, mirant fit a fit Marchena.
‘No voldria que la meva néta de quatre anys hagués de sentir res sobre un
procés contra Catalunya quan llegeixi els llibres d’història. Això depèn de la
vostra sentència. La sentència pot ser una solució. No seria la meva llibertat,
sinó la llibertat de moltes persones.’ La interpel·lació directa als magistrats
ha estat constant, com la que ha fet Jordi Sànchez: ‘Jo crec que no podeu
resoldre el problema, perquè és polític. Però teniu la responsabilitat de no
agreujar la crisi política. No m’agradaria ser a la vostra pell per a donar
resposta a això que s’ha suscitat aquests mesos aquí.’
La majoria duia un full amb anotacions, també Meritxell
Borràs, Santi Vila i Carles Mundó, els tres acusats de la darrera fila, els qui
són en llibertat provisional, demanant també al tribunal que aturi la
repressió, que no empitjori el conflicte polític amb la decisió que pugui
prendre amb la sentència. No duia cap anotació Carme Forcadell, que ha fet una
intervenció impressionant, deixant caure, com lloses, les paraules de condemna
contra la seva situació injusta, mirant sense parpellejar adés Marchena adés
els fiscals, dient-los que ells saben i ella sap que l’han jutjada ací per
rebel·lió perquè és qui és i no pas pel que va fer. Ella jutjada ací, els
altres membres de la mesa, al TSJC per desobediència. ‘En aquest judici s’ha
fet un esforç extraordinari per visibilitzar-me, que sortís el meu nom tantes
vegades com fos possible, per diferenciar-me dels companys de la mesa, per incriminar-me,
sense cap prova. Sembla que no hagi servit de res aquest judici; han passat
testimonis, i no ha servit de res, les acusacions tenien l’oportunitat de
canviar l’escrit, i no ho van fer, Tenien la fèrria voluntat d’incriminar-me.’
Cuixart a Marchena: ‘Ho tornarem a fer’
I Cuixart, tal com va passar el 12 de febrer, ha anat un pas
més enllà, fent un discurs intens i apassionat. I ara sí que ha pogut condemnat
de viva veu l’actitud de Felipe VI el 3 d’octubre, sense que aquesta vegada
Marchena el tallés. Als magistrats els han molestat les paraules de Cuixart:
‘El discurs del rei espanyol va ser d’una gran profunditat? Sí, sí, i d’una
enorme decepció, de molta gent, perquè va avalar la impunitat de la brutalitat
policíaca. És que les imatges eren molt potents, i fou una oportunitat que va
deixar perdre el cap d’estat…’, ha dit el president d’Òmnium. ‘No renunciem a
la condició de presos polítics. És un judici a la democràcia. Això que fem és
exercir drets fonamentals.’ Cuixart parlava amb rapidesa i claredat, ara
parlant als fiscals: ‘Jo us anava escoltant; dèieu que jo feia crides a la
mobilització permanent. És que és veritat! És clar que ho vaig fer! I tinc
l’obligació de tornar-ho a fer, la mobilització permanent, cívica, pacífica… Sí, senyors fiscals, la mobilització
permanent, i el dret de protestar. Voleu que la gent deixi de protestar, i no
deixarem de protestar. Estem obligats a continuar protestant perquè els nostres
fills també puguin protestar.’
I en acabat ha mirat Marchena per a recordar-li el tort que
va fer a Marina Garcés. I per a dir-li això: ‘La meva prioritat no és sortir
presó. Som en una causa col·lectiva i de la decisió del tribunal en traurem una
lliçó, i us vull dir que la meva prioritat és continuar lluitant en la
resolució del conflicte. Estic convençut que ho tornarem a fer.’ Una darrera
frase que resumeix el sentit d’aquestes darreres paraules, que el tribunal ha
escoltat però que no ha apuntat, perquè la decisió és possible que ja hagi
estat presa. Ara els queda escriure-la i culminar el càstig. ‘Vist per a
sentència’, ha dit Marchena amb una veu freda i apagada. ‘Desallotgeu la sala’.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada