El partit de Rivera equipara independentisme amb terrorisme i posa el
president Torra en el punt de mira de la repressió *** El pacte de
Compromís amb Errejón no afectarà el Botànic *** La renúncia al català
com a requisit per a dirigir l'ICIB origina una tempesta política
TEMA DEL DIA
Repressió. Václav Havel era un escriptor que no volia ser president, però la història el va convertir en el símbol de la fi d’una època i en l’home que va modernitzar la República Txeca, després d’haver estat víctima de la repressió del comunisme. El primer president de la Txecoslovàquia postcomunista deia que la política no podia ser l’art del possible, especialment si això volia dir especulació, intriga, acords secrets o maniobres pragmàtiques. Havel defensava la visió contrària. La política ha de ser ‘l’art de l’impossible, l’art de millorar el món i a nosaltres mateixos’. L’escriptor ha estat citat avui pel president Torra en el debat de política general per subratllar la coincidència amb les seves tesis. Tampoc Torra no volia ser president i s’hi va trobar. Havel va acabar essent un símbol.
El president de la Generalitat s’aferra a l’art de l’impossible per mantenir una legislatura sense majoria, respondre a la sentència del Tribunal Suprem i a l’amenaça de ser inhabilitat i exercir l’autodeterminació. Una agenda de desafiaments i entrebancs que sembla difícil de superar. De moment, Torra ha guanyat temps per encarar-ho. La convocatòria de les eleccions espanyoles el 10 de novembre ha esvaït les pressions d’ERC d’avançar les eleccions catalanes, si més no fins l’any que ve. El fracàs de Sánchez dóna oxigen a Torra, que ja es vanta d’haver sobreviscut a dos presidents: Rajoy i Sánchez. Els qui el feien mort el primer dia encara esperen.
Malgrat l’allunyament de la temptació electoral, Torra té tres espases de Dàmocles que pengen sobre el seu cap. Per ordre cronològic, la primera serà la sentència del Suprem, que requerirà una resposta institucional –oficialment encara no pactada– entre els socis de govern; avui s’han vist gests d’acostament entre Junts per Catalunya, ERC i la CUP en aquest àmbit, pactant una resolució conjunta sobre l’amnistia. Torra té la seva, de proposta, però en el discurs no l’ha explicada, perquè en aquesta etapa del procés no cal explicar-ho tot. Més aviat a l’inrevés. Un punt de clandestinitat és necessari per a evitar la repressió, que augmenta, com s’ha vist aquesta setmana.
La segona espasa de Dàmocles de la legislatura serà el pressupost. Avui Torra s’ha ofert a pactar-lo amb els comuns i la CUP, i ha obert la porta a augmentar l’IRPF i crear nous imposts ambientals. Unes concessions que difícilment satisfaran comuns o cupaires; i en el context d’espoliació fiscal de Catalunya, proposar d’augmentar imposts és delicat, com ha reconegut el president. I fer-ho mentre Andalusia i Madrid els abaixen és una aixecada de camisa. Tampoc no hi donarà suport el PSC, que amb una mà ofereix diàleg i amb l’altra avala la repressió. Poc marge té el govern per a aprovar un pressupost que pot prorrogar, però que tornarà a servir d’excusa per a demanar eleccions anticipades.
Tot això ho ha de gestionar el president Torra, pendent d’una tercera espasa de Dàmocles: un judici amb amenaça d’inhabilitació. Un judici que, com ha recordat en la seva intervenció, ha passat d’interessar molt el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya –que inicialment l’havia convocat avui, amb una tramitació accelerada– a deixar-lo per a després de les eleccions espanyoles. Torra no volia ser president però n’ha assumit el càrrec i ara és l’enemic a abatre. No el controla ningú i això el fa perillós, no solament per als unionistes.
El to de l’oposició ha estat extremadament agressiu, recuperant escenes de la tardor del 2017, que després van servir per a justificar el fals relat judicial de la repressió. La nova portaveu de Ciutadans, Lorena Roldán, ha equiparat sense escrúpols independentisme amb terrorisme, i ha fet Torra màxim responsable dels ‘escamots violents’ dels CDR, mentre exhibia impúdicament la foto de l’atemptat d’ETA a la caserna de Vic. Roldán ha acabat la intervenció dient a Torra: ‘La pròxima vegada que ens tornem a veure potser serà massa tard.’ Una amenaça en tota regla. Ciutadans és el braç polític de la Guàrdia Civil.
https://www.vilaweb.cat/noticies/ciutadans-es-el-brac-politic-de-la-guardia-civil/
TEMA DEL DIA
Repressió. Václav Havel era un escriptor que no volia ser president, però la història el va convertir en el símbol de la fi d’una època i en l’home que va modernitzar la República Txeca, després d’haver estat víctima de la repressió del comunisme. El primer president de la Txecoslovàquia postcomunista deia que la política no podia ser l’art del possible, especialment si això volia dir especulació, intriga, acords secrets o maniobres pragmàtiques. Havel defensava la visió contrària. La política ha de ser ‘l’art de l’impossible, l’art de millorar el món i a nosaltres mateixos’. L’escriptor ha estat citat avui pel president Torra en el debat de política general per subratllar la coincidència amb les seves tesis. Tampoc Torra no volia ser president i s’hi va trobar. Havel va acabar essent un símbol.
El president de la Generalitat s’aferra a l’art de l’impossible per mantenir una legislatura sense majoria, respondre a la sentència del Tribunal Suprem i a l’amenaça de ser inhabilitat i exercir l’autodeterminació. Una agenda de desafiaments i entrebancs que sembla difícil de superar. De moment, Torra ha guanyat temps per encarar-ho. La convocatòria de les eleccions espanyoles el 10 de novembre ha esvaït les pressions d’ERC d’avançar les eleccions catalanes, si més no fins l’any que ve. El fracàs de Sánchez dóna oxigen a Torra, que ja es vanta d’haver sobreviscut a dos presidents: Rajoy i Sánchez. Els qui el feien mort el primer dia encara esperen.
Malgrat l’allunyament de la temptació electoral, Torra té tres espases de Dàmocles que pengen sobre el seu cap. Per ordre cronològic, la primera serà la sentència del Suprem, que requerirà una resposta institucional –oficialment encara no pactada– entre els socis de govern; avui s’han vist gests d’acostament entre Junts per Catalunya, ERC i la CUP en aquest àmbit, pactant una resolució conjunta sobre l’amnistia. Torra té la seva, de proposta, però en el discurs no l’ha explicada, perquè en aquesta etapa del procés no cal explicar-ho tot. Més aviat a l’inrevés. Un punt de clandestinitat és necessari per a evitar la repressió, que augmenta, com s’ha vist aquesta setmana.
La segona espasa de Dàmocles de la legislatura serà el pressupost. Avui Torra s’ha ofert a pactar-lo amb els comuns i la CUP, i ha obert la porta a augmentar l’IRPF i crear nous imposts ambientals. Unes concessions que difícilment satisfaran comuns o cupaires; i en el context d’espoliació fiscal de Catalunya, proposar d’augmentar imposts és delicat, com ha reconegut el president. I fer-ho mentre Andalusia i Madrid els abaixen és una aixecada de camisa. Tampoc no hi donarà suport el PSC, que amb una mà ofereix diàleg i amb l’altra avala la repressió. Poc marge té el govern per a aprovar un pressupost que pot prorrogar, però que tornarà a servir d’excusa per a demanar eleccions anticipades.
Tot això ho ha de gestionar el president Torra, pendent d’una tercera espasa de Dàmocles: un judici amb amenaça d’inhabilitació. Un judici que, com ha recordat en la seva intervenció, ha passat d’interessar molt el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya –que inicialment l’havia convocat avui, amb una tramitació accelerada– a deixar-lo per a després de les eleccions espanyoles. Torra no volia ser president però n’ha assumit el càrrec i ara és l’enemic a abatre. No el controla ningú i això el fa perillós, no solament per als unionistes.
El to de l’oposició ha estat extremadament agressiu, recuperant escenes de la tardor del 2017, que després van servir per a justificar el fals relat judicial de la repressió. La nova portaveu de Ciutadans, Lorena Roldán, ha equiparat sense escrúpols independentisme amb terrorisme, i ha fet Torra màxim responsable dels ‘escamots violents’ dels CDR, mentre exhibia impúdicament la foto de l’atemptat d’ETA a la caserna de Vic. Roldán ha acabat la intervenció dient a Torra: ‘La pròxima vegada que ens tornem a veure potser serà massa tard.’ Una amenaça en tota regla. Ciutadans és el braç polític de la Guàrdia Civil.
https://www.vilaweb.cat/noticies/ciutadans-es-el-brac-politic-de-la-guardia-civil/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada