Luxemburg reconeix la immunitat del líder d’ERC i conclou que el Suprem l’havia d’haver alliberat per anar a Estrasburg
El jurament de la Constitució no era requisit per ser eurodiputat
L’alt tribunal de la Unió Europea va emetre ahir una sentència històrica que dóna la raó als eurodiputats independentistes vetats per l’estat espanyol Oriol Junqueras, Carles Puigdemont i Toni Comín. Un esperat i imprevisible dictamen que finalment ha defensat el sagrat dret que atorguen les urnes per sobre de les prerrogatives dels estats a imposar requisits addicionals per accedir a l’Eurocambra, com el jurament de la Constitució.
Però, la decisió transcendeix el conflicte entre Catalunya i l’Estat espanyol perquè també amplia la protecció dels membres del Parlament Europeu, inclús abans de l’inici del mandat. La resolució judicial sobre el cas Junqueras marca un abans i un després en el sistema electoral europeuArran d’un recurs de Junqueras contra la negativa del Suprem a alliberar-lo a meitats de juny per fer el jurament de la Constitució que li permetria accedir a l’escó, Manuel Marchena es va veure obligat a preguntar al Tribunal de Justícia de la UE si la seva decisió va ser la correcta o li hauria d’haver concedit el permís penitenciari fruit de la seva immunitat.
Ahir, a primera hora del matí, Luxemburg enviava una resposta molt clara que queia com una bomba a Madrid: Junqueras era eurodiputat, tenia immunitat i el Tribunal Suprem l’havia d’haver alliberat o demanat permís a l’Eurocambra per retenir-lo a la presó.
La gran sala del TJUE considera que el líder d’ERC “va adquirir la condició de membre de Parlament Europeu el 13 de juny de 2019”, quan el van proclamar electe i, com a tal, tenia dret a gaudir de protecció. El tribunal fa aquí una interpretació àmplia del règim d’immunitats atorgant aquest dret abans que comenci la legislatura europea el 2 de juliol per protegir els eurodiputats quan “es dirigeixen a la primera reunió” de l’Eurocambra.
Aquesta immunitat implicava “l’aixecament de la mesura de presó provisional imposada”, diu el TJUE. Però no per anar a jurar la Constitució, sinó per “desplaçar-se al Parlament Europeu” i agafar les credencials. Tanmateix, reconeix que el Suprem també tenia l’opció de demanar ràpidament a l’Eurocambra la “suspensió de la immunitat”, si el que volia era mantenir-lo a la presó. Però en tot cas, el que no podia fer (i va fer) era deixar-lo engarjolat sense el consentiment del Parlament Europeu.
En mans del Suprem
Donat
que les prejudicials són un mecanisme per aclarir la legislació europea
als estats membre, el TJUE simplement trasllada a Madrid la seva
interpretació per resoldre el recurs de Junqueras. No li diu què ha de
fer ara. Però, l’insinua que ha de valorar “els efectes associats a les
immunitats” de Junqueras “en altres procediments”, com el de la causa de
l’1-O, per la qual va ser condemnat el 14 d’octubre.
A més, emfatitza que ho ha de fer respectant el dret europeu, el principi de “cooperació lleial” amb les institucions europees i la condició d’eurodiputat de Junqueras i la seva immunitat.
A més, emfatitza que ho ha de fer respectant el dret europeu, el principi de “cooperació lleial” amb les institucions europees i la condició d’eurodiputat de Junqueras i la seva immunitat.
Constitució prescindible
Amb
diplomàcia i elegància, el tribunal de la UE es va carregar ahir el
jurament de la Constitució com a requisit per accedir a l’Eurocambra. A
diferència de l’Advocat General, els magistrats no es van molestar en
atacar aquesta pràctica, simplement van dir que només importa la
proclamació dels electes (i no la llista definitiva que l’Estat enviava a
Brussel·les amb els que juraven la carta magna). És a dir, que tira
subtilment a la paperera aquest tràmit, evitant ferir les sensibilitats
espanyoles.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada