dilluns, 10 de juny de 2013

La llei Wert i l'Espanya cavernícola


       Totes les iniciatives del govern de Rajoy van en la direcció de pensaments passats, unes vivències que ens explicaven els nostres pares o avis i que mai pensaven que hauríem de viure, això es, el concepte d'una Espanya gran i lliure. I reitero UNA. Aquesta Espanya no s'admet la plurinacionalitat, jo de nena, si que estudiava i estava Franco, que hi havia 4 llengües: Basca, gallega, català i castellà. Però aquest govern va més enllà del franquisme, es dirigeix al segle XIX, on imperaven l'absolutisme i la conseqüent insubmissió social.
Es tanquen en banda en no reconèixer les diferents llengües de l'Estat espanyol, per la seva forma de parlar i expressions recorden a l'Espanya de l'antiga Castella, societat tancada on les hi hagi, però que en gens reflecteix als espanyols que és molt més àmplia.


        A Catalunya, una gran majoria almenys, tenim la sensació de que hem estat 30 anys enganyats, ens han utilitzat per fer créixer Espanya i ara ens ofeguen perquè desapareguem del mapa.
L'última llei del ministre Wert, per cert que el document íntegrament és clavat a un que pertany a FAES i amb això queda tot dit, és un atac polític, no solament de Wert, sinó per tots, tant del PP com de l'oposició. "Quien calla atorga" diu el refrany espanyol, doncs tots callen.
El govern català sap, com ho sap el govern espanyol, que les competències de l'estatut són llei i que no pot una altra llei desacreditar-la.

        Diuen que és pel fracàs escolar; mentida!, és una reforma política res té a veure amb l'educació. En el cas de Catalunya ja va dir en el seu moment, que cal espanyolitzar-nos. És això educació o política? i de pas ens escombren del mapa cap a la construcció de la UNA- Espanya.
Per cert, la llei de Wert ha estat rebutjada per totes les forces polítiques de Catalunya, excepte PP i Ciudadans. Però al PP els és igual, perquè no reconeixen al govern català com a tal, no fan més que desautoritzar-ho una vegada i una altra, menyspreant la seva autoritat, la poca que ens queda, perquè som gestors del govern de Madrid, però fins a això els molesta, volen la nostra aniquilació.

       Per això hem de pensar i reflexionar que volem per al futur dels nostres fills, l'Espanya absolutista del segle XIX o lluitar i arriscar-nos per aconseguir una Catalunya lliure i amb futur.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada