Un país Catalunya, una
llengua el català, un ball la Sardana, un somni la llibertat.
Totes les iniciatives del govern de Rajoy van en la direcció de pensaments passats, un passat i unes vivències que ens explicaven els nostres pares o avis i que mai pensaven que hauríem de viure, això és, el concepte d'una Espanya gran i lliure. I reitero UNA. Aquesta Espanya no admet la plurinacionalitat. Quan estudiava en època de Franco, hi havia 4 llengües: Basca, gallega, català i castellà. Però aquest govern va més enllà del franquisme, es dirigeix al segle XIX, on imperaven l'absolutisme i la consegüent insubmissió social. Es tanquen en banda perquè no reconeixen les diferents llengües de l'Estat espanyol, és més, per la seva forma de parlar i expressar-se recorden a l'Espanya de l'antiga Castella, societat tancada on les hagi, però que en gens reflecteix als espanyols amb la seva amplitud territorial.
L'última llei del ministre Wert, que per cert, el document íntegrament és clavat a un que pertany a FAES i amb això queda tot dit, són innombrables els atacs rebuts en contra de l'emersió lingüística a Catalunya, ens alarma veure com l'assetjament a la nostra llengua és real, que volen que el nostre sistema d'ensenyament desaparegui. Sentències del Tribunal superior de Justícia de Catalunya ens dóna la raó, ja que el govern català té la competència amb l'àmbit d'ensenyament. No han servit de res o de molt poc, totes aquestes respostes a favor per part de la justícia, perquè els atacs són continues una vegada i una altra, solament estem allargant la seva imposició.
Moltes són les entitats i associacions que han fet arribar les seves veus en rebuig a aquesta llei. El lema "Per un país de tots, decidim escola catalana" ha recorregut tots les escoles, places i racons de Catalunya. La plataforma "Som escola" ha fet una magnífica labor, aconseguint que famílies senceres s'uneixin per garantir el model lingüístic català.
Totes les iniciatives del govern de Rajoy van en la direcció de pensaments passats, un passat i unes vivències que ens explicaven els nostres pares o avis i que mai pensaven que hauríem de viure, això és, el concepte d'una Espanya gran i lliure. I reitero UNA. Aquesta Espanya no admet la plurinacionalitat. Quan estudiava en època de Franco, hi havia 4 llengües: Basca, gallega, català i castellà. Però aquest govern va més enllà del franquisme, es dirigeix al segle XIX, on imperaven l'absolutisme i la consegüent insubmissió social. Es tanquen en banda perquè no reconeixen les diferents llengües de l'Estat espanyol, és més, per la seva forma de parlar i expressar-se recorden a l'Espanya de l'antiga Castella, societat tancada on les hagi, però que en gens reflecteix als espanyols amb la seva amplitud territorial.
L'última llei del ministre Wert, que per cert, el document íntegrament és clavat a un que pertany a FAES i amb això queda tot dit, són innombrables els atacs rebuts en contra de l'emersió lingüística a Catalunya, ens alarma veure com l'assetjament a la nostra llengua és real, que volen que el nostre sistema d'ensenyament desaparegui. Sentències del Tribunal superior de Justícia de Catalunya ens dóna la raó, ja que el govern català té la competència amb l'àmbit d'ensenyament. No han servit de res o de molt poc, totes aquestes respostes a favor per part de la justícia, perquè els atacs són continues una vegada i una altra, solament estem allargant la seva imposició.
Moltes són les entitats i associacions que han fet arribar les seves veus en rebuig a aquesta llei. El lema "Per un país de tots, decidim escola catalana" ha recorregut tots les escoles, places i racons de Catalunya. La plataforma "Som escola" ha fet una magnífica labor, aconseguint que famílies senceres s'uneixin per garantir el model lingüístic català.
Som un país d'unió, on tots els nens tenen la mateixa oportunitat, siguin d'on siguin, vengin d'on vengin. Durant molts anys això s'ha aconseguit amb èxit. La presidenta d'Òmnium Cultural, Muriel Casals, ha dit que la llei catalana asegurava: "que tots els nens acabin la secundària sent competents en català i en castellà i que no calia que cap jutge establís cap proporció".
Diuen que és pel fracàs escolar; mentida!, és una reforma política, res té a veure amb l'educació. En el cas de Catalunya ja va dir en el seu moment, que cal espanyolitzar-nos. És això educació o política?, i de pas ens escombren del mapa cap a la construcció de l'Espanya única.
Per això hem de pensar i reflexionar que volem per al futur dels nostres fills, l'Espanya absolutista del segle XIX o lluitar i arriscar-nos per aconseguir una Catalunya lliure i amb futur. La llengua és la nostra identitat, és la sang que corre per les nostres venes i far que estiguem vius. LA LLENGUA NO ES TOCA.
Tessa Barlo
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada