dimarts, 16 de juny de 2015

Joan Iglesias presenta el seu llibre sobre la hisenda pròpia






Amb un discurs didàctic i divulgatiu, ple d’exemples i en molts moments divertit, l’autor del llibre Una hisenda a la catalana. Preguntes i respostes sobre la hisenda pròpia, el santcugatenc Joan Iglesias, va dedicar-se ahir a dissipar dubtes i aclarir que passa’t el 27-S, es posoble tindre  unes estructures bàsiques d’estat.

Iglesias, inspector d’hisenda i encarregat de dissenyar les línies mestres de la hisenda catalana, va explicar les bases d’aquesta administració a la sala Enric Granados, dins del cicle de debats de l’ANC Cerdanyola El país que volem.

Dues van ser les conclusions de la xerrada: no hi ha estat propi sense hisenda pròpia i que ja la tenim perquè hiseenda es la gen, ara ens falta poguer administarla i la bona gestió depèn, al capdavall, de la consciència fiscal dels contribuent català.

Segons l’inspector, no cal patir, perquè si Catalunya esdevé independent ja tenim els pilars que han de formar la hisenda pròpia. Ho tenim tot, només ens falta que els impostos queden a Catalunya per poguerlos gestionà.

 

Lluitador de Sumo o peix petit

Primera idea de la nit, Hisenda no és el mateix que una agència tributària. «Hisenda som tots» va dir, recordant el popular eslògan dels anys 80. Perquè el públic arribes a aquesta mateixa conclusió va equiparar l’administració amb un lluitador de Sumo devant d'un nen, per tant ens far "por" Perquè no ho miren al reves?  i després li va donar la volta: som 52 M de contribuents davant dels 25.000 d’hisenda.

En el procés recaptatori hi intervenen quatre actors: els contribuents, les empreses, que són qui recapten els impostos, les entitats que recapten de les empresari el Parlament, que prepara les lleis perquè tothom compleixi. Tot això, “ja ho tenim a Catalunya” va sostenir Iglesias,  i l'ultim que paga, el banc que ha recaptat de les empreses ho far "Al banco de España" no far falta un edifici tan gran per gestionar el que no és més que una dotzena de comptes. I Això ho podrem tindre en un moment.

Ho hem tingut sempre, i només cal la sobirania per administrar-ho”, s’aconseguirà amb la independència, si el 27-S una majoria de població vota en aquest sentit, va senyalar.

A més va assegurar que els recursos recaptats actualment via impostos són suficients per mantenir les despeses d’un estat: els serveis públics que percep la ciutadania, les pensions, i totes les estructures d’estat i “encara hi hauria superàvit” va remarcar.

Pel que fa a l’agència tributària, que controla el funcionament d’un sistema que va sol, Catalunya disposa d’aquest organisme des del 2007. “El que cal és donar-li feina perquè creixi”, va afegir amb to jocós. Iglesias, que assessora al president Artur Mas, autor del pròleg del llibre presentat ahir, explica que el control que exerceix l’agencia tributària es pot fer a partir de dos models.

El primer, el que aplica la hisenda espanyola, basat en la desconfiança, la persecució del frau i la sanció. El segons, el que proposa l’inspector i llicenciat en dret santcugatenc, té com a paraula clau la confiança. El control se substitueix per la cooperació i l’incentiu. És el model que usen països com Austràlia o Suïssa on el frau fiscal és menor. Així, l’èxit o el fracàs estaria en mans de “la consciència fiscal dels ciutadans” que s’hauria de fomentar amb transparència — “una majoria compleix la llei perquè sap quin sentit té”— i amb gestions similars a la del Servei Català de Trànsit. “L’important no són els infractors sinó els conductors que ho fan bé i el fet que no hi hagin accidents”, va dir a talld’exemple.


Joan Iglesias que ha estat professor de Dret Tributari a la facultat de Dret de la UAB, és el director del Programa per la definició d’un nou model d’Administració Tributària de Catalunya.

 


 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada