Amb un discurs didàctic i divulgatiu, ple d’exemples i
en molts moments divertit, l’autor del llibre Una hisenda a la catalana.
Preguntes i respostes sobre la hisenda pròpia, el santcugatenc Joan
Iglesias, va dedicar-se ahir a dissipar dubtes i aclarir que passa’t el
27-S, es posoble tindre unes estructures
bàsiques d’estat.
Iglesias, inspector d’hisenda i encarregat de
dissenyar les línies mestres de la hisenda catalana, va explicar les bases
d’aquesta administració a la sala Enric Granados, dins del cicle de debats de
l’ANC Cerdanyola El país que volem.
Dues van ser les conclusions de la xerrada: no hi ha
estat propi sense hisenda pròpia i que ja la tenim perquè hiseenda es la gen,
ara ens falta poguer administarla i la bona gestió depèn, al capdavall, de la
consciència fiscal dels contribuent català.
Segons l’inspector, no cal patir, perquè si Catalunya
esdevé independent ja tenim els pilars que han de formar la hisenda pròpia. Ho
tenim tot, només ens falta que els impostos queden a Catalunya per poguerlos
gestionà.
Lluitador de Sumo o peix petit
Primera idea de la nit, Hisenda no és el mateix que
una agència tributària. «Hisenda som tots» va dir, recordant el popular
eslògan dels anys 80. Perquè el públic arribes a aquesta mateixa conclusió va equiparar
l’administració amb un lluitador de Sumo devant d'un nen, per tant ens far
"por" Perquè no ho miren al reves? i després li va donar la volta: som 52 M de
contribuents davant dels 25.000 d’hisenda.
En el procés recaptatori hi intervenen quatre actors:
els contribuents, les empreses, que són qui recapten els impostos, les entitats
que recapten de les empresari el Parlament, que prepara les lleis perquè tothom
compleixi. Tot això, “ja ho tenim a Catalunya” va sostenir Iglesias,
i l'ultim que paga, el banc que ha
recaptat de les empreses ho far "Al banco de España" no far falta un
edifici tan gran per gestionar el que no és més que una dotzena de comptes. I
Això ho podrem tindre en un moment.
“Ho hem tingut sempre, i només cal la sobirania per
administrar-ho”, s’aconseguirà amb la independència, si el 27-S una majoria
de població vota en aquest sentit, va senyalar.
A més va assegurar que els recursos recaptats
actualment via impostos són suficients per mantenir les despeses d’un estat:
els serveis públics que percep la ciutadania, les pensions, i totes les
estructures d’estat i “encara hi hauria superàvit” va remarcar.
Pel que fa a l’agència tributària, que controla el
funcionament d’un sistema que va sol, Catalunya disposa d’aquest organisme des
del 2007. “El que cal és donar-li feina perquè creixi”, va afegir amb to
jocós. Iglesias, que assessora al president Artur Mas, autor del pròleg
del llibre presentat ahir, explica que el control que exerceix l’agencia
tributària es pot fer a partir de dos models.
El primer, el que aplica la hisenda espanyola, basat
en la desconfiança, la persecució del frau i la sanció. El segons, el que
proposa l’inspector i llicenciat en dret santcugatenc, té com a paraula clau la
confiança. El control se substitueix per la cooperació i l’incentiu. És el
model que usen països com Austràlia o Suïssa on el frau fiscal és menor. Així,
l’èxit o el fracàs estaria en mans de “la consciència fiscal dels ciutadans”
que s’hauria de fomentar amb transparència — “una majoria compleix la llei
perquè sap quin sentit té”— i amb gestions similars a la del Servei Català
de Trànsit. “L’important no són els infractors sinó els conductors que ho
fan bé i el fet que no hi hagin accidents”, va dir a talld’exemple.
Joan Iglesias que ha estat professor de Dret Tributari a la facultat de Dret de la UAB, és el director del Programa per la definició d’un nou model d’Administració Tributària de Catalunya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada