S’acosten dates assenyalades. El Nadal
arriba ple d’il·lusions, però també carregat d’impostures lingüístiques. Sentim
dir barbarismes tot l’any. Ara bé, les festes nadalenques concentren una
quantitat de barbaritats i barrabassades especialment irritants. Us n’hem triat
cinc.
1. Nadals*. Cada vegada que sento a dir
que “arriben els Nadals”, o em pregunten “si aniré a esquiar aquests Nadals”,
em recorre un calfred per l’espinada. Ho sentim dir per boca de gent que fa el
calc del castellà ‘las navidades’. En català, el Nadal és singular. Fins i tot
si ens referim a nadals successius, direm que “el Nadal el passem (cada any) a
Lleida”.
2. Cagatió*. Hi ha gent que diu ‘el
cagatió’ per referir-se al tronc que piquem a bastonades perquè ens cagui
turró. L’expressió correcta és ‘el tió’. Caguem el tió. O fem cagar el tió. El
diccionari accepta el terme ‘cagatió’ per referir-se a l’acte de cagar el tió
per Nadal, però no donem menjar al cagatió ni donem cops al cagatió.
3. Nit bona/nit vella*. Un dels
barbarismes més delirants que sentireu aquest dies és el de Nit bona, per
referir-se a la Nit de Nadal. Durant aquestes festes totes les nits poden ser
bones, si les passem ben acompanyats i algú ens escalfa el llit. Passa el
mateix amb la nit vella*, que en català sempre n’hem dit Nit de Cap d’Any.
4. Feliç any*. Aquesta expressió s’ha
estès de tal manera que gairebé és reaccionari assenyalar-la com a incorrecta.
Certament, és una expressió prou apte, però als que sempre hem dit ‘Bon any
nou’ o senzillament ‘Bon any’, ens sembla forçada i calcada del castellà. De la
mateixa manera que no se’ns acudiria mai dir ‘feliç Nadal’, tampoc direm mai
‘feliç any’.
5. Reis Mags*. Aquí sempre n’hem dit Reis
d’Orient. No hem estat mai prou monàrquics per pensar que els reis són mags. En
tot cas podríem dir que els reis són màgics, però dir-ne Reis Mags és
juxtaposar dos substantius. Amb tot, la celebració de l’epifania presenta un
balanç més positiu i esperançador, perquè anys enrere dèiem Cabalgata amb tota
la barra del món i avui ja diem Cavalcada. És una correció que s’ha
generalitzat prou, com ha passat amb bústia respecte a buzón. Un senyal que la
batalla no està perduda i que la degeneració lèxica del Nadal no és del tot irreversible.
Tots tenim algun Rufián a prop, gent que s’esforça per parlar millor i que fins
i tot es mereix un vot de confiança. No ens estiguem de corregir-lo si convé, i
desitjar-li de passada unes bones festes.
Bon Nadal a tothom.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada