Per no comentar sobre el nou govern de la Generalitat, tema del qual
realment estic saturada, escriuré sobre el terrorisme o guerra islàmica com se
li han anomenat.
Després dels atemptats de França, es va produir una psicosi col·lectiva,
d'altra banda, normal i humana, que aquests fets ens podien passar a tots i a
qualsevol moment. Comencem a veure caixes de sabates, borses o motxilles pertot
arreu i la por s'apodera de nosaltres. Això és precisament el que volen els terroristes,
és el seu objectiu i el missatge que ens manen "demà pot ser vostè".
En l'últim any hi ha hagut uns dotze atemptats amb víctimes massives, no
totes han tingut la repercussió de França, no per això és menys important i ho
hem de tenir en compte si volem veure la dimensió i gravetat del problema. Un
problema que ens afecta a tots, però sobretot, afecta el mateix estat àrab per
la complexitat existent, que no sempre entenem i que ni ells s'entenen, sinó
com és possible, que amb els anys que han passat des que iniciessin les
primaveres àrabs, no hagin posat solució.
L'estratègia de França, la violència la combatem amb violència, no sé si és
efectiva, clar que veure com ens ataquen sense fer res tampoc satisfà. A més,
ara afegim la certesa que tenim el cavall de Troia a casa. Joves de segona o
tercera generació s'adhereixen a la lluita. Occident ha de plantejar-se, molt
seriosament, que hi ha alguna cosa que falla en la inserció de les persones
arribades, però per seguir reflexionant, no em deixa de sorprendre que només
passi amb els àrabs. No amb els xinesos, sud-americans, romanesos, etc.
Em fa pensar que és una conquesta a Europa com les formigues ens fiquem a
les nostres cases, en les nostres vides i a poc a poc ens envaeixen. Tot això, és
complex i molt difícil de solucionar.
Tessa Barlo
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada