OKUPES

La definició d'okupa és: "Persona que viu il·legalment en un habitatge deshabitat." Que ningú resideixi al suposat edifici i que no tingui amo són dues coses diferents, per tant, els okupes són uns delinqüents, així ho considera el Codi Penal des de 1997.

Que utilitzin el citat espai per un be social, no els eximeix de la seva il·legalitat. La nostra cultura, la nostra llei, defensa la propietat privada. Són els nostres fonaments de societat, si no viuríem en el caos, on cadascun prendria allò que li agrada o convé. Ex. Si tinc un hort i vaig dues vegades per setmana, ningú té dret ni a agafar-me les patates, ni fer ús de l'hort perquè no vaig tots els dies.

D'altra banda, la majoria dels ciutadans paguem els nostres impostos, les nostres quotes de comunitat de veïns, escales, pàrquing i tota la llista d'impostos, que és llarga, tampoc ens agrada, però ha de fer-se pel ben comú.

En el cas del desnonament del banc expropiat del barri de Gràcia de Barcelona, és una prova de tot el que he exposat. Però el que comença malament acaba malament. Ja van tenir l'experiència en can Vives i la història es repeteix. Perquè si a aquestes persones se'ls permet ocupar una propietat que no és seva i a més l'ajuntament els paga el lloguer, doncs que totes les persones que paguen lloguers es declarin okupes per la seva labor familiar. Per què no? La llei és per tots o no ho és.

Però a més, aquestes situacions porten a altres de violència, on ciutadans innocents es veuen perjudicats; cotxes, motos cremats, trencaments de cristalls, vandalisme en definitiva. La solució és fàcil, que paguin els desperfectes i si no tenen diners, presó per l'import dels danys, com li passaria a qualsevol que fes el mateix.

Quin antisistema són aquests que viuen i s'aprofiten del sistema. No es pot ser més cínic.

Tessa Barlo