dijous, 20 d’octubre de 2016

El futur en qüestió de seguretat a Catalunya






Sellarès i Armadans plantegen pasos diferents en un necessari model de seguretat global a una Catalunya independent

Una Catalunya independent hauria de tenir exèrcit? La policia ha de tenir un cos únic? El concepte de seguretat nacional a què afecta? Quin paper s'ha de jugar en la comunitat internacional? Aquestes qüestions es van plantejar ahir a la xerrada La seguretat a la República Catalana que es va celebrar al MAC amb la participació de Jordi Armadans i Miquel Sellarès.


Jordi Armadans, director de FundiPau (Fundació per la Pau), i Miquel Sellarès, president del Centre d'Estudis Estratègics de Catalunya (CEEC) i un dels pioners en la recuperació del cos de Mossos d'Esquadra com a director general de Seguretat Ciutadana als anys 80, presentaven ahir el seu posicionament sobre el model de seguretat que hauria de seguir Catalunya a l'hora d'esdevenir una república independent. Amb punts en comú -considerar Catalunya un actiu important en l'esfera internacional- i discrepàncies -especialment a l'hora de plantejar polítiques més tradicionals o més alternatives-, els dos experts van deixar palesa la necessitat d'abordar la construcció d'aquest model en la xerrada organitzada pel grup local de Reinicia Catalunya, celebrada al Museu d'Art de Cerdanyola.

Jordi Armadans insisteix que Catalunya mai no tindrà un exèrcit molt nombrós ni una despesa militar que destaqui a escala internacional, però remarca que és un país amb molts actius que fan que tingui pes en l'esfera planetària en qüestions com la cultura de la pau o la defensa dels drets humans. El director de FundiPau manifesta que optar per un model de defensa que no sigui el clàssic no suposa aïllacionisme.

Concepte global

Armadans subratlla que hi ha moltes amenaces que queden fora del que tradicionalment es consideren polítiques de seguretat i apunta així que la fam és el fet que causa més morts traumàtiques al món. Per a l'activista, els sistemes de salut o educatius i la protecció de drets humans han de formar part del model de seguretat i s'ha d'anar més enllà de la visió dels estats d'aquelles amenaces a la seva integritat territorial. De fet, Jordi Armadans creu que si molts estats europeus es constituïssin avui canviarien el seu model de seguretat perquè l'estat no ha de ser el centre de la seguretat sinó que ho han de ser les persones i la seguretat ha d'anar més enllà de la defensa militar tradicional.

El director de FundiPau insisteix que les mesures tradicionals de tipus militar no poden solucionar problemes actualment existents i creixents com la ciberseguretat, el control de les telecomunicacions, el narcotràfic o el crim organitzat. Aquesta concepció global de la seguretat la comparteix també Sellarès, qui manifesta que és un concepte que afecta temes com la salut o els subministraments energètics.

Jordi Armadans explica que iniciatives com el Tractat internacional de comerç d'armes o els treballs a l'ONU per la prohibició d'armes nuclears no l'han impulsat les grans potències mundials, sinó que són l'aposta d'un nombre important de petits estats que poden posar en marxa models de seguretat alternatius als existents.



Per la seva banda, Miquel Sellarès reclama no fer actuacions "estranyes", perquè indica que si es vol suport internacional a la independència de Catalunya cal "sumar i no preocupar als serveis d'intel·ligència". Per contra Armadans insisteix pot ser cert que "moure's a la foto pot no agradar", però insisteix que si no es fa així s'estaria tirant endavant un procés sobiranista escapçat.

Sellarès manifesta la necessitat de canviar la mentalitat de polítics i ciutadania en relació a la seguretat i la necessitat de tenir sentit d'estat en relació a la defensa dels cossos de seguretat i de la necessitat de desterrar la visió negativa que es manté sobre la policia. Sellarès creu que cal un cos policial únic, tot i que indica que no serà "de la nit al dia" ja que hi ha moltes policies locals i només la de Barcelona "és un monstre amb 3.000 efectius". En tot cas, el president del CEEC manifesta que no pot ser que cada policia local tingui una manera d'actuar diferent segons sigui el govern municipal de qui depengui. Sellarès també destaca que Catalunya ha de tenir els seus serveis d'informació propis perquè ara mateix la "Generalitat no sap res, ni a qui contracta".

Miquel Sellarès considera que no és hora de parlar d'un exèrcit, perquè "més que parlar d'avions o vaixells" cal crear un centre d'estudis de seguretat global i d'alta qualitat, raó per la qual considera que es necessària també la col·laboració amb els sistemes de seguretat del nostre entorn, també els espanyols, perquè " els enemics són els mateixos". Aquest centre de formació  també hauria de regular els estudis necessaris per treballar en la seguretat privada.

Procés sense violència

Sellarès i Armadans concideixen en assenyalar la necessitat que el procés sobiranista català segueixi sent absolutament pacífic. El president del CEEC apunta que "en el moment que hi hagi violència, perdrem" i recorda la situació d'Euskadi amb el terrorisme on, indica, els cossos de seguretat espanyols consideren que "han guanyat una guerra". Per la seva banda, Armadans, en resposta a preguntes del públic, creu que no hi haurà en cap cas una intervenció armada perquè la comunitat internacional la condemnaria de forma taxativa, però manifesta que si existís caldria posar en marxa actes de desobediència civil.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada