«A l'estat espanyol
hi ha un seguit d'estaments que tenen prohibit de fer política, és a dir, de
prendre partit. El rei. Els membres de les forces armades. Els policies. Els
jutges, fiscals i magistrats. I són just ells els qui menen l'atac contra les
institucions catalanes»
La definició de colp d’estat inclou diverses variants
possibles. N’és una, un model, allò que en ciència política s’anomena soft
coup. Hi ha un ‘colp suau’ quan un grup de servidors de l’estat aconsegueix
de subvertir el control polític i desencadena una operació per a la qual no
està autoritzat. Però ho fan sense decapitar el poder de iure, és a dir,
el president, el govern, el parlament. Els colpistes simplement els menystenen
perquè amb les atribucions que els dona la llei, només passant per alt la
prohibició explícita de fer política, poden controlar i manipular la situació
del país per obtenir els seus fins. Bàsicament és això que l’advocat Ben
Emerson ens ha explicat repetidament que passa al nostre país, i que ell
assegura que hauríem de fer servir com a causa justa per al nostre
alliberament.
A l’estat espanyol hi ha un seguit d’estaments que tenen
prohibit de fer política, és a dir, de prendre partit. El rei. Els membres de
les forces armades. Els policies. Els jutges, fiscals i magistrats. En el cas
del rei, és evident. L’article 56 de la seua constitució diu que ‘arbitra i
modera el funcionament regular de les institucions’, cosa que l’obliga, per
tant, a no prendre mai partit. Quina mena d’àrbitre seria, si no? En el cas de
les forces armades cal recordar que l’article 70 de la seua constitució fins i
tot els prohibeix de presentar-se a les eleccions, car considera incompatible
la tasca política amb el fet de ser-ne membres. També l’article 127 de la seua
constitució diu que els jutges i magistrats, com els fiscals, mentre es mantinguin
en actiu, no podran exercir càrrecs públics ni pertànyer a partits polítics. I,
quant als membres de la policia, tant la llei orgànica 2/86 com el codi ètic
els prohibeixen escrupolosament qualsevol activitat política.
Havent repassat tot això, observeu, perquè no és gens
anecdòtic, que són tots aquests –el rei, les forces armades, la policia i els
jutges– els qui menen l’atac contra les institucions catalanes. D’una manera
com més va més visiblement coordinada i superant i ultrapassant el poder
electe. És cert que Rajoy ho va incitar i ho va permetre –en bona part, crec,
perquè tenia un govern d’alts funcionaris, de gent del deep state. Però
el cas és que Sánchez no ho desmunta. Ni un gest. Ni un sol canvi. Quiet. A
Espanya sembla clar que el deep state mana i el poder executiu obeeix. I
com a prova, per si calia, ací teniu els gravíssims missatges que s’ha sabut
que es bescanviaven jutges i que demostren fins a quin punt la justícia és de
part. Com és de part la policia. Com l’exèrcit. Com la corona. No és de tots,
sinó d’una part. I pitjor encara: no d’una part, sinó contra una part. I quina
demostració més bona
podríem tenir que això que passa va més enllà dels límits
que una democràcia pot admetre?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada