Les vagues de
fam durant l'últim segle, han estat constants. Quan una persona arriba a aquest
extrem, és perquè totes les altres vies de solució al problema polític s’han esgotat.
- El polític
i també capellà, Lluís Maria Xirinacs, va dur a terme diverses vagues de fam
com a protesta de les polítiques franquistes. La primera va ser a Montserrat.
Reivindicant la separació de l'Església i l'Estat. En una carta pòstuma
Xirinacs va dir: "Espanya té un esclau menys"
- J. Ignacio de Juana Chaos, exmembre d'ETA, durant el seu empresonament va tenir diversos episodis de vaga de fam, considerava que li efectuaven una cadena perpètua encoberta, ja que, després de complir-la, 17 anys, van anar allargant la seva estada a la presó al·legant diferents motius.
- J. Ignacio de Juana Chaos, exmembre d'ETA, durant el seu empresonament va tenir diversos episodis de vaga de fam, considerava que li efectuaven una cadena perpètua encoberta, ja que, després de complir-la, 17 anys, van anar allargant la seva estada a la presó al·legant diferents motius.
- Un dels més
admirats i reconeguts mundialment va ser Mahatma Gandhi. Amb les seves vagues
de fam al llarg de disset anys, va aconseguir la independència de l'Índia, que
es trobava sota el domini britànic. Persona pacifista, no obstant això, hi
havia una cosa que encara odiava més; la covardia. Segons les seves paraules
"La millor virtut és la no-violència. El pitjor vici la covardia" o
aquesta altra "Quan l'única sortida és entre la violència o la covardia us
recomano la violència" Molta gent ho té com un sant, no és cert, era un
lluitador per la independència del seu país.
- El militant
de l'IRA Bobby Sands. Membre electe del parlament britànic que mai va arribar a
ocupar el seu càrrec, va morir per una vaga de fam a la presó. Per l’eliminació
d'una llei "Special Cathegory Status"
van ser considerats criminals comuns, ell volia que es reconegués el seu
estatus de presos polítics per a ell i tots els republicans.
Avui ens
trobem amb quatre polítics catalans en vaga de fam, J. Sánchez, J. Turull, J.
Forn, J. Rull. També presos polítics, no considerats com a tals. No obstant, la
seva protesta es basa en la denúncia cap al TC, per bloqueig dels seus recursos
d'empara presentats, i que retenen perquè no tinguin accés al tribunal de drets
humans a Europa.
Desitjo que
aquesta mesura tingui el moviment desitjat per part del TC, i que la salut de
tots ells, no es vegi perjudicada.
Tessa Barlo
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada