«Per què hi era, avui, el mosso Albert Donaire a la sala del Suprem? I per què hi és, Manuel Marchena? La resposta pot ser la mateixa»
Sense anuncis
Feia dies que no es palpava
tanta tensió a la sala de vistes del Suprem espanyol. Encara no era migdia quan
ha comparegut un dels darrers testimonis proposats pel partit d’extrema dreta
Vox i acceptats pel tribunal: Albert Donaire, un mosso d’esquadra
compromès públicament amb la independència de Catalunya. Per aquest motiu ha
rebut amenaces, tant ell com la seva família, i ha estat cridat a declarar.
Per quina raó? Perquè és un mosso independentista. Quina transcendència
jurídica pot tenir el seu testimoni? Ja veurem que cap. Dit i fet, Donaire ha
entrat a la sala vestit amb una samarreta amb el dibuix d’una estelada, que
duia cosida també a la màniga, uns pantalons de color groc i unes Vamcat. A la
samarreta, un llaç groc i una xapa amb una estelada dels colors del col·lectiu
LGTBI. La realització del Suprem no ha enfocat Donaire, i els espectadors des
de casa no l’han pogut veure. Però els set magistrats del tribunal, sí, i la
cara que feien era un poema. Ell ha provat de respondre inicialment en català. Manuel
Machena estava descol·locat.
—Vostè és el Mosso 17130?
—Sí.
—Vostè ha estat processat alguna vegada?
—Sí.
—Per quin delicte?
—Calúmnies.
—Va ser condemnat?
—No.
—Hi ha una resolució en ferm?
—No he ni declarat.
—Perdó?
—No he declarat, no he declarat.
—Què vol dir?
—Que no he testificado.
—Que no ha testificat.
—Sí.
—Vostè ha estat processat alguna vegada?
—Sí.
—Per quin delicte?
—Calúmnies.
—Va ser condemnat?
—No.
—Hi ha una resolució en ferm?
—No he ni declarat.
—Perdó?
—No he declarat, no he declarat.
—Què vol dir?
—Que no he testificado.
—Que no ha testificat.
Tot seguit pren la
paraula Javier Ortega Smith, apartant el becari de Vox, el jove i
inexpert Juan Cremades a qui havien delegat els interrogatoris d’aquests dos
darrers dies. Amb Donaire calia treure el ferro. I ha començat així, l’advocat
d’extrema dreta:
—Entre el setembre i
l’octubre del 2017 vostè pertanyia al cos de Mossos d’Esquadra?
—Sí.
—Quin càrrec tenia?
—Agent dels Mossos.
—Com?
—Agent. Agent dels Mossos.
—I això què vol dir?
—Agente.
—Gràcies.
—Sí.
—Quin càrrec tenia?
—Agent dels Mossos.
—Com?
—Agent. Agent dels Mossos.
—I això què vol dir?
—Agente.
—Gràcies.
Després li demana si era
titular del compte de Twitter que encara ara té, si té gaires seguidors, si va
publicar un piulet el 7 de setembre de 2017 en què deia que com a mosso estava
al costat del govern per a garantir que es fes amb normalitat l’1-O i si hi
adjuntava una fotografia en què es quadrava davant una estelada vestit amb
l’uniforme dels Mossos. A Donaire se li acut de fer aquesta resposta: ‘Diria
que jo no sóc el jutjat aquí.’ És el moment en què Marchena diu prou. Obre el
micròfon i mira de començar parlant amb una certa suavitat, però l’obertura del
micròfon és l’obertura del tap del pap del magistrat, que era ben ple des del moment
que l’ha vist entrar a la sala amb les Vamcat i amb l’estelada cosida a la
màniga, i que ara el buida. I el buida a raig, malgrat l’intent de contenció
inicial, perquè Donaire l’interromp tot just quan anava a rebre l’advertiment,
bo i dient que a ell l’havien citat al Suprem com a Albert Donaire, per nom i
cognom, i no pas amb el número d’identificació policíac.
Doncs aquesta interrupció
propicia que Marchena, que passa a anomenar-lo ‘don Albert’, li deixi anar el
xàfec: ‘Vostè no confongui l’escenari. Vostè ha estat citat aquí com a
testimoni. Per això es limitarà a respondre les preguntes que li facin les
acusacions i les defenses i que el tribunal declari pertinents. Vostè és un
agent de l’autoritat, i ara és davant de l’autoritat judicial, i en conseqüència
procedeixi com li imposa el seu estatut professional. Això sí: digui la
veritat. Respongui les preguntes de l’acusació popular. Si vostè no em sent a
mi dir que aquesta pregunta és impertinent vostè té el deure legal de declarar.
Perquè vostè és a més un
agent de l’autoritat que hauria de saber perfectament quin és el paper d’un
testimoni en una causa penal.’
El prejudici ideològic
del jutge
L’actitud de Marchena
envers Donaire palesa el prejudici ideològic del magistrat, que contamina tot
el judici, tota la causa. Llarena ja es negava en la fase d’instrucció a
retirar la presó preventiva als presos polítics al·legant que continuaven
declarant-se independentistes, que la independència com a objectiu polític no
havia desaparegut d’ells. I durant el judici Marchena ha vist pertinents les
preguntes dels fiscals sobre si un testimoni o un acusat eren socis d’Òmnium o
de l’ANC. També ha permès preguntes de l’acusació que inferien que brandar una
estelada o cridar ‘independència’, ‘votarem’ i ‘fora les forces d’ocupació’ són
elements incriminatoris. És el mateix prejudici ideològic pel qual Marchena ha
permès a Vox no únicament de portar com a testimoni que volia ser de càrrec un
mosso d’esquadra pel sol fet de ser independentista i fer-ho públic, sinó
d’haver permès la sola presència de l’extrema dreta en aquesta sala de vistes.
Perquè convé no oblidar
d’on ve Manuel Marchena. Vegeu aquest excel·lent
i completíssim perfil que en va fer Oriol Bäbler l’estiu passat, quan es va
saber que presidiria la sala del judici. Marchena és un gran amic de
l’ex-ministre de Justícia Rafael Catalá, el ministre del govern de Rajoy
que era capaç de preveure les decisions que prendria Pablo Llarena en la fase
d’instrucció, o d’anticipar els delictes pels quals el fiscal general de
l’estat José Manuel Maza es querellaria contra el govern de la
Generalitat i la mesa del parlament per l’1-O. Maza, de fet, fou nomenat en el
càrrec pel govern de Rajoy perquè Marchena ho va recomanar a Rafael
Catalá. Així ho va publicar ElDiario.es
el maig del 2017, mesos abans del referèndum. Ho repetim: Marchena va recomanar
Maza a Rafael Catalá. Sí, Maza, el de ‘més dura serà la caiguda’, el nom amb
què va batejar el document de les querelles que ens han dut fins ací.
Per què és avui aquí?
Qualsevol aparença de
neutralitat, d’àrbitre, que hagi volgut exhibir Marchena queda desmentida
recordant quin és el seu historial i quines són les seves connexions amb el
poder polític, sobretot el que ha representat el PP durant aquests últims anys,
i amb la resta de la cúpula judicial. Marchena havia de ser el nou president
del Consell General del Poder Judicial, fruit del repartiment escandalós i
denunciat pel Consell d’Europa de les cadires del màxim òrgan del poder
judicial espanyol entre el PP i el PSOE. La negociació per part del PP la va
dirigir precisament Rafael Catalá. Però això l’hauria fet sortir del judici
contra el procés, i Marchena no podia renunciar a un caramel com aquest, el del
magistrat més poderós de l’estat, el que presideix la sala segona del Tribunal
Suprem i que executa i culmina el càstig contra els secessionistes que van
gosar desafiar la unitat d’Espanya. Els whatsapps de Cosidó filtrats a la
premsa van evidenciar l’escàndol del repartiment de cromos entre PP i PSOE, i
Marchena ‘va haver de renunciar’ a la presidència del CGPJ per preservar la
seva dignitat. Així continuava en la posició privilegiada de presidir el judici
contra el procés i, a més, amb la seva imatge neta i enllustrada amb les
declaracions d’elogi que li van dedicar dirigents de PP i de PSOE per haver
pres la decisió, el ‘sacrifici’, de renunciar a la presidència del CGPJ.
Marchena, l’amic de
Catalá; ‘l’assot de Garzón’, com el coneixen els seus col·legues; el
responsable d’haver revocat l’absolució de l’ex-president del parlament basc Juan
María Atutxa i d’haver-lo castigat amb la inhabilitació per haver-se negat
a dissoldre el grup parlamentari de l’esquerra abertzale. El Tribunal Europeu
dels Drets Humans va condemnar Espanya deu anys més tard per aquella sentència.
Marchena, que ja va condemnar Francesc Homs a un any i mig
d’inhabilitació per desobediència greu pel 9-N. El prejudici ideològic hi és
pertot, en aquest procés judicial. La presència d’Albert Donaire avui a la
cadira dels testimonis, essent interrogat per Vox, n’és una altra mostra.
Perquè, efectivament, el seu testimoni no és significatiu. Tant Vox com el
fiscal Javier Zaragoza han insinuat en tot moment que els xats i els
piulets de Donaire, un agent dels Mossos sense cap responsabilitat en la cadena
de comandament, podien decidir la manera de procedir de cos en relació amb el
referèndum de l’1-O. Melero ha estat l’únic advocat de la defensa que li ha fet
preguntes. Aquests xats i la sectorial de Mossos per la República de l’ANC
tenen cap mena d’activitat sindical dins els Mossos? No. Tenen representats
dins del consell de la policia? No. Ha estat objecte d’investigació per la
unitat d’afers interns i d’expedient disciplinari per les seves manifestacions
públiques? Sí. Aquest és el pes del testimoni. I doncs, per què era avui aquí?
Per què hi era, avui, Albert Donaire a la sala del Suprem? I per què hi és
Manuel Marchena? La resposta a aquestes dues preguntes pot ser pràcticament la
mateixa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada