Les declaracions del major causen un gran impacte polític
i deixen l’acusació sense el ‘factor Mossos’
En aquest judici contra el procés al Tribunal
Suprem espanyol hi haurà uns quants moments que no és exagerat de dir que
passaran a la història. En serà un la declaració de Jordi Cuixart. I un
altre la del major dels Mossos, Josep Lluís Trapero. La transcendència
del seu testimoni, al qual s’ha prestat tot i no estar-hi obligat, i el
caràcter revelador d’algunes de les seves declaracions han mantingut durant
hores tots els magistrats, advocats, fiscals, acusats, públic i premsa en una
atenció (i tensió) permanent. La seva declaració és important tant pel que
significarà en aquest judici, per als dotze acusats, com en el seu judici, que
serà a l’Audiència espanyola una volta ja hi hagi la sentència d’aquest. I la
manera com s’ha defensat, com ha defensat el cos dels Mossos d’Esquadra
i com l’ha desvinculat del projecte polític independentista del seu govern, amb
un
pla de detenció de Puigdemont i dels consellers inclòs, pot ser
pràcticament definitiu per a desactivar la rebel·lió. Però la intervenció de
sorpresa de Manuel Marchena al final de la sessió obre interrogants.
Les sis hores de declaració de Trapero s’han concentrat en
una última declaració, en una resposta que ha fet a una pregunta de Manuel
Marchena. El magistrat, fent ús de la prerrogativa de formular una pregunta al
testimoni per aclarir alguna qüestió, ha demanat al major que detallés per què
havia demanat dues vegades, el 26 i el 28 d’octubre, sengles reunions amb els
principals responsables polítics del govern, començant pel president. El
silenci al tribunal per escoltar Trapero era molt dens, perquè tothom era
conscient que si la pregunta la formulava Marchena mateix la resposta seria
transcendental.
‘No acompanyàvem el projecte independentista’
I Trapero ha respost que en la reunió del dia 26 van demanar
a Puigdemont i Forn que complissin la legalitat, arran de les instruccions de
la fiscalia que rebien i que els instaven a impedir el referèndum. Però veient
que les declaracions del govern mantenien la posició de tirar endavant l’1-O,
ell i els comissaris Ferran López i Joan Carles Molinero els van expressar
aquesta preocupació. I no en van sortir pas satisfets, d’aquella reunió. Per
això va proposar-los una altra reunió, amb Forn, a la qual assistissin també
Puigdemont, Junqueras i Forcadell, a més dels comissaris Manuel Castellví i
Emili Quevedo. La reunió va ser el dia 28, quan ja disposaven de l’ordre de la
jutgessa Mercedes de Armas. Fou al Palau de la Generalitat. Hi eren tots, tret
de Forcadell, que no hi va assistir. ‘Hi anàvem com a cúpula del cos de Mossos
i els vam traslladar que dos milions de persones i 15.000 policies actuant
ocasionaria conflictes greus d’ordre públic i de seguretat ciutadana’, ha
relatat Trapero. ‘Els vam instar a complir la legalitat i els vam dir que no
s’equivoquessin amb nosaltres. Els vam dir que no acompanyàvem el projecte
independentista, que no estàvem tranquils amb les declaracions que feien, que
havien de ser conscients que teníem una notificació personal del TC, que
corríem riscs personals.’
L’impacte d’aquestes paraules ha ressonat per tot el
Tribunal Suprem. La dimensió política, fins i tot social, que tenia aquesta
declaració, el fet que el major digués amb aquesta contundència que la cúpula
dels Mossos no estava arrenglerada amb la independència i que explicava als
responsables del govern que complirien la legalitat i la constitució espanyola,
ho ha impregnat tot. Crits a la sala de premsa. Aplaudiments i tot d’una part
de la premsa espanyola. Mans al cap i estupefacció. Però què vol dir això
judicialment? Per què a Marchena li interessava tant d’aclarir aquest punt de
la declaració de Trapero? El fiscal Javier Zaragoza havia provat de
preguntar-li-ho, però no podia, perquè curiosament la fiscalia no havia demanat
Trapero de testimoni, i només Vox ho havia fet per part de les acusacions. I
als advocats ultres no se’ls havia acudit de fer aquesta pregunta. O sigui que
Javier Zaragoza no podia dir-ne res.
L’advocat Xavier Melero sí que ho ha fet, en el seu torn.
‘Jo sí que puc preguntar sobre aquesta reunió.’ Efectivament, perquè ell havia
demanat Trapero de testimoni. I ha fet anar bé aquella reunió del dia 28 de
setembre per a l’interès de Forn, i de la resta d’acusats de rebel·lió. Quan
Melero fa aquell posat de rumiar fregant-se el cap amb la mà i mig aclucant els
ulls mentre engega la pregunta, ja pots comptar que trenarà un qüestionari
perfectament calculat per a portar els fets sobre els quals pregunta cap al
terreny que més li interessa. I tal dit tal fet. Ha recuperat una idea que
Trapero havia exposat al matí, la de la ‘irresponsabilitat’, en paraules del
major, de les declaracions del conseller Forn. Ha fet dir a Trapero que van fer
un advertiment a Puigdemont, Junqueras i Forn sobre el malestar de la cúpula
dels Mossos. Però tot just després ho ha capgirat, i ha posat l’accent en el
fet que, malgrat aquell malestar, cap membre del govern que hi havia en aquella
reunió no va donar cap directiva als comissaris perquè contravinguessin el
compromís de compliment de la legalitat que els havien exposat. Ni cap
recriminació.
I quan semblava que tot quedava en això, després d’haver
repassat els fets del 20-S a la conselleria d’Economia amb els advocats Jordi
Pina i Marina Roig, Marchena ha jugat la seva carta. Volia saber més coses
d’aquella reunió del dia 28; volia aclarir ben bé quina havia estat la posició
que la direcció dels Mossos va traslladar als dirigents del govern. Trapero ho
ha fet amb detall. Quedava clar: el cos de Mossos no estava al servei del
govern per a declarar la independència, i un dels arguments principals de
l’acusació, des del començament de la instrucció, fa gairebé un any i mig,
segons el qual els acusats disposaven d’un cos armat de 17.000 homes al seu
servei per a trencar la unitat d’Espanya per la força, s’ha esvaït. Del tot.
Els comissaris Castellví i Quevedo ja ho van apuntar dilluns. Trapero ho ha
reblat avui, acompanyant-ho de l’impacte polític i el sotrac que significa
sentir el major dels Mossos declarar després de tant de temps de silenci que no
feien pas costat a l’independentisme i que tenien un pla per a detenir
Puigdemont i els consellers si els ho ordenava la fiscalia o un jutge quan es
declarés la independència.
És una declaració molt potent de descàrrec d’ell, i també
dels acusats del delicte de rebel·lió que se l’han escoltat amb moltíssima
atenció durant les sis hores llargues d’interrogatori. Sense Mossos, no hi ha
rebel·lió. I la rebel·lió sembla que s’esvaeix. Per això segurament a la
fiscalia no li interessava de cridar a declarar Trapero, perquè sabia que
podria declarar això amb contundència.
La gran trampa contra els Mossos
Trapero ha anat més enllà dels comissaris Castellví i
Quevedo en una altra cosa: en la defensa tancada i fins i tot apassionada que
ha fet de l’actuació dels agents del cos durant la tardor del 2017.
Especialment durant els preparatius de l’1-O i la jornada del referèndum.
Trapero ha estat assegut tot el dia al seient dels testimonis del Tribunal
Suprem. Ha volgut declarar malgrat que serà jutjat per rebel·lió a l’Audiència
espanyola d’ací a pocs mesos. Allà seurà al banc dels acusats. Demanen onze
anys de presó per a ell. Fa dues setmanes va seure a la mateixa cadira de
testimoni el coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos. Va abocar
una gran quantitat de porqueria contra Trapero, malgrat que el major no és part
en aquesta causa. Aquell dia ell esbossava un somriure lleu, maliciós, gairebé
imperceptible, perquè sabia que era al costat de l’acusació, al costat de
l’estat. Del poder. I d’ací a pocs mesos es mirarà assegut el sofà el judici a
Trapero. Aquesta contraposició explica quin és el sentit d’aquest judici. La
declaració de Trapero també ha ajudat a fer visible una fase cabdal d’aquesta
gran causa, la de la gestació del relat de la rebel·lió. Ha ajudat a destapar
una mica més la gran trampa que va parar l’estat aquell setembre i octubre.
Perquè Trapero ha explicat fil per randa com la direcció
dels Mossos va anar donant resposta a totes les instruccions de la fiscalia que
d’ençà de mitjan mes de setembre els van anar arribant per a impedir el
referèndum. Una per una. Fins que es va trobar un dia en una reunió amb el
fiscal i amb els comandaments de la policia espanyola i de la Guàrdia Civil en
què hi havia Diego Pérez de los Cobos. Ningú no li n’havia dit res, no el
n’havien avisat, i li van imposar aquest coronel de la Guàrdia Civil com a coordinador
de tots els cossos policíacs. També dels Mossos. No ho va encaixar bé. Era
ofensiu. Reconeix que es va excedir en la manera com va expressar la seva
irritació. Però va voler ser honest i va delegar en el comissari Ferran López
la representació del cos en les reunions de coordinació que hi hauria.
Més tard es va encarregar als Mossos un pla d’actuació. En
una reunió, amb policia espanyola i Guàrdia Civil, que també havien de
presentar els seus plans, la fiscalia i Pérez de los Cobos van recriminar als
Mossos que haguessin fet un plantejament com si l’1-O es tractés d’unes
eleccions normals. La Guàrdia Civil només havia presentat un esborrany amb un
repartiment vague d’efectius pel Principat i la policia espanyola no havia
presentat ni tan sols cap pla. Però els clatellots van anar a parar als Mossos.
Es van avenir a modificar-lo, però cada vegada hi havia instruccions noves de
la fiscalia que canviaven el panorama. En una d’aquestes instruccions, es
demanava un dispositiu que permetés de precintar tots els col·legis i un cordó
de seguretat de cent metres. Haurien calgut quaranta mil agents. Impossible.
Fins que va arribar l’ordre de la magistrada Mercedes de Armas el 27 de
setembre. I la reunió a què va convocar els comandaments policíacs.
Trapero ha explicat que arran d’aquesta ordre, i en les
reunions de coordinació dels cossos policíacs de després, es va ‘pactar un
dispositiu conjunt’, és a dir, que els Mossos tenien un paper, que era el de
desplegar parelles d’agents pels col·legis electorals, i que la força d’ordre
públic l’assumia pràcticament tota la policia espanyola i la Guàrdia Civil,
perquè tenien desplegats sis mil agents al Principat. Això contradiu l’argument
de les acusacions i dels comandaments policíacs espanyols segons els quals van
haver d’activar ‘el pla B’ ben d’hora al matí quan van veure, van entendre, que
els Mossos no eren eficaços en el tancament dels col·legis; perquè, segons que
deien, la responsabilitat de tancar-los era inicialment i principalment dels
Mossos.
I el primer d’octubre, ben d’hora, els Mossos van anar als
col·legis a mirar de tancar-los, però es van trobar una enorme quantitat de
gent que feia impossible d’aturar el referèndum. Van poder tancar alguns
col·legis, més d’un centenar, i més de dos-cents cinquanta no es van arribar a
obrir. Però mentre passava això, els guàrdies civils i els antiavalots de la
policia espanyola irrompien als col·legis amb brutalitat atacant la gent que hi
havia, amb violència. El pla B era el pla A ja de bon començament. Un disseny
d’una estratègia no tan solament per a marginar els Mossos en el dispositiu per
a impedir el referèndum, sinó per a enganyar-los, per a parar-los una trampa i
fer-los còmplices d’una rebel·lió, en un pla d’acció que incloïa un
desplegament de la violència que suscités més violència. I que justifiqués les
acusacions que pesen ara sobre els dotze acusats del Tribunal Suprem, sobre
Trapero i sobre més membres de la cúpula dels Mossos.
Però la violència que cercaven no hi va ser. Pérez de los
Cobos fins i tot va retreure a Trapero que digués que ‘calia ser curosos amb
l’ús de la força, que no podia ser una excusa per impedir l’actuació. Això em
va semblar ofensiu’, ha dit Trapero. Ha estat una altra part reveladora de la
seva declaració, que marcarà un punt d’inflexió important en l’evolució
d’aquest judici polític que ja fa més d’un mes que dura.
https://www.vilaweb.cat/noticies/diari-judici-politic-josep-casulleras-trapero-declaracio-suprem/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada