La lluita pel dèficit a Catalunya

         Catalunya ha fet un gran sacrifici en qüestió de retallades. Va començar abans que ningú a aplicar mesures i totes les posteriors que han pres des de Madrid és per seguir augmentant tals retallades, en cap moment han tingut en compte els "deures" fets.
Ara amb el dèficit, que no és cap premi, ja que solament significa que podem endeutar-nos més, tampoc volen ser conscients que no podem retallar d'on no hi ha. Baixar del 2% de dèficit, significa deixar de tenir la base del benestar social que encara tenim amb molta dificultat, però que està en perill de mantenir-se. Simplement no podem rebaixar més les partides al benestar social.

         Per tenir un finançament més correcte i just, el govern espanyol hauria de cedir la tercera del dèficit que els imposa Brussel·les, però no vol, tal qual, s'ho queden ells i punt. Al final les autonomies paguem per tot i algunes rebem les sobres com en el cas de Catalunya. És una situació kafkiana, mentre uns paguen uns altres viuen de subvencions i damunt els "insolidaris" som els que paguem. A més si observem veurem que es volen carregar tot l'eix Mediterrani, És casual? Dèficit a València 3'4, Murcia 3, Balears 1'8, Catalunya 1'9. Tots i València de llarg pansa de l'1'2 que ens volen imposar. Però són tan maldestres, tan il·lusos per no dir-los catets, que el govern Español no pensa que si l'eix Mediterrani no funciona Espanya no funcionara, perquè la resta estan vivint de les subvencions d'aquests. Extremadura per exemple que és la comunitat que menys aporta i més li donen a proporció de la seu pib, demostra la seva ignorància quan diuen les barbaritats que diuen de la igualtat, i fins i tot, podria estar d'acord, però a l'hora de repartir i pagar també. Parlen de solidaritat en una sola direcció: la de cobrar, però a l'hora de pagar res de res.

        Tot això ens mostra als catalans que no hi ha sortida, que estem tractant amb gent poc seria i amb un país que no té visió d'Estat, la paraula per Espanya és mentida, cadascun mira pels seus propis interessos encara que sigui en perjudici de l'altre. Ara Catalunya ha de mirar per ella i els seus habitants, i nomes pot sortir airosa d'una manera, la independència, és a dir tenir hisenda pròpia i que els impostos que paguem siguin per cobrir les nostres necessitats. D'Espanya ja no podem esperar res.