dijous, 18 de gener de 2018

Torrent, nou president del parlament



Envoltat d’un escenari d’excepció, un hemicicle amb vuit escons buits perquè tres diputats electes són en presó preventiva i cinc més estan exiliats a Brussel·les investigats per un delicte de rebel·lió, el diputat republicà Roger Torrent va ser elegit ahir president del Parlament amb els vots de Junts per Catalunya, ERC, la CUP i l’abstenció de Catalunya En Comú Podem. Al davant, l’inici d’una legislatura complexa que, en paraules del nou president, tindrà com a prioritat “posar fi a la intervenció de les nostres institucions” i tornar-les a posar “al servei del país per atendre amb eficàcia les demandes i la voluntat de la ciutadania”.

L’elecció de Torrent va venir precedida per la constitució de la mesa d’edat, presidida pel diputat Ernest Maragall, en un discurs força aplaudit pels independentistes. Va ser el primer protagonista de la jornada, ja que va haver de decidir sobre un fet tan inèdit com acceptar la delegació de vot dels tres electes presos, Oriol Junqueras, Jordi Sànchez i Joaquim Forn. Per decidir-ho, un informe negatiu dels lletrats i un de positiu del Tribunal Suprem, sense oblidar la lupa que el Tribunal Constitucional té dipositada sobre tota decisió que es prengui a la cambra catalana.

En aquest escenari sense precedents, les paraules de Maragall van irrompre al Parlament per deixar empremta de l’excepcionalitat del moment: “Per primera vegada no hi ha ningú assegut a la bancada del govern”, puntualitzava. Maragall admetia la seva indignació, i avisava que parlava més “amb el cor que amb el cap”. “Ja vindran dies per actuar i pensar”, va afegir, per iniciar un discurs contundent i crític contra el paper de l’Estat espanyol, que “només sap imposar, derrotar, castigar i humiliar”. L’exconseller, abans a les files socialistes, també va fer un repàs de les ofertes de diàleg de la Generalitat a l’Estat des de l’època del tripartit amb la redacció d’un nou Estatut, perquè “avui és un dia per mirar endavant i recordar d’on venim”, va afirmar, i va mencionar el retorn de Tarradellas i la continuïtat històrica amb la Generalitat republicana que va imprimir aquell primer acte el 1980. De fet, aquesta va ser de les poques mencions al concepte de república que van aparèixer al llarg de la celebració del ple de constitució d’un Parlament que havia acomiadat l’anterior legislatura amb la declaració, qualificada més tard de simbòlica, d’una república.

Acabat el discurs de Maragall, es va procedir a tres tandes de votació per escollir el president, el vicepresident i els secretaris de la mesa del Parlament. Torrent va necessitar dues votacions, ja que en la primera no va obtenir la majoria absoluta que requereix el càrrec. Tot i la previsió dels resultats, la votació tenia reservada una sorpresa, ja que es van registrar nou vots en blanc en comptes dels vuit propietat i anunciats pels comuns, mentre que el bloc format pel PSC, Cs i el PP, amb un acord per votar el candidat taronja, en perdia un.

Torrent s’erigia en nou president de la cambra catalana, el més jove de la història, un tret que el mateix president interpretava com “un símptoma del relleu natural” en política. Senyal d’un nou període que estarà marcat de nou per la complexitat i que el nou president vol tornar a impregnar de “política”, en contraposició a les actuacions judicials que van tenyir l’activitat de la legislatura passada. “Conjurem-nos tots, conjurem-nos per recuperar les institucions del país i tornar-les a posar al servei de la ciutadania al més aviat possible”, clamava el president que també es va comprometre a recuperar les polítiques socials que ajudin a millorar la situació de la gent i a lluitar contra les desigualtats.

Fer fora el 155, recuperar les institucions i més polítiques socials seran els eixos d’una legislatura que el president es va comprometre a dirigir amb diàleg i col·laboració a l’oposició, tenint en compte, però, que, com va defensar la seva predecessora en el càrrec, “en un parlament s’ha de poder parlar de tot”, advertia. Per al “bon govern” d’aquesta institució, Torrent va demanar la col·laboració de la resta de grups, a qui va exigir respecte per la institució.

Al final del discurs, el president enviava un últim missatge que comuns i el PSC valoraven positivament. Torrent s’oferia a “cosir” la societat catalana formada per “identitats encreuades i múltiples”. I a Ciutadans recordava la legitimitat d’un Parlament que ha estat constituït amb un 79% de participació en les eleccions.

A Torrent l’acompanyaran en la mesa els vicepresidents Josep Costa (JxCat) i José María Espejo-Saavedra (Cs), i els secretaris Alba Vergés (ERC), Eusebi Campdepadrós (JxCat), David Pérez (PSC) i Joan García (C’s). Finalment, la CUP ha optat per no ser a la mesa, després que en les darreres 48 hores cap membre de JxCat ni ERC els fes partícips del contingut d’un discurs que van “lamentar profundament” per la manca de referències a l’1-O i al 27-O. I si els anticapitalistes semblaven més lluny que mai de compartir bloc amb els de Puigdemont i els de Junqueras, els comuns es mostraven satisfets de les paraules de Torrent i animaven a portar-les a la pràctica. A l’altra banda del tauler, Cs seguia la seva tendència natural de mantenir-s’hi contrari.

 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada